els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimecres, 23 de setembre de 2015

abandó, deixat...


En versos

Mal que no ho vulgui,
ara només sé parlar de tu
en versos:

               te’n vas anar com un vaixell
que abandona el fons del mar
la seva àncora.

                      ¿O vaig ser jo
que no sé quin punt del viatge
superbament
vaig llençar el mapa?

Ara tot ho veig
quiet. La vida
pot ser una diana a la paret
d’on no penja cap dard.

            Manuel Forcano
            Ciència exacta


abandó, deixat... 
avui comença la Tardor, a casa reclòs, endreço calaixos, passejo per el FB, twitter, el correu, llegeixo els diaris, obro el llibre de poesia, el  llibre és de: Manel Forcano ‘CIÈNCIA EXACTA’ s’obre per la pàgina 11 m’agrada el poema...el penjo al bloc, adornat per fotos de la tardor...Josep
Com pluja erràtica

Com pluja erràtica,
de temps en temps
em véns a la memòria.

I què si va ser amb subterfugis,
amb arteries,
que el meu cos encès
hi vas tirar més llenya?

El vi glatia per sortir de l’ampolla,
anar ràpid a la copa
als llavis.

              Quants taps
van rodolar per terra?

I el record em fa somriure.
De temps en temps,
com pluja erràtica.



panallets tradicionals per tots sants

dijous, 3 de setembre de 2015

però el paràsit tenia fam





error PARÀSIT

La roda  EMMA Riverola el Periódico del 22 agost 2015

MORIR EN L’EXILI DE LA  TEVA VIDA
   Viure al límit de l’abisme. En el cercle llòbrec  d’un morat. En l’eco dels crits. En l’àcid dels insults. Viure en l’exili del cos. Intentar pensar,parlar, caminar o simplement respirar sentint cada gest, cada paraula, rebota en el buit de tu mateixa. Ja ni recordes quan va començar tot. Potser va ser des del principi. Des que el vas conèixer. Llavors era una por petita. Com una estella d’os. Com la pols de vidre. Un temor que et feia vestir-te per a ell, parlar com a ell li agradava, fer el que ell volia. Llavors et vas desprendre de la pell. No va doldre gaire. Vas creure que el teu cor, el teu ventre i el teu cervell estaven fora de perill. Però el paràsit tenia fam. I buscava un lloc. I tu eres el seu recer i el seu aliment.

Creies que el teu cor,
el teu ventre i el teu cervell
estaven fora de perill.
Però el paràsit  tenia fam

   La invasió es va desenvolupar en la frontera de la consciència. Com sempre que un perd el control. Et vas desprendre de la sang, de la carn, dels pensaments. Tot era per a ell. Per la seva fam insaciable. Que ell no vegi que he gastat massa. Que no sàpiga que he trencat la seva copa preferida, que s’ha espatllat l’aspirador, cada dia sóc més barroera. Que no senti plorar el nen. Que no descobreixi els meus ulls ullerosos, ni els meus quilos de més, no que em sento tant lletja. Que no sàpiga que soc tan tonta... I així, plena de por, buida de voluntat, vas seguir llevant-te cada dia. Intentant recordar com es vivia quant tenies vida, com reia quan no llegies el teu reflex a les cròniques negres dels diaris.
   Busques els noms de les víctimes. Fas càlculs amb les seves etats. I alguna en tu que no saps on habita es nega a desaparèixer amb elles, a morir apunyalada, apallissada, asfixiada.
Extingida en l’eco dels crits. En l’àcid dels insults. Defallida en un cos que ja no és teu. Morir en l’exili de la teva vida. Un tòrrid dia d’agost.

Llanars 25 d’agost del 2015
El tex el vaig escriure a ploma el passat 22,
 i avui 25 l’he reviscut el picar-ho de nou.
En quant sigui a casa o publicaré en un post.
El de ma a ploma i aquest.

"Paraules o KMSX per L'ELA"  Josep

poemes del 18 agost

una Rosa al roser
si, no, si no, son flors per jugar-hi
primers plans
primers plans
una rosa quasi passada, aguantada per le meva ma

 
   Cada any en les meves vacances prescindeixo d’internet i amb serveixo de llibres per emplenar el temps, aquest any m’ha acompanyat SWING de Francesc garriga barata, el seu últim llibre de poemes, doncs aquest 2015 ens va deixar, encara no havia sortit el llibre. Llegeixo a dessota els arbres, normalment amb soroll de l’aigua de la riera de Feitús o el mateix Ter al seu pas per Llanars, això sempre succeeix el matí.
    Després de la migdiada obligatòria per descansar el cos, afeblit per els catorze anys convivint amb una ELA. Ja som la tarda, una llarga tarda del mes d’agost, on hi ha temps per tot i cal emplenar-la, doncs si copio els poemes escollits llegit ell mati a ma i ploma o boli, els revisc de nou aprofundir-los en la seva bellesa, vet aquí la cosa el dia quinze vaig començar i per mostra els poemes escanejats, amb serveix també per fer comparances de la meva lletra cor-ferida per els anys de l’ELA.
    En cavat un passeig per captar amb la Canon EOS 550D els entorns de Llanars, Camprodon, Villalonga de Ter o La Roca. Al capvespre el guardo per llegir el Periódico.
    Res més...les vacances a fora de casa s’han acabat, però la meva jubilació amb permet continuar-les tot l’any, procurant passar-ho diguéssim “be” trencant a ser possible amb les rutines diàries. Josep    

la meva ombre dins la foto
un carrer de bona vista, on llegia els dies que no feia sol
Hostal l'Escon on solia pendre cafes i refrescos
la tasa del café buida, el sucre sense obrir i el monedero
és un edifici antic on hi ha Hostal l'ESCON a Llanars

poemes dia 17




Cada any en les meves vacances prescindeixo d’internet i amb serveixo de llibres per emplenar el temps, aquest any m’ha acompanyat SWING de francesc garriga barata, el seu últim llibre de poemes, doncs aquest 2015 ens va deixar, encara no havia sortit el llibre. Llegeixo a dessota els arbres, normalment amb soroll de l’aigua de la riera de Feitús o el mateix Ter al seu pas per Llanars, això sempre succeeix el matí.
    Després de la migdiada obligatòria per descansar el cos, afeblit per els catorze anys convivint amb una ELA. Ja som la tarda, una llarga tarda del mes d’agost, on hi ha temps per tot i cal emplenar-la, doncs si copio els poemes escollits llegit ell mati a ma i ploma o boli, els revisc de nou aprofundir-los en la seva bellesa, vet aquí la cosa el dia quinze vaig començar i per mostra els poemes escanejats, amb serveix també per fer comparances de la meva lletra cor-ferida per els anys de l’ELA.
    En cavat un passeig per captar amb la Canon EOS 550D els entorns de Llanars, Camprodon, Villalonga de Ter o La Roca. Al capvespre el guardo per llegir el Periódico.
    Res més...les vacances a fora de casa s’han acabat, però la meva jubilació amb permet continuar-les tot l’any, procurant passar-ho diguéssim “be” trencant a ser possible amb les rutines diàries. Josep  





la entrada de casa nostra, C/ Roser 15


dimecres, 2 de setembre de 2015

poemes dia 16



    Cada any en les meves vacances prescindeixo d’internet i amb serveixo de llibres per emplenar el temps, aquest any m’ha acompanyat SWING de francesc garriga barata, el seu últim llibre de poemes, doncs aquest 2015 ens va deixar, encara no havia sortit el llibre. Llegeixo a dessota els arbres, normalment amb soroll de l’aigua de la riera de Feitús o el mateix Ter al seu pas per Llanars, això sempre succeeix el matí.
    Després de la migdiada obligatòria per descansar el cos, afeblit per els catorze anys convivint amb una ELA. Ja som la tarda, una llarga tarda del mes d’agost, on hi ha temps per tot i cal emplenar-la, doncs si copio els poemes escollits llegit ell mati a ma i ploma o boli, els revisc de nou aprofundir-los en la seva bellesa, vet aquí la cosa el dia quinze vaig començar i per mostra els poemes escanejats, amb serveix també per fer comparances de la meva lletra cor-ferida per els anys de l’ELA.
    En cavat un passeig per captar amb la Canon EOS 550D els entorns de Llanars, Camprodon, Villalonga de Ter o La Roca. Al capvespre el guardo per llegir el Periódico.
    Res més...les vacances a fora de casa s’han acabat, però la meva jubilació amb permet continuar-les tot l’any, procurant passar-ho diguéssim “be” trencant a ser possible amb les rutines diàries. Josep    







A Llanars els cavalls resten contens, orelles dretes  
reconeixent el seu amo, se li acosten, 
intueixen que els durà a passeig,
fan el camí cap a unes altres pastures. Josep






dimarts, 1 de setembre de 2015

poemes dia 15

El Ter


Cada any en les meves vacances prescindeixo d’internet i amb serveixo de llibres per emplenar el temps, aquest any m’ha acompanyat SWING de Francesc garriga barata, el seu últim llibre de poemes, doncs aquest 2015 ens va deixar, encara no havia sortit el llibre. Llegeixo a dessota els arbres, normalment amb soroll de l’aigua de la riera de Feitús o el mateix Ter al seu pas per Llanars, això sempre succeeix el matí.
    Després de la migdiada obligatòria per descansar el cos, afeblit per els catorze anys convivint amb una ELA. Ja som la tarda, una llarga tarda del mes d’agost, on hi ha temps per tot i cal emplenar-la, doncs si copio els poemes escollits llegit ell mati a ma i ploma o boli, els revisc de nou aprofundir-los en la seva bellesa, vet aquí la cosa el dia quinze vaig començar i per mostra els poemes escanejats, amb serveix també per fer comparances de la meva lletra cor-ferida per els anys de l’ELA.
    En cavat un passeig per captar amb la Canon EOS 550D els entorns de Llanars, Camprodon, Villalonga de Ter o La Roca. Al capvespre el guardo per llegir el Periódico.
    Res més...les vacances a fora de casa s’han acabat, però la meva jubilació amb permet continuar-les tot l’any, procurant passar-ho diguéssim “be” trencant a ser possible amb les rutines diàries. Josep  
 Esglesia de Sant Esteve de Llanars 
Riera de Feitús un afluen del Ter