els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

divendres, 24 de desembre de 2010

nadal

claqueu per fer-la gran

Tinc la lletra ferida per l’ELA i continuant amb els meus exercicis de puny lletra a ploma he copiat l’article del diari ara

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseït

***

M’he premés arranjar l’ultima estrofa del poema, al nostre temps plens de crisis.

Demà posats a taula oblidarem les penes
-i de l'alegria en farem viure-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i just després arrencarà a somriure.

Bon Nadal 2010 per tothom

dijous, 23 de desembre de 2010

Adiós

Posted by Picasa desconozco el autor de la foto

Adiós

Anoche sentí frío,
era frío de olvido,
olvido de amor y caricias,
caricias que se olvidan y besos,
besos que si se buscan saben amargos,
amargo el desamor y la rabia,
rabia de perder,
perder nuestras horas y días,
días de amor y entrega infinita,
infinito el dolor,
dolor que aplasta el alma,
alma de quien entrega su esencia,
esencia de amor perfecto,
perfecto tu adiós...

Colaboración de Patriciamv

dimarts, 30 de novembre de 2010

mail a Núria



Hola Núria, fa fred, plou aigua/neu, ahir nit el camp del barça a pesar de la pluja i del fred la gent estava contenta, entonava cançons al uniso sense haver-les assajat, com es poden posar d’acord tantes persones? Un misteri. Una festa. I tot una mà de gols. Des del llit l’escoltava per radio i sentia els coets esclatar, varen ser varis uns apropet i d’altres allunyats. Una berbena al finalitzar novembre. Si el més se’ns acaba avui l’últim dia, enfilarem desembre l’últim mes del any, abans però haurem de passar per un llarg pont de cinc dies, be el que tingui la sort de poder-lo fer. Per alguns serà una disbauxa, per uns altres avocats al l’atur resignació, per els que sofrim malalties, no hi pont que les millori, els dies per nosaltres son planers o vers iguals, tants sols em el sobreviure nià ben be prou.

La Fundació Catalana d’ELA ha tret el primer bolletí vencEm-LA!! on hi ha un *escrit meu, mail a una amiga Son “LECCIONES DE VIDA” pagina 11 del bolletí, ella ja no hi és, la meva petita preocupació és com fer-ho saber els lectors del bolletí, que pocs dies de la meva carta ens va deixar, serè capaç de saber-ho explicar i si és així m’ho publicaran? Ves a saber quant s’editarà el segon bolletí? De fet ho intentaré. Tinc el deure de fer-ho saber. També em vull presentar.

Be després de la desfeta del actual govern Català en perdre les eleccions, aires nous portaran les rendes de la governabilitat a pesar del majoria no els serà fàcil, els llops l’esperen amansats, però a la primera de canvi clavar-li queixalada, ep! Compte som aquí ...no li serà fàcil, res no és fàcil en política o estàs en mi o ets el contrari, per lo tant el meu enemic. Dos es difícil posar-se d’acord imaginat un galliner amb un sol gall. Els pals a les rodes predominaran en el dia a dia. La crisis i el deute també. Hauran de jugar a la loteria de la casa a vera si toca.

En quant a mi, els dies son planers, les nits llargues, llargues tot esperant un nou dia. trobo a faltar les sortides o passejos diaris, la tertúlia dels avis, el carrer. No m’espanta sortir, sempre que el dia m’acompanyi, ara no ho fa.

Recent nat el nou diari ara.cat el qual m’he subscrit per 40 dies, el primer número el dia 28 a les 11 matí feia hores que estava esgotat, vaig quedar-me sense. Vaig dirigir-me a la redacció per mail així...també ho vaig penjar el facebook...

Morir d‘èxit o falta de previsions

Visc a La Garriga, vaig fer-me subscriptor 4618 del “ara per novetat, per afinitat, per patriotisme” a les 11 del matí als dos punts de venda que hi ha al poble, havien trencat estocs feia estona. Després de la decepció al no tenir la possibilitat de anar a buscar-lo en lloc més (les meves cames son una cadira de rodes) em faig la següent pregunta MORIR D’ÈXIT o FALTA DE PREVISIONS o ESTRETEJA DE MÀRQUETING per crear demanda?

Josep Rof Rof

subscriptor 4618

Vaig rebre resposta per als dos medis, total que me’l enviaran a casa. Els dos dies següents sense cap problema. L’he llegit atentament, et vull dir que m’agrada, es de lectura fàcil, proper al lector. Però hi ha una cosa que m’agrada molt, és el format petit i grapat, lo qual amb permet llegir-lo al carrer (assegut a la cadira de rodes) sense que s’esbulli o el vent se m’emporti les pagines. De moment l’haig de anar a buscar.

Bé Núria queda escrit aquest mail per tu, (el penjaré el blog) t’he explicat coses del meu dia a dia, una abraçada Josep

(*escrit meu en castellà, tal com li vaig passar a ella, li explico la meva passejada amb ella a la motxilla)

dijous, 7 d’octubre de 2010

bitllet de 500 euros

A dia d'avui encara hi es pegat al llibre, inclòs m’ha sorprès dons ja no hi pensava, el meu nét si que li sap i de tant en tant ¿avi m’ensenyes el bitllet?

dimarts, 28 de setembre de 2010

tardor

foto robada desconec l'autor

POEMES A MICHELLE

3
Quan la tardor t'arribi lluny de mi,
només et podré dir paraules tristes
de fredor en els braços que ahir portaven roses.
Tindré les mans tan buides i tan balbes
com aquell primer dia -¿te'n recordes?-,
quan tu, sense paraules, descobrires
ombres d'adolescència sobre la meva vida
mentre jo, al teu costat, m'iniciava home.

jaume pomar

Canon PowerShot G9 26/08/200 20:23 posta de SOL a Llanars per jrrof

dilluns, 20 de setembre de 2010

huertos y caminos











Canon PowerShot G9 10/09/2010 10:48 por jrrof

En el barrio de Querol en La Garriga lo cruza el antiguo camino EL CAMÍ RAL, además de las casas que componen el barrio hay unos huertos particulares donde el hombre vacía sus ratos libres, son un verdadero jardín. Josep

diumenge, 8 d’agost de 2010

El Delta d'EBRE

Canon PowerShot G9 (del 2 al 7 d’agost 2010) per Montse i Júlia

Me filla Montse amb se filla varen fer-hi estada 6 dies per contemplar la bellesa del Delta d'Ebre i jo n’he gaudit uns pastissets i les boniques fotos del lloc, gaudint-ne les fotos també hi he estat sense sofrir cap picada de mosquit, abunda’ns per la zona, ara penjo les fotos a Picasa i al blog perquè contempleu la bellesa del lloc. Josep Rof Rof

per veuren més cliqueu a... http://picasaweb.google.es/rofrofj6el/ElDeltaDEBRE#


dissabte, 3 de juliol de 2010

biblioteca Núria Albó












2/7/2010 - Biblioteca

Acte d'anomenament de la Biblioteca Núria Albó

La Biblioteca Municipal de la Garriga serà, a partir del divendres 2 de juliol, la Biblioteca Núria Albó. L'acte d'anomenament de l'equipament es farà divendres 2 de juliol a les vuit del vespre en una cerimònia oberta a tothom.

En aquest acte es descobrirà la placa amb el nom de l'escriptora local i es podrà visitar una exposició de l'obra literària d'Albó i alguns dels poemes de la mostra "Bosc de Mots", que es va inaugurar per Sant Jordi.

Durant l'activitat també es presentaran les activitats organitzades per commemorar l'Any Albó. El públic, a més, podrà gaudir del recital poètic musical "Un bes a la Núria Albó", a càrrec de Sònia Carmona i Oriol Cabestany.

Jo hi vaig assistir i us vull dir que va ser un acte emotiu, planer, on va en tot moment manifestar-se la senzillesa, amb la que Núria ens te acostumats, ella somrient, contenta, feliç, ferma segura va llegir amb dolçor el seu manifest ple d’agraïments, la descoberta de la placa una Núria somrient i picant de mans, tots picàvem amb ella i per ella de mans, ens contagià els seu somriure.

Al dintre de la biblioteca continuava la fes rodejat de llibres seu esposats, un enorme pastís amb el 8o i dues espelmes, ella emocionada va bufar per apagar-les mentes els assistents entonaven el càntic, les ampolles de cava eren escorxades i el pastis trossejat, vaig fer escàpol, camí de casa amb la satisfacció de poder-hi assistí, la seca tos que pateixo fa dies, va respectar tot el acte, no era qüestió de veure, ni menjar res, no fos per de cas que els dimonis interiors es manifestessin en un escanyussa-me’n i esgarriéssim la bonica festa.

Hi havia pasquins i follets un duia aquest poema seu...

.

Si hi hagués paraules de colors

Si el món hi hagués paraules de colors!

Si brotés la claror de les lletres

com brota dels pinzells!

Si pogués dir amb un mot d’un verd profund

blau o vermell, l’etern desig de viure!

Perquè sovint se’m fa enemiga la paraula

i traeix o no abasta.

La llum que he amuntegat dintre els ulls

Però tinc una boca massa escarmentada,

es deleix per mostrar el seu esclat pur

i em cal deixar apagar sense dir res

la claror que em batega

al fons dels arrels.

Núria Albó

divendres, 18 de juny de 2010

la ELA existe


.

ei! Amigos blog aires la ELA EXISTE y yo la padezco.
Un POST sin apenas palabras solo decir que LA ELA EXISTE claro que si, la paseo hace 9 años.

.

Si los ánimos fueran de colores!!!

Que nos pinten la vida como el mejor lienzo!!!

ÁNIMOS PARA TODOS!!! Josep

dijous, 17 de juny de 2010

nubes de algodón

Canon EOS 400D DIGITAL 16/06/2010
entre la 12:00 y las 13:00 horas por jrrof
.

Dicen que una imagen vale más que mil palabras, Betti aquí… mi silencio. Que no se rompa la magia de NUBES DE ALGODÓN colgadas en el cielo. Josep

dissabte, 12 de juny de 2010

piedras

Canon EOS 400D DIGITAL 6/6/10 11:47 por jrrof

Las piedras cuadradas deberían ser, separación de propiedades, puestas encima una de otra formando un pilar.

Hay! Si las piedras hablaran y contaran sus vivencias, anhelos, sufrimientos, ilusiones, esperanzas, entonces ya no serian piedras, serian humanoides.

Al ver este muro me dio para pensar, como humano que soy, las humanizo.

Las cuadradas una encima de la otra podrían ser el crecimiento de la vida en cinco etapas, nacer, crecer, ser padres, ser abuelos, al final torcidas por la vejez, a su derecha, los mahones de canto podrían ser los hijos, con la piedra plana de encima la protección familiar, las sueltas y desordenadas, las ilusiones, los achaques, los sufrimientos, las necesidades, los ángeles, los demonios, las guerras, los atentados, las explotaciones a menores, las mafias, los atracos, los que siempre están en posesión de la verdad, las envidias, los celos, las ilusiones truncadas, el paso de los años, el trabajo, el paro, la mofa, el querer y no poder, la vejez, y la que crece a nuestros pies podrían ser las malvas del cementerio buff… (continuad vosotros si os ocurre alguna más, haberlas ahílas)

Que ÿuÿo pero ÿÿtranquilÿÿlosÿÿ ÿÿtranquilÿÿlasÿÿ…) mientras, sin darnos apenas cuenta, en la vida, iremos quemando las etapas escenificadas hoy por una fotografía de piedras, set felices, pringat el mundo de felicidad, a fe que le hace falta. Josep