els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 23 de setembre del 2013

FM13 Llanars




















 











FM13
LLANARS
20,21,22,23 i 24 de setembre

Vaig ser-hi enguany el 21 i 22, els carrers engalanats, la plaça de l’Om varen fer sardanes per la  Cobla Col·legi Santa Maria de Blanes. En veure aquesta cobla per joves, amb ganes de jugar, però quant tocaven seriosos i per la musica. Molt participades, molta gent gran, renoi com ballaven. Mostro amb fotos l’esdeveniment esmentat, també una mostra dels carrers engalanats per la Festa Mayor 13.

El programa de la FM13 participat, he tingut l’honor de publicarem un poema meu, entre d’altres. Vaig ser felicitat i tot.


VIVÈNCIES A LLANARS

A la Font del Tir no si mou cap fulla,
tot es quiet, les plantes bressolen, només
el rum rum d’un 4x4 ressona lluny.
Les aigües del Feitús, corrent avall.
La font no para de rajar.
És un no parar...

Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.
Josep
Passejo per Llanars de tant en tant, amb una cadira de rodes, en aquest poble és acollidor, m’hi sento be, hi he fet amics. Visca la Festa Major!
Josep Rof i Rof

fotos Canon PowerShot G12 per jrrof i Júlia

dissabte, 7 de setembre del 2013

poemes

Francesc Garriga Barata
Tornar és lluny

les mans d’un vell són sàvies
i tenen fam.
són fam,

carícia de fam,
la mà de cap el tard.

+++
--no et cuides! –diuen.
i?
--ja prou que ho fa l’atzar
li cal que arribi viu al fons del sac,

les hores desteixeixen
a poc a poc
les mans, els ulls, els peus,
el seny (pot ser que hi juguin),
i finalment el cor.

desfer el ninot que va arribar
per aplaudir les tenebres,
la feina inexcusable de la vida,
per tanta terra eixuta trepitjada,
per tants camins cap el recó dels monstres
mal retallats per mans santificades
en el temor dels clergues,
intento obrir les portes a la pluja,
que esbandeixi les planes mal llegides.



+++

apago els llums i tanco finestrons
cada dia més lent, més en silenci,
i encara queden per tancar
les portes més pesades
i els llums més alts

si fos un nen
m’enfilaria als pins.

les meves mans baldades,
i uns peus porucs no aguanten
camins de roca ni rodals d’ortigues

ja em costa tancar portes
i apagar llums.

i em sento un nen.

no ho sóc.

segur que si pogués
m’enfilaria als pins.


+++
El llibre es prestat per la biblioteca municipal Núria Albó. La poesia és planera, senzilla, diu coses i t’entra directe al cor. M’agrada tant, què just n’he llegit la meitat (n'he comprat ‘Tornar és lluny’ és l’últim (2012), i dos més ‘Ragtime’ (2011)Camins de serp’ (2009) són del mateix autor.

La Garriga 07/09/2013 estic al meu estudi, de tant en tant miro per la finestra, i veig coses com unes gotes grosses de pluja i la vida!, jo la anomeno la finestra de la VIDA! ho és per mi, maldestra, a tolit per l’ELA que pateixo des de fa uns llargs dotze anys compateixo lo que diu el poeta “les meves mans baldades” tot el poema és deliciós! gracies Francesc per acompanyar-me i ferma sentir “segur que si pogués m’enfilaria als pins.” Josep Rof Rof
la finestra de la VIDA!
fotos del meu arxiu jrrof, menys les mans que son de la xarxa