els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

diumenge, 30 de novembre de 2008

tabac!



Diuen que el tabac ara mata! Les guerres i la pobresa també!
-L’altre dia remenant per els calaixos, vaig trobar una caixa de fusta envernissada (regal del meu sogre els 60es) a la tapa pintat un havà fumejant i una fulla de tabac, a dintre un paquet de Rumbo 16 cigarrillos largos Cia. Industrial Expendedora, S.A. Las Palmas y Tenerife , un de Gitanes Caporal 20 cigarettes Exportation i un paquet de “IDEALES 18 cigarrillos selectos al cuadrado papel blanco” Un puro esmicolat Noris (penso que deu ser d’algun casament) restes de caliquenyos trencats, un tub de pedres d’encenedor, un encenedor de martell i una boquilla, res més a la capseta.

-A l’estanca del estudi a dins un pot descansen quatre pipes (una de petita és del any 63 de quant feia la mili a Mallorca) dues altres son dels anys 70es una corbada i l’altre recta. El tabac resta a una petaca de cuir amb cremallera és picadura. Remenant-ho i ensumant-t’ho encara fan olor de tabac.

-Sempre he set fumador de puros, caliquenyos i faries, però ep sempre controlat, fumava a plaer, passejant, conduint (apagada però a la boca) després de dinar queia una faria i quant s’apagava per l’endemà o al cap d’una estona. Fumava per no sempre, podia i sabia estar-me’n, abagades m’homenatjava amb un havà de tant en tant, era un plaer fumar-lo.

-Corrien el 1996 i vaig agafar una congestió pulmonar a causa de trastejar i recollir gespa seca, el polvet que desprèn va afectar-me els pulmons, ho vaig passar molt malament recordo que les cames duran varis dies inflades i rogenques picaven un munt. Mai més vaig recollir gespa seca i fumar. No amb va costar gens ni mica. També i va influir que per aquestes dades ens va deixar un company de feina (cigarretes a totes hores) i fins ara.

-Ara però no soc capaç de olorar tabac, m’ofèn tant que m’afogo, par de culpa es la malaltia que pateixo des de fa set anys. l’altre dia hi va haver un article a el Periódico que en parlava i s’associa a la gespa on a Itàlia hi han varis jugadors afectats d’esclerosi lateral amiotròfica, ves tu on l’hauré agafada la senyora ELA. Qui sap, qui sap si en la gespa seca recollida el voltants dels 96?

-Faré unes fotos per ensenyar-vos-les, la caixeta, els paquets i les meves pipes.

-Una observació el tabac Rumbo negra el paper era dolcenc, els Ideals picadura era molt forta, i cap preveia que el tabac mata.

-Ja ho sabeu ni gespa ni tabac... per si de kas... però compteu... “per el sol fet d’haver nat havem adquirit sense adonar-nos el dret de morir-nos” i ningú ens en salvarà. Quant arribi el dia ens endurem tots els records, que m’han fet escriure aquest post.

.
Josep Rof i Rof és
jrrof

dimecres, 26 de novembre de 2008

Subhasta Benèfica "PROJECTE ELA"

Hola amics!
Els dies passen que volen! Fa dos dies posaven l’anunci de la subhasta i ja ha passat per cert amb un CLAMORÓS ÈXIT vaig el meu punt de vista...

Vaig pujar 6 vegades per l’amic Forges i a l’últim segon i no va poder ser (però vaig fer pujar 20 euros més la subhasta) i això penso que és bo. Gràcies a tots i per tots els que haveu pujat i els que no també. He! I els que m’haveu visitat al blog.

Avui hi ha un article a el Periódico Els experts busquen a la gespa dels camps italians la possible causa de l'esclerosi lateral amiotròfica . Llegiu-lo paga la pena dona la visió de lo que és la malaltia

Sense cap cosa més interessant per explicar-vos una abraçada a tot l’equip de la
Fundació Catalana d'ELA. Morrie i petonets venen transportats dintre núvols flonjos de cel
ells us els acostaran compteu-hi! No fos que els deixessin anar de cop...jo no vull ser-ne
responsable.

Animeu-vos!
La subhasta ens ha passat!
D’altres en vindran!!!!!
En Josep ja l’està esperant!


Josep Rof i Rof

dimarts, 25 de novembre de 2008

l'espai de mi!



Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
.
Miquel Martí i Pol
.
jrrof..... la foto és sa Tuna (Begur Girona)

divendres, 21 de novembre de 2008

Subhasta Benèfica "PROJECTE ELA"






ÀNIMS AMICS I PUGEU A LA SUBHASTA!
.
ELS ARTICLES DE LA SUBHASTA DEL 15 AL 25 NOVEMBRE
PUGEU CLIKANT AQUESTS LINK
www.socialbid.es/FundacionCatalanaELA
.
F 1 dibuix emmarcat del cantant Joaquín Sabina. És un dibuix, amb dedicatòria, realitzat per ell mateix de manera espontània, en un tovalló de roba
F 1 transcripció emmarcada, de la cançó Mediterraneo, feta a mà pel propi autor, en Joan Manuel Serrat.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Eduardo Ferro.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Horacio Altuna.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Guillermo Mordillo.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant espanol Sr. Forges.
F 1 quadre anònim.
F 1 samarreta signada del jugador del Barça Leo Messi .
F 1 samarreta signada del jugador del Barça Gabi Milito.
F 1 partitura original de la Zarzuela “Las Majas del Bergantín”, del cantautors argentins Les Luthiers.
.
Gràcies a totes les famílies, particulars, empreses i altres, que cada dia feu possible la nostra tasca.Agraïm la vostra atenció i la col·laboració.Una abraçada,

Josep Rof i Rof

ÀNIMS..................SORT...................FINS AQUÍ

dimarts, 18 de novembre de 2008

Miquel Martí i Pol! "La Fàbrica"


Miquel Martí i Pol (1929-2003) LA FÀBRICA

L'ELIONOR

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara i deia:
"sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes i deia:
"sí, senyor", i "bones tardes".

LA RITA MIRANBELL

La Rita Miranbell
-trenta-set anys,
casada,
metxera al torn de nit,
amb el marit paleta
i tres nenes de deu,
set i cinc anys.
La Rita, dic,
Que de dies fa feines
al col·legi de monges
a canvi d’un descompte
en el preu dels rebuts
i a casa seva cuina,
renta i endreça.
La Rita repeteixo
ara s’entén a plena fàbrica
-ho sap tothom menys el marit-
amb un casat que treballa al batan;
i foraster, per postres!

I és el que diu la gent:
la feina se’n fotran
si el director se n’assabenta.

Quin poc catús,
redéu!,
els pobres.

“Miquel Martí i Pol va parlar d’un poble i d’una fàbrica que eren els seus, i en parlà amb detall i precisió perquè eren el poble i la fàbrica que ell coneixia. Això no obstant, a lo millor justament per això, avui aquell poble i aquella fàbrica han assolit una dimensió universal”
Font: La fàbrica (1970-1971) /Edicions 62 (2005)

.
Josep Rof i Rof

diumenge, 16 de novembre de 2008

berenar!


"somos los conguitos resava la cançó"
doble 6 + doble 4 = "10 preses de xocolata

Berenar o no berenar veta aquí la qüestió!

Recordo a la meva infància que a la sortida d’escola a casa m’esperava un pa amb vi i sucre, o un pa amb oli i sucre o un tros de pa i una presa de xocolata gruixuda, negre molt negra d’un gust gens dolcenc mes aviat ferreny, no amb podíem menjar-ne gaire… la butxaca no ho permetia i ens deien que feia malt de panxa. Jo que voleu que vos digui mai havia tingut malt de panxa per la menja de xocolata. Amb el berenar a la ma fen cap enseguida al carrer a jugar fins l’hora de sopar.

Els meus fills sortien del col·legit i de regrés a casa dintre el 600 berenaven una poma o pastanagues i el 600 feia camí a tota candela cap al Club Natació Granollers.

Ara els meus néts berenen cada dia igual que els fills i l’avi, el dia que el berenar li toca posar-lo l’avia seguin la tradició predomina una poma o un panet de formatge o pernil o un batut de llet o un suc.

Malgrat els anys el berenar segueix sen el berenar. Els nens ara no juguen al carrer sols com abans, màxim vigilats una estoneta al parc, mentes esperen classe de música o qualsevol activitat extra escolar.

La vida segueix per tots i el berenar persisteix de generació en generació. Avui hi he pensat amb el pa en xocolata hi he pensat tan profundament que m’ha entrat salivera! Bons anys viscuts bons berenars cruspits BON PROFIT!

Josep Rof i Rof

dimecres, 12 de novembre de 2008

Subhasta Benèfica "PROJECTE ELA"


Calella, 10 de Novembre de 2008.


Benvolguts,

Us informem que properament portarem a terme la Subhasta Benèfica , fruit de les donacions aconseguides en l’acte benèfic “PROJECTE ELA: un homenatge a Adolf Bras, Roberto Fontanarrosa i a totes es persones afectades d’Esclerosi Lateral Amiotròfica”.

Aquest acte, celebrat el passat mes de desembre al teatre Villarroel de Barcelona, va ser elaborat juntament per la Fundació Catalana d’ELA i la Sra. Cecília Rossetto, i portat a terme gràcies i a l’Espai Bras – La Villarroel i el Departament de Cultura del Consolat de la República Argentina a Barcelona i en col·laboració amb molts artistes i personalitats que ens van ajudar a que l’acte fos possible.

Gràcies a tots ells, i a les aportacions que desinteressadament varen fer d’algunes de les seves obres u objectes, és possible aquesta subhasta, la qual ens permetrà aconseguir fons per a seguir invertint en la Millora de la Qualitat de Vida de les persones afectades per la ELA i les seves famílies.

La subhasta es portarà a terme on-line, els propers dies compresos entre el 15 i 25 de novembre, a través del portal web de SocialBid i eBay.

Està oberta a tothom, per això si considereu que pot ser d’interès per a altres persones del vostre entorn, us agrirem ens ajudeu en la seva difusió i els faciliteu l’adreça d’accés:
.
www.socialbid.es/FundacionCatalanaELA
(començarà a estar activa el primer dia de subhasta).
.
La relació d’obres i objectes que se subhasten és la següent:
F 1 dibuix emmarcat del cantant Joaquín Sabina. És un dibuix, amb dedicatòria, realitzat per ell mateix de manera espontània, en un tovalló de roba.
F 1 transcripció emmarcada, de la cançó Mediterraneo, feta a mà pel propi autor, en Joan Manuel Serrat.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Eduardo Ferro.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Horacio Altuna.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Guillermo Mordillo.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant espanol Sr. Forges.
F 1 quadre anònim.
F 1 samarreta signada del jugador del Barça Leo Messi .
F 1 samarreta signada del jugador del Barça Gabi Milito.
F 1 partitura original de la Zarzuela “Las Majas del Bergantín”, del cantautors argentins Les Luthiers.

Gràcies a totes les famílies, particulars, empreses i altres, que cada dia feu possible la nostra tasca.
Agraïm la vostra atenció i la col·laboració.
Una abraçada,

Fundació Catalana d’ELA. Avinguda del Turisme, 42-44. 08370 CALELLA El Maresme Telf. 93 766 59 69
www.elacat.org

Apunt d’en JOSEP:
Des de la Fundació Catalana d'ELA m’han fet arribar la notificació de la subhasta “PROJECTE ELA” i he cregut adient penjar-la al blog per la seva divulgació.
Vull desitjar-vos una bona subhasta! i que hi hagi la millor sort del món!
Josep Rof i Rof és un *elàtic de 2.742 dies o de la collita del 2001
I, vull dir-vos què...

“ara estic en el millor del pitjor possible”

*elàtic és un malalt d’ELA esclerosi lateral amiotròfica

un passeig matinal de tardor!

Vegeu-les! Mireu-les! Toqueu-les!
margarites Grogues cofoies en mig de tant de verd!
Solitaria i acompanyada a la vegada
un petit insecte li fa campanyola!


El modernisme Colors de tardor acompanyen el vell
edifici modernista on s’anuncia una guardaria!


Estranya i petita portalada de ferro, guardadora d’estranys tresors!
Una espitllera de respir...en forma de creu o margarita de cinc fulles.
Envoltada de paret de pedra, mentes la tardor s’ha unit a la festa!


Diuen que aquesta casa la 31 i tres més les 33, 35, 37 al Passeig de la Garriga varen ser construïdes per un deixeble d’en...
Vegeu la xemeneia a través dels anys encara resta tota la vellesa!

Denoten el pas dels anys forjats per barana i
persianes de fusta aguantant les inclemències del temps!

Mireu la flor de la Buganvilla - A terra!

Una rigorosa podada de vida i per donar nova vida!
Ha acabat de cop amb les flors!
Ara resten a terra i ploren de pena! Jo les he sentit.
Altres brotades vindran i noves flors en durant.
El cicle de la vida “un néixer... un morir”


Un cos ple de nafres dona vida!
El que m’ha semblat un petit pi!
Son els misteris de la vida!
.
Una rosa blanca, un fruits per donar nova vida,
cauen de pes fora el jardí!


Bonics capolls de roses just despuntant vida i
granes ara guardant-la per donar-la un altre dia!
.
Rovellats forjats són els guardians, de plantes plenes de vida!
Fotos de ferro forjat a Sóller, Mallorca

Preparant-se per el cicle de la mort!
Abans però ens volen obsequiar-nos amb els colors de resistència a morir!
Altres cicles de vida vindran i tot sense adonar-nos, la vida és...

“Un Néixer un Morir”

dimecres 12 de novembre del 2008
josep rof i rof és jrrof
.

dimecres, 5 de novembre de 2008

a la cantina de l'estació!


.
Dilluns 17 desprès de fer un passeig i fotos a l’estació de La Garriga, vaig entrar al cantina/taquilla per prendre un tallat. Dues senyores molt ben arreglades varem comprar bitllets a la taquilla i com que els sobrava temps a l’espera del tren es varen acostar a la tele rere meu, donaven informació del llibre i replicaven les declaracions de Sofia... s’hi van quedar enganxades (vaig pensar dues més que s’afegeixen el morbo creat per a vendre un 'conyàs' de llibre)

Mentes repesava el diari (elles enraonaven fluixet) les vaig mirar i sense pensar-m’hi gens ni mica vaig aixecar el polze en senyal de victòria, elles totes contentes i somrients van dir-me unes paraules en anglès que no vaig entendre, aixecant el polze novament els hi vaig contestar yes, yes! Portaven unes ovalades plaques blanques a la solapa i una inscripció en negre que deia Obama i una descripció que no recordo.

Amor de pàtria, lluny de la pàtria. No vegis com deuen estar avui! Deuen portar un vestit de victòria i com elles molts més són els que han votat i celebrat l’alternança o el canvi. Que no li passi res aquet jove que tot augura potser el president. Serà President. Des de aquí li desitjo tota la sort del món.

Disculpeu-me l’atreviment de parlar-vos en clau de política quant per tot n’està ple, n'estem invadits, si no hagués segut per l’anècdota viscuda a la cantina de l’estació, mai hagués parlat de política i de la promoció d’un 'conyàs' de llibre.

rofrofjosep és jrrof