els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 25 d’abril de 2016

ponç pons


COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis
I
Un home sense arrels és un ser mort
Una illa de ciment un flac infern
Els estornells suosos tenen fam
Emigren solidaris cap al sud
Els faunes fugen farts de veure gent
Que crida i deixa nafres dins el bosc
No dic que fos millor cap temps passat
Escric només que em dol ser menorquí
La terra magra engreixa estranys i murs
L’oblit ha sepultat màrtirs i herois.
PONÇ PONS

COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis

II
Un llast de solitud mentre els conreus
S’assequen fa feixuc el llarg camí
Que es va esborrant i dur no mena aumon
El dia s’ha acurçat Els primers freds
Redossen caderneres entre els pins
Com poden els illencs no escoltar el vent
Que es queixa amarg i plora avergonyit
Els bàrbars s’han fet seu tot el present
Una altra llengua imposa el seu destí
El mar té un postmodern tel de betum
Ja s’ha acomplert el temps dels assassins
PONÇ PONS

dijous, 21 d’abril de 2016

Sant Jordi


Sant Jordi


                               LA DIADA DE SANT JORDI
                               
                                La diada de Sant Jordi
                                és diada assenyalada
                         per les flors que hi ha al mercat
                              i l’olor que en fan els aires,
                              i les veus que van pel vent:
                               “Sant Jordi mata l’aranya”.
                                L’aranya que ell va matar
                                  tenia molt mala bava,
                                   terenyinava les flors
                                 i se’n xuclava la flaire,
                                i el mes d’abril era trist                    
                              i els nens i nenes ploraven.
                                                […]
                              Quan el Sant hagué passat
                                  tot jardí se retornava:
                            perxò cada any per Sant Jordi
                                 és diada assenyalada
                          per les flors que hi ha al mercat
                             i l’olor que en fan els aires.

                            Joan Maragall (1860-1911)
 


DIMARTS, 23 D’ABRIL DE 2016
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Sant Jordi gloriós
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.


Felicitats a tots els Jordis i Jordines i a tots els catalans i catalanes en general.

ABRIL D’ENAMORAT
Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!
Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d’or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!
Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d’or,
Sant Jordi!

Pere Quart (1899-1986)

Després d’aquests poemes ja tenim l’esperit ben encarrilat per viure plenament la diada de Sant Jordi... Abans d’acabar, però, un parell de curiositats:

Sabeu com es diu “Jordi” en altres llengües? Doncs Gorka, en basc; Xurxo, en gallec; Jorge, en castellà; George, en anglès; Georges, en francès, Georg, en alemany; Giorgio, en italià; Georgos, en grec, i Iuri, en rus. Per cert; hi ha un país que també té sant Jordi com a patró i que s’anomena com ell. Saps quin és? Geòrgia, és clar!

I sabeu què vol dir, “Jordi”? Aquest nom ve del grec gea i ergon, que volen dir “qui treballa la terra”, és a dir, llaurador o pagès.

Ara sí que ja ho tenim tot: una dosi de literatura i una altra de curiositats resoltes. Bon Sant Jordi a tothom i recordeu els tres elements indispensables per a divendres: el llibre, la rosa… i el petó!


dilluns, 4 d’abril de 2016

fossil




Gerard  Vergés

Fòssil

Aquest caragol fòssil del Juràssic

(científicament, un gasteròpode de fa cent milions

d’anys)

era gran com un puny i un perfecte helicoide,

sexualment hermafrodita.

Va viure en densos boscos de coníferes, valls d’humides

falgueres

i vora una mar càlida.

Un cop petrificat,

va patir terratrèmols, gelades, rius de lava,

corrents marins, diluvis, huracans,

calamarses, tornados, l’impacte dels aeròlits.

Miraculosament, va arribar indemne a avui, el caragol.

Un fill meu (de nou anys i angelical, per cert),

com qui no vol la cosa, va esberlar-lo en mil trossos.