els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 24 de desembre del 2012

no demano gran cosa



No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa...
Miquel Martí i Pol
Amics us vull contar una vivència ocorreguda ara fa anys. El poeta Miquel Martí  i Pol va venir a Lleida, on jo treballava, el motiu va ser la inauguració d’un Cafè Biblioteca, no recordo el nom, si els fets, varen entrar directes al cor, encara els recordo, com si hi fos present i han passat molt d’anys.
Anava acompanyat, assegut amb una cadira de rodes, el cap tort i un somriure contagiós, varen recitar els seus poemes, els vaig escoltar, sense deixar de mirar-lo, en cavat, vaig estriar dos llibres, un per la meva Juli i l’altre per la Nora Montse, me’ls va signar, pausadament amb un filet de veu, va deixar entreveure ¿per qui son? li vaig dir i molta parsimònia i amb lletra tremola me’ls va dedicar. No va parar de somriure.
A les hores jo era molt valent, han passat els anys . Un deu de maig del 2001 varen diagnosticar-me una Esclerosis Lateral Amiotròfica, coneguda per ELA. Ara soc jo, qui va en cadira de rodes, qui te un filet de veu, qui ha fet 55 caigudes (l’última just fa una estona) la ELA és una lladre silenciosa, sempre està a la guaita a vera que s’emporta del meu cos, “una estimada familiarment acceptada” doncs sempre més anirà em dia i nit, fins a deixar-me com un gelat a ple sol, per sort la meva ELA la que mal convisc, es desenvolupa lentament, però hi és.
Anem el que us volia dir d’en Miquel vaig aprendre a somriure, a fe que procuro sempre somriure, anant pel carrer, costa doncs no sempre pots, però m’esmerço a fer-ho. Avui mateix els avis tertulians de la plaça, n’he trobat un abans per el carrer, en em saludat i m’ha dit “avui si que tens veu” l’altre dia no comprenia ni el que deies, va com va amic. Al cap d’una estona havent preés un cafè, faig cap al banc de la plaça on hi havia quatre avis, en plena conversa, parlaven de bolets, un m’ha preguntat si jo hi havia nat a caçar bolets, no l’he pogut contestar, un filet de veu, prim intel·ligible sortia del meu cansat cos. Arronsant les espatlles l’he contestat. Això si amb els millors dels somriures.
¡No demano gran cosa!
Just fa avui 4.246 dies que convisc amb una ELA

fotos; Canon PowerShot G12 per jrrof


dijous, 13 de desembre del 2012

estem alerta


españa afilan...els sabres de brossa
 pinten nous aires
per un vell poema



Ve de ponent com sempre aquest mal vent, 
però no somiquem, plorem a voltes 
amb els ulls ben oberts; d’altres, irats
tanquem els ulls i els punys per treure forces 
del pou profund de la sang i el neguit. 
Parlo de mi i de tots, i del meu temps 
i d'altres temps esclaus de la mateixa 
mesura de silencis i d'oblit. 
Parlo d'uns ulls que escruten l'horitzó 
perquè una nit s'hi ha d'ofegar la lluna. 
                                                  Miquel Martí i Pol                            
               
a la nostra terra, 
                                                                                      ei compteu...estém alerta II*II

diumenge, 9 de desembre del 2012

cancer


El disc de la Marató
L'edició 2012 de La Marató de TV3 es farà diumenge 16 de desembre i estarà dedicada al càncer. 

LA MARATÓ 2012: 16 DE DESEMBRE
http://blogs.tv3.cat/marato.php?itemid=48255



17
SÓLO SE VIVE UNA VEZ
Joan Palomo
Si no quieres aguantar
y te quieres liberar.
Sólo se vive una vez.
Si no quieres discutir
y te quieres divertir,
escúchame bien:
Sólo se vive una vez.
Apaga el televisor
y enciende tu transistor.
Y siente unas cosquillas por los pies.
Prepárate  para bailar
y cuenta luego hasta tres.
One, two, three. ¡Caramba!
Dale marcha al corazón, ¡qué caramba!
Sólo se vive una vez.
Quítate la represión, ¡qué caramba!
Suelta el pelo a la pasión, ¡qué caramba!
Sólo se vive una vez.
Si te importa “el qué dirán”
y te quieren enrollar,
recuérdalo bien:
Sólo se vive una vez.
Si te quieren amargar
con problemas y demás,
no te dejes convencer:
Sólo se vive una vez.

Videoclip "MAI CAMINARÀS SOL"


La Marató 2012 té un tema especial, molt emotiu: "Mai caminaràs sol", interpretat per Glaucs i Menaix a Truà. Aquí teniu el videoclip que acompanya la ...

recuérdalo bien: Sólo se vive una vez. 
gracias a todos los voluntarios y a TV3

Fundació La Marató de TV3 - Televisió de Catalunya

fes un  Donatius, colabora
http://www.tv3.cat/marato/donatius Contacta 
Utilitza el número de compte: 2100 0555 31 0201001500


El dia de La Marató, 16 de desembre del 2012

Trucant al telèfon 905 11 50 50

dissabte, 1 de desembre del 2012

els colors de la tardor























fotos entorn de casa: Canon PowerShot G12 per jrrof

mots glaçats



Mots glaçats

Escoltant la radio,
nit clara de lluna plena,
m’he relaxat.
Suau, tendrament .
El vers ha sorgit
de l’aigua del saber.

Com munió de formigues
s’entortolligaran les paraules
en el niu de paper.
La tensió del dia
s’adorm.

Inquiets somnis es desvetllen.
He vist canviar el sentit dels mots.
He vist renegats del signifiCAT.
He vist mots enfrontats ,
que volien dir el mateix,
clavats per  les  bales
a les parets dels cementiris
i colgats en grans fosses de l’Oblit…

M’he despertat sobtat,
els mots,
han quedat glaçats
a la gargamella.

Agustí Solé Llort









fotos: Canon PowerShot G12 per jrrof


dimarts, 13 de novembre del 2012

conill de gàbia

 

CONILL DE GÀBIA
anna ballbona


La tarda és grisa i trista, sense sol, corre un aire fred que talla, no convida per fer un passeig, per omplir la tarda, després de haver fet una obligatòria migdiada, (l'ELA que sofreixo m’obliga descansar el cos). Ja a l'estudi llegeixo poesia, fa dies que tinc el llibre de poemes de la garriguenca Anna Ballbona, l’obro a l'atzar i surt la pàgina cinquanta-una teclejo tots els poemes d’aquesta secció. Josep


CAMBRA DE DISSECCIONS

I
Tu vés assajant amb les màscares,
 fes de dèspota o d’asceta,
arnès, closca de tradicions
o esteta de la cosa escèptica.
Vés prenent mides i distàncies
com si el foc mai t’encalcés
o mai t’haguessin  d’enfangar.
Tu vés fent trucs i saltirons
com si el barret fos sempre màgic.
En girar-te, ensopegaràs
amb els cucs de la matinada,
i del aiguabarreig humit
emergirà el conill degollat.

***
II.
El triple salt ha estat rodò.
Feta com si no, la pirueta
provoca escarafalls i “ohs”.

No t’enganyis, quant treu el cap
per entre la cortina torta
l’ovació va  sempre per l’altre.

***
III.
Cuita, no temis pels gripaus,
sempre hi haurà qui obra la boca.
Tu ja en tens prou vivint el teu ventre.
Si t’esventressin en canal
només veuríem bestioles
d’ulls perplexos davant el rama
i la comèdia beneites.
Només s’encalla, incert, el nus,
el nus que grapeja la panxa,
el nus de la corbata que assetja,
nus que som i nus que amaguem.
Cuita, no temis pels gripaus;
encara queda molta boira
per fer llevar i eliminar
i llevar un nombre etern d’aràcnids,
tant abans com després de tu.

***

IV.
Rebentes la porta pensant
“quina potència la teva!”
rebentes els cucs i t’agraden
en mil bocins a la paret
i t’agrades fent de rutina.
Tens el cap a punt d’esclatar
i l’ibuprofè casual
estén les ales, frega el cel.

***
V.
Oblida tramoies i bucs,
no facis cabal dels titelles
i de les sortides xamoses.
El grinyol farà la senyal;
mentre tu no trobes la clau
o la pena que et fa vagar,
les pedres copulen entre elles.

***
VI
No era flaire de mar i ho saps.
Esperaves una sardina
Voltant per el carrer de les Tàpies,
saltant per l’asfalt, invocant
Salvat! Però no era el mar.
Hi ha metàfores que s’entesten
a sortir a la superfície,
mentre un exèrcit de sardines
atòmiques espera l’ordre.
Sé sent remor de clavegueres.
No era flaire de mar i ho saps.

CONILL DE GÀBIA, d'Anna Ballbona - labreu Edicions

CONILL DE GÀBIA


Gràcies Anna per haver-m'he distret. 
Vaig a berenar, hi estás convidada. Josep

divendres, 9 de novembre del 2012

missatges



fotos con mensaje: Canon PowerShot G12 por jrrof

m'agrada Colnago










M'agrada Colnago, sempre m'ha agradat, les clàssiques son una passada, estant d’acord amb el meu temps de ciclista, ara malauradament no i puc anar, una ELA m’ho impedeix, m’ha pres el plaer de paladejar de entra altres coses, ara però la cadira elèctrica Kite és les meves cames, ella em du allà on no podria haver pensat mai, m’és fidel una bella amiga, ella i jo anem junts per tot. Amics ciclistes bones pedalades i compteu amb el transit. Josep