els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

divendres, 15 de desembre del 2017

poesia de Kirmen Uribe

Mentrestant agafa’m la mà
Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera.
Editorial Proa.
Illa 
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
Des de l’illa se sent el seu renou llunyà.
Ens hem ficat a l’aigua despullats.
Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
Mira, l’aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M’he submergit i t’he mirat des de sota.
M’agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m’agrada quan el pubis t’agafa forma d’alga.
Hem sortit de l’aigua. Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s’han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.
Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat





EL RIU

Temps enrere, hi havia un riu en aquest lloc,
on ara hi ha aquestes lloses i aquests bancs.
Hi ha més d’una dotzena de rius sota la ciutat,
si fem cas del que expliquen els més vells.
Ara no és més que una plaça d’un barri obrer.
I tres pollancres són l’únic
indici que el riu continua aquí sota.
Tots tenim a dins un riu amagat a punt de desbordar-se.
Si no són les pors, és el penediment.
Si no són els dubtes, la impotència.
El vent de ponent sacseja els pollancres.
La gent camina amb dificultat.
Al quart pis una senyora gran
llença roba per la finestra:
ha llençat la camisa negra i la faldilla de quadres
i el mocador groc de seda i les mitges
i les sabates de xarol blanques i negres que portava
el dia d’hivern que va arribar del poble.
Enfonsats a la neu, els seus peus semblaven fredelugues glaçades.
Els nens han corregut rere la roba.
Al final ha agafat el seu vestit de núvia,
que s’ha enganxat maldestrament en un pollancre
com un ocell massa pesant.
S’ha sentit una gran fressa. Els vianants s’han espantat.
El vent ha arrencat de soca-rel un dels pollancres.
Les arrels semblen la mà d’una velleta
que espera una altra mà que l’acaroni.
FOTOS: Canon EOS 550D per jrrof
LA FOTOGRAFIA: es la meva passió.
LLOC: Llanars i Camprodon (agost 2017)
La POESIA: amb transporta a llocs inexpugnables per mi,
m’agrada i m’entretinc, i allibero la ment. Josep

dijous, 7 de desembre del 2017

dilluns, 18 de setembre del 2017

poesía i fotografía



De primer, citaré un poema del meu admirat poeta menorquí, Ponç Pons, publicat enguany i que forma part del poemari.

“Desert encès”
Bach s’acomiada de la vida  a Leipzig
Ja el murmuri pregon del misteri m’emplena
la casa que habiten gastats instruments.
Simfonia d’esputs, de retrats que s’esborren,
com ombres que fugen són ara els records.
Veig un mar fonedís, veig la porta que s’obre,
i em criden celístis els àngels a cor.
No té marges la llum. Per l’enterra de llenya
hi ha notes mustiant-se i abúlics bemols.
Sent un trist oboè. Grave s’alça en sol l’orgue
que empaita una fuga que fuig estrident.
On em porta aquest son? Cap a l’èxtasi pur
d’una gran partitura? Deixeu—me dormir.
Ja el compàs martellenc del rellotge em reclama
i em pesen els músculs amb flàccid neguit.
Deu ser música el cel. Ostinato un acord
dissonant s’allargassa per l’àmbit del buit.
Em recorre un calfred. Tot s’ensorra fondal...
    He viscut per al so.

                                      Vull que em plori el silenci!






LA POESÍA m’agrada, aviva el meu pensament, m’entreté i aprenc amb ella.
LA FOTOGRAFÍA és creativa, encara que passegis per els mateixos indrets fotografiats mil vegades, sempre és quelcom diferent.
UNA NOVA CANON la EOS M6 just estrenada a finals d’agost, ja du 464 fotos fetes, una foto enfocada amb tota l’obertura i la mateixa de menys, just l’estic coneixent, té moltes possibilitats, el que més m’agrada és el seu objectiu un 15-45mm versàtil i lluminós. Hauré de llegirem les instruccions i aprofundir amb elles, per coneix-la millor. És de poc pes digital i de grans prestacions.
EINES que amb donen gran creació.

Josep

 




divendres, 23 de juny del 2017

el vagabundo




EL VAGABUNDO
Todo se va en la vida como se van los pájaros.
Tú has llegado a esta tierra y has contado que estabas
esperando un asombro
—como si no tuvieras bastante con el tuyo—
y allá, en las oficinas,
en los puertos marinos,
en los metros urbanos,
en los recintos serios de los centros ilustres,
has dejado tus cosas:
la flor de la mesilla,
el engaño amarillo que llevas en la frente,
la voz de mapamundi
que compraste una noche en un ultramarinos,
tus calcetines negros como hombres de luto
y el coral de tu cama cuando te sientes solo.
Eres un vagabundo,
un cometa que pasa recorriendo el océano
después de amar los astros que no conoce nadie;
no llevas equipaje más que las golondrinas
ni más camisa blanca que tus dientes pequeños;
no llevas alimentos, pero encuentras pescado
en cualquier quesería
y leche en las tabernas
y corbatas sin nudo en la piel del dentista.
No te faltan luceros para tu rumbo largo
y conquistas mujeres con la sal de tus ojos.
Pero tú necesitas que te besen el cuello
cuando tengas jaqueca;
tú quieres una madre, con el rostro oloroso,
que te arregle la almohada;
tú quieres unas flores que te enjuaguen los dedos
y un armario de azúcar para guardar la ausencia.
Pero tú vas de paso,
de paso, solamente. Tú no puedes
comprar ninguna casa,
ningún chalet en el monte,
ninguna tierra indómita donde domar caballos
o sembrar azucenas o descubrir petróleo
o hallar viejos tesoros.
Tú no puedes quedarte:
eres un vagabundo;
te vas como los pájaros.
( De mi libro " La Tierra indiferente", Premio Carmen Conde, Ediciones Torremozas 




 Recluido en casa, a merced del ventilador, hoy no me atreví a salir, con mi silla. Ayer palme con un golpe de calor. Dormí toda tarde. Esta noche la Verbena de San Juan. En la plaza habrá fuego y petardos, no me gustan nada. Soy un hombre/perro, aunque sordo los escuchare. 

Vivo aislado sin ruidos. La oreja izquierda, hace años que no oigo bien o nada. La oreja derecha está sorda, como el mismo gobierno, esperando ser lavada el próximo jueves (tapón de cera), eso sí, después del almuerzo con mi amigo Alfredo. Así que los coches para mí todos son eléctricos, sin ruido. Los petardos los oiré todos pero de baja intensidad.


La poesía me entretiene, me acompaña, me distrae en parte de mí ELA. Esta autora Maria Luisa Mora Alameda los cuelga en el Facebook, yo los leo y archivo, ella no lo sabe, mantener el secreto, no se lo digáis. Josep
 


 prototipos de sillas para la montaña, 
a resguardo del SOL y la LLUVIA.

divendres, 16 de juny del 2017

fes un gest per l’ELA!


FUNDACIO MIQUEL VALLS
El dia 21 de juny de 2017 puja una fotografia a les xarxes fent un Gest per l'ELA!
Comunicació  Hoy 16/06/17 a las 9:24
fes un gest per l’ELA!
En motiu del Dia Mundial de l'ELA, i per donar suport a la campanya de la Fundació Miquel Valls que lluita per aquesta malaltia, t'animem a que el proper dimecres 21 de juny pujis una fotografia a les teves xarxes socials Fent un Gest per l'ELA amb l'etiqueta #fesungestperlela.
 


Penjant aquestes fotografies estarás donant a conèixer l'Esclerosi Lateral Amiotròfica, i a la vegada, donant suport als afectats, a les seves famílies i als projecte que desenvolupa la Fundació Miquel Valls per millorar la seva qualitat de vida.

Altres etiquetes que també podeu posar juntament amb la vostra fotografia fent el gest són: #fesungestperlela2017 #ela #fundaciomiquelvalls #diamundialela

Igual que l’any passat, hem demanat a tots els ajuntaments de Catalunya que il·luminin de verd la façana d’un edifici del municipi per així poder arribar a molta més gent. I com a novetat moltes de les colles castelleres del territori també pujaran fotografies de pilars on l’anxaneta estarà fent el Gest per l'ELA

Estigueu atents als vostres pobles i ciutats!!

L'any passat va ser tot un èxit, pots veure el vídeo i les fotos aquí! Tens tota la informació de la campanya a la nostra pàgina web.

Participa pujant una foto fent el Gest! Amb els vostres Gestos farem possible l’impossible!

           




Fes un gest per l’ELA
   
Participa 

pujant 

una foto fent 

el Gest! 

Amb els vostres 

Gestos farem 

possible 

l’impossible!

dilluns, 17 d’abril del 2017

74 primaveres

 Plaça Can Dachs
 Plaça Can Dachs
 C/ del Centre
 C/ de la Doma
  C/ de la Doma
 C/ de la Doma
 C/ de la Doma
74 anys guanyats a la VIDA!
Ara que ha passat un dia i ja tinc setanta-quatre primaveres, es quant agraeixo, valorant les moltes felicitacions al FB i per WhatsApp que vaig rebre. Els regals una samarreta de Menorca i un barret negra de Camprodon. Avui dilluns de Pasqua es quant ho celebrarem mona inclosa, ja fa anys que es de Camprodon, boníssima.
El meu portàtil s’ha declarat en vaga, diu que té el pap ple, ara, està fent el procés de buidar 94.561 elements al disc extern (totes les fotos emmagatzemades)
Ahir vaig fer un passeig el mati, vaig passar per el camí dels horts, unes boniques roses plenes de pugó, al jardí de l’illa de Visitants, tant boniques i no sen salvava cap de envaïda, les fulles llefiscoses. Això ja ho havia observat els rosers de la Ctra Nova. Quines plagues s’apoderen de la bellesa d’una Rosa? la destrossant. Vaig compra bacallà per dinar. Les fotos avalen lo que vaig fer ahir. He recuperat la vella Canon PowerShot G9, usada per la filla. La néta molt espavilada s’ha enamorat de l’ultima adquisició la Canon EOS M, la gaudirà per uns dies???
A la tarda, vaig prendre el sol tot llegint el Periódico i el Dominical. Per cert un article que va agradar molts va ser de la...
Periodista i escriptora
Els viatges de Puigdemont

 Almenys, els vagabunds de les rastes van a les clares: sàpiga vostè que si em dona una moneda, me la fondré en porros

DISSABTE, 15 D'ABRIL DEL 2017 - 19:03 CEST
Se’ls veu pels racons de Ciutat Vella. Són un, dos o un grup de pidolaires, amb pintes de rodamon i la companyia ocasional de gossos, que demanen almoina no amb un plat, sinó amb tres llaunes o gots de plàstic disposats sobre el paviment amb els corresponents rètols al peu: «Menjar», «porro», «cervesa». A vegades escriuen les peticions en anglès o escriuen «birra», que s’entén molt rebé. Un potet per a cada necessitat, un principi bàsic de l’economia domèstica, com feien les mares distribuint la setmanada en sobres amb anotacions: «lloguer», «col·legi», «llum», i un funest que deia «morts».
Una tarda, de camí a no sé on, els vaig tirar un euro en el recipient destinat a la cervesa, que al cap i a la fi és aliment. Encara que abunden els captaires d’enganyifa, vaig picar perquè els xavals grenyuts em van caure simpàtics. Per joves i perquè anaven amb la veritat al davant. No ­passa el mateix amb altres diners –amb els que no van arribar a les guarderies públiques per art d’encantament– o amb altres assumptes que no se sap per què s’han pagat. Els viatges del president de la Generalitat, per exemple.
Puigdemont ha visitat dues vegades els Estats Units en les últimes setmanes, la segona d’amagatotis per entrevistar-se durant 25 minuts amb l’expresident Jimmy Carter, una trobada per a la foto de la qual no va transcendir ni tan sols la foto i que va acabar amb un patapam. Per no parlar dels dos congressistes nord-americans a qui va complimentar i van perdre després pel seu compte l’AVE del matí a Madrid (quina tropa).

També Artur Mas visitarà Brussel·les, París i Ginebra l’última setmana d’abril per seguir amb la internacionalització del procés en un moment en què, home, ni ens aclarim dins de la gàbia catalana ni sembla que Europa estigui per a massa minuets diplomàtics; en qualsevol cas, no estaria de més que es detallés quant costen aquestes anades i vingudes teatrals. Almenys, els vagabunds de les rastes van a les clares: sàpiga vostè que si em dona una moneda, me la fondré en porros.
Res més, sols les fotos per adornar aquest post. 
del meu 74è aniversari. Josep

 C/ Nova (safareig)
 C/ Nova (safareig)
C/ Nova (safareig)
 Cami dels horts
Cami dels horts 
Cami dels horts 
 Cami dels horts
Cami dels horts 
 Cami dels horts
Cami dels horts 
Cami dels horts

dissabte, 4 de març del 2017

ales al vent

DESEMBRE 2013



Ales al vent Dels pardals sota l’olivera.

El tic tac del rellotge.
La ràdio ‘despertador’
s’ha posat en marxa.
Neix un nou dia!
Estic cansat, no més que cada dia.
Amb trec la mascareta.
La calefacció escalfa la casa.
Als voltants de les set es lleva l’estimada.
Jo faig el remolo i escric la vivència.
El vent s’ha cansat de bufar, pau i calma.
Son les nou, hale-hop dempeus.
I així cada dia...

jrrof






Alas al viento
De los pájaros bajo el olivo.
El tic tac del reloj.
La radio 'despertador'
se ha puesto en marcha.
Me quito la mascareta.
Nace un nuevo día!
Estoy cansado, no más que cada día.
La calefacción calienta la casa.
Alrededor de las siete se levanta la amada.
Yo ensoñado escribo la vivencia.
El viento se ha cansado de soplar, paz y calma.
Son las nueve, hala-hop de pie.
Y así cada día...


jrrof

APUNTE:
04/03/2017 Hace más de cuatro años, a razón de haber estado ingresado en el Hospital Universitario en Bellvige (UFIS Respiratoria) para ajustarme la nueva BIPAP, ya en casa escribí este poema.

A día de hoy la nueva/vieja máquina somos UNO.

Mí ELA en mayo hará diez y seis años del diagnostico, ella y yo somos UNO. 

Josep