Gronxar-se, nit, pels turons, entre
falgueres humides,
o ribejar, si hi ha far, dalt d'una barca
esquifida
com qui fuig no gaire lluny, perquè li
queden set vides
dins un calaix, malendreç... de tot allò
que s'oblida.
A la voreta dels corcs, tancada a casa,
diries
que perds alè per no res, papallona, i
tens un dia.
Si no fos que ja has après com és que
no tornaries,
el menut dels meus tres gats d'un mos
se t'empassaria.
La pluja toca el timbal al cor guerrer i per
divisa
guixa el llamp: "No hi ha recer per a
l'animeta grisa."
¿Refusaríeu la mel, si els pastors us hi
conviden?
El meu ocell s'ha penjat d'una branca
vincladissa,
les figues de coll esvelt van caient a mar
i criden:
"L'aigua baixa pels rials fins a l'entrada
de missa!"
primavera 1979 (publicat dins Murmuris, 1986)
Teresa d’Arenys
A la voreta dels corcs,
tancada a casa, diries
que perds alè per no res,
papallona, i tens un dia.
Si no fos que ja has après
com és que no tornaries,
el menut dels meus tres gats
d'un mos se t'empassaria.
La pluja toca el timbal
al cor guerrer i per divisa
guixa el llamp: "No hi ha recer
per a l'animeta grisa."
¿Refusaríeu la mel,
si els pastors us hi conviden?
El meu ocell s'ha penjat
d'una branca vincladissa,
les figues de coll esvelt
van caient a mar i criden:
"L'aigua baixa pels rials
fins a l'entrada de missa!"
primavera 1979 (publicat dins Murmuris, 1986
Apunt:
Fa un dia rúfol,
fred, de xiri-miri, avui no he sortit
de casa, el dia no convida, m’agrada el sol. A casa retingut llegeixo poesia, d’un
llibre de la Teresa d’Arenys en préstec de la biblioteca. Josep
