els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 20 d’agost de 2009

poema!


La iaia Dolores

Entonava cançons d’amor

per cabdellar les hores.

Dibuixava un somriure absent

i ondes de setí blanc

en un monyo perfecta.

Ara dorm sola a Montjuïc,

sense cap mortalla de Sort

ni terra roja d‘Estac.

Arpegis rere els vidres

del vel de la memòria.

Què en fem, dels morts?

Del llibre de poesia de M.Dolors Millat

Al batec de la terra

dimarts, 11 d’agost de 2009

licors!



ES CONVERTEIX EN UN PEIX

(Enric Hernàndez)

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

Només es deixa seduir amb Four Roses

i desprecia un diamant davant d'un Ballantines

no tens res a fer amb un Johnny Walker

si abans arriba un altre amb un Cutty Sark.

La seva suor és dolça com Bourbon de luxe

vol batejar-me amb Whyte & Mackay

per Setmana Santa va de Vat “ 69”

i per Nadal de Monks o JB.

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

En l'aeroport demana Passport

i en els aniversaris Chivas regal

en les depressions beu Baileys

i en l'algaravia Black & White.

L'abraço i em diu: “T'estimo Jamie”

s´ho juga tot a les curses per White Horse

100 Pipers ambienten la nostra casa

i es vol fugar amb Long John.

Aquesta noia beu massa whisky

menja sopa de malta per esmorzar

té els ulls de color Glen Fidish

i els seus somnis viuen a Jack Daniel's parc.

(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).

Vegeu quin panorama...jrrof

dilluns, 3 d’agost de 2009

el passeig d'un garriguec!




















Canon PowerShot G9 per jrrof 2/8/2009

Fent un passeig curt de menys de mitja hora m’adono què: estem envoltats de rètols, andròmines i una gent que ens ho rom tot. La canon ens ho ha reflectit, és com la proba del cotó que no enganya. El gat de nom TOMEO no tenia previst el seu retrat però s'hi va posar tant be que no m'hi vaig resistir, de fet es la cara més amable del passeig.