Diuen que el tabac ara mata! Les guerres i la pobresa també!
-L’altre dia remenant per els calaixos, vaig trobar una caixa de fusta envernissada (regal del meu sogre els 60es) a la tapa pintat un havà fumejant i una fulla de tabac, a dintre un paquet de Rumbo 16 cigarrillos largos Cia. Industrial Expendedora, S.A. Las Palmas y Tenerife , un de Gitanes Caporal 20 cigarettes Exportation i un paquet de “IDEALES 18 cigarrillos selectos al cuadrado papel blanco” Un puro esmicolat Noris (penso que deu ser d’algun casament) restes de caliquenyos trencats, un tub de pedres d’encenedor, un encenedor de martell i una boquilla, res més a la capseta.
-A l’estanca del estudi a dins un pot descansen quatre pipes (una de petita és del any 63 de quant feia la mili a Mallorca) dues altres son dels anys 70es una corbada i l’altre recta. El tabac resta a una petaca de cuir amb cremallera és picadura. Remenant-ho i ensumant-t’ho encara fan olor de tabac.
-Sempre he set fumador de puros, caliquenyos i faries, però ep sempre controlat, fumava a plaer, passejant, conduint (apagada però a la boca) després de dinar queia una faria i quant s’apagava per l’endemà o al cap d’una estona. Fumava per no sempre, podia i sabia estar-me’n, abagades m’homenatjava amb un havà de tant en tant, era un plaer fumar-lo.
-Corrien el 1996 i vaig agafar una congestió pulmonar a causa de trastejar i recollir gespa seca, el polvet que desprèn va afectar-me els pulmons, ho vaig passar molt malament recordo que les cames duran varis dies inflades i rogenques picaven un munt. Mai més vaig recollir gespa seca i fumar. No amb va costar gens ni mica. També i va influir que per aquestes dades ens va deixar un company de feina (cigarretes a totes hores) i fins ara.
-Ara però no soc capaç de olorar tabac, m’ofèn tant que m’afogo, par de culpa es la malaltia que pateixo des de fa set anys. l’altre dia hi va haver un article a el Periódico que en parlava i s’associa a la gespa on a Itàlia hi han varis jugadors afectats d’esclerosi lateral amiotròfica, ves tu on l’hauré agafada la senyora ELA. Qui sap, qui sap si en la gespa seca recollida el voltants dels 96?
-Faré unes fotos per ensenyar-vos-les, la caixeta, els paquets i les meves pipes.
-Una observació el tabac Rumbo negra el paper era dolcenc, els Ideals picadura era molt forta, i cap preveia que el tabac mata.
-Ja ho sabeu ni gespa ni tabac... per si de kas... però compteu... “per el sol fet d’haver nat havem adquirit sense adonar-nos el dret de morir-nos” i ningú ens en salvarà. Quant arribi el dia ens endurem tots els records, que m’han fet escriure aquest post.
-A l’estanca del estudi a dins un pot descansen quatre pipes (una de petita és del any 63 de quant feia la mili a Mallorca) dues altres son dels anys 70es una corbada i l’altre recta. El tabac resta a una petaca de cuir amb cremallera és picadura. Remenant-ho i ensumant-t’ho encara fan olor de tabac.
-Sempre he set fumador de puros, caliquenyos i faries, però ep sempre controlat, fumava a plaer, passejant, conduint (apagada però a la boca) després de dinar queia una faria i quant s’apagava per l’endemà o al cap d’una estona. Fumava per no sempre, podia i sabia estar-me’n, abagades m’homenatjava amb un havà de tant en tant, era un plaer fumar-lo.
-Corrien el 1996 i vaig agafar una congestió pulmonar a causa de trastejar i recollir gespa seca, el polvet que desprèn va afectar-me els pulmons, ho vaig passar molt malament recordo que les cames duran varis dies inflades i rogenques picaven un munt. Mai més vaig recollir gespa seca i fumar. No amb va costar gens ni mica. També i va influir que per aquestes dades ens va deixar un company de feina (cigarretes a totes hores) i fins ara.
-Ara però no soc capaç de olorar tabac, m’ofèn tant que m’afogo, par de culpa es la malaltia que pateixo des de fa set anys. l’altre dia hi va haver un article a el Periódico que en parlava i s’associa a la gespa on a Itàlia hi han varis jugadors afectats d’esclerosi lateral amiotròfica, ves tu on l’hauré agafada la senyora ELA. Qui sap, qui sap si en la gespa seca recollida el voltants dels 96?
-Faré unes fotos per ensenyar-vos-les, la caixeta, els paquets i les meves pipes.
-Una observació el tabac Rumbo negra el paper era dolcenc, els Ideals picadura era molt forta, i cap preveia que el tabac mata.
-Ja ho sabeu ni gespa ni tabac... per si de kas... però compteu... “per el sol fet d’haver nat havem adquirit sense adonar-nos el dret de morir-nos” i ningú ens en salvarà. Quant arribi el dia ens endurem tots els records, que m’han fet escriure aquest post.
.
Josep Rof i Rof és jrrof
Josep Rof i Rof és jrrof
1 comentari:
Doncs sí, però ara els ha agafat amb el tabac... amb tal de controlar-nos!
Publica un comentari a l'entrada