els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dissabte, 27 d’agost de 2016

vacances 2016





Llanars agost 2016

(vacances del 5 al 24)

Aquí a Llanars condeixen els dies, sols en portem deu i sembla que faci una eternitat.

Cada dia he baixat a Camprodon, alguns matí i tarda. He descobert un altre poble, on abundant els parcs, molt grans i macos:

Parc la Campa, Parc Mare de la Font, Parc Ritortell, Passeig de la Fon Nova, Parc Mas Ventós. Les fonts: Font de la Forcará, Font Nova, Font del Ferro, Font de Llandrius al seu costat la Ermita del Roure.

M’ho estic passant be amb les descobertes, he conegut un Camprodon més amable amb les persones en el seu acull, he fet moltes fotografies amb la Nova FUJIFILM X-2ES, una meravella, la bossa nova que he estrenat, és de cuir marró Fujifilm, ja està viscuda i marcada amb ralles, el ser de línees rectes va molt be, tant per llegir i de sopor per la càmera. El objectiu és un 18-55 una miqueta just per els detalls. Espero el 18-135 crec serà el que usaré mes, veurem fa dies que el vaig comprar i el ser fora de casa, si han vingut no m’hauran trobat, el retràs en servir-lo ha fet que no el pogués estrenar, en aquets dies de vacances.

He llegit quasi el llibre “Estimat Miquel  Lluís Llach” l’he trobat deliciós cada paraula vol dir quelcom, els poemes, els Faxos, les correccions, han fet viure’l integrat plenament. El meu estimat i volgut Miquel Martí i Pol, ell ja no hi és, ara soc jo que passejo amb cadira, com ell em els millors somriures. Estimo el home i la seva poesia.

A 15 d’agost 2016

Josep


AL CARRER DELS QUATRE LLITS
Miquel Martí i Pol – Lluís Llach

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d’amors clandestins, segles,
mentre  els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.

Són la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per cantonades
donen de franc l’amor,
han vingut fins aquí rodant món, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.

Però qui són
Aquesta gent que fatxendeja tant,

cap  on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.

Ens que ells són els atletes
Que ens fan senyal d’un demà molt més feliç
però de la enllà del temps
no els recordem fent l’amor en els nostres llits.

No són ells els qui esperem...

Al carrer dels Quatre Llits
Quant la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l’escalfor del seu pit
i entre els pobres llençols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en déus de la nit.

Ballen junts la puta Cultura
I el xapero Benestar,
en la nit tèbia es gronxen
obrin un màgic vals,
que per ells tot el món és un sol ritme,
plens d’orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.

Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps

i ompliran
l’ample horitzó amb llum de dignitat.

Atletes  de la pau, de les idees,
atletes del somni d’un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
                                         atletes del gest bondadós.

Aquets són els qui esperem!

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s’ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el matí
i a pas lent fan camí cap el nou dia
mentre el fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aquí.

Atletes de la pau, de les idees,
Atletes del somni d’un món millor,
Atletes del cor fratern, dels sentiments,
                                          Atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!

Un pont de mar blava,
l’ombra dels déus ran de l’aigua,
tornaveu de misteris,
port de vents i de calmes. 

LLANARS 09/08/2016 jrrof