els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

divendres, 30 d’octubre de 2009

potser?

les 8 granotes són els anys que pateixo d'esclerosis lateral amiotròfica (((ELA)))

Potser? Ni que ho diguis l’altre dia pensava que m’hauria d’aprimar!

Potser fer mes deport del que faig...impossible dels impossibles!

Potser hauria sols menjar pomes i encara poquetes!

Potser seguir una dieta estricta!

Potser berenar ara no ho faig!

Potser sols amanides en poc oli!

Potser sols viure d’aires de cels!

Potser sols menjar núvols!

Potser somniar que m’aprimo!

Potser hauria de beure vi, ara no en bec!

Potser tornar a néixer en una casa de prims!

Potser ja ho he trobat dons si tornaré a néixer en una casa de prims!

Potser abans m’hauré de morir! Quin ÿuÿu!

Potser deixar-ho tal com soc i que la vida faci el que hagi de fer en mi!

Potser ¡Botifarres!..............llargues fins aquí.

Potser s’ha finit!

Potser !Que tingueu un bon dia aquet i tots els restants Si Potser esta clar!

Potser soc en Josep Rof i Rof Potser?

No llores, No te rindas!


Hay noches largas? Creo que sí. Ahora son las 02:06, levanté… me ahogaba en cama, sentía calor y a la vez frío, levantado unos bostezos que no puedo controlar, mis barras están dolorosas por el esfuerzo realizado, anoche cené uva en el primer grano me atraganté, delante mi nieta, hija y mujer, palmaditas a la espalda, un poco de agua, lagrimas en los ojos, babas por toda la cara, repitió varias veces el ahogo, me quedé tembloroso como un flan y mi cuerpo como una batería sin carga, limpié mi boca, una erupción me alivió mi cansado respiro, mis medicinas y a la camita.

No conseguía ver la TV, no soportaba tal esfuerzo, apagué y me refugié de los silencios con la radio flojita. Me dormí enseguida. Para desvelarme varias veces, aquí me tenéis contándolos y plasmando el escrito en las incidencias de vida con mi ELA.

Acompaño este insulso echo de mi vida, con un bello poema, escrito por Antoni Barneda un elático que ya se nos ha ido. Cuelgo el POST y mi camita me espera 02:47

No llores, pierde la tristeza,
No vuelvas, ves siempre de ida,
No acabes, siempre empieza,
No te rindas, vive la vida

No llores, no te rindas. Mi lucha por vivir.

((Ediciones dedalo)) http://nolloresnoterindas.blogspot.com/

Compre dos libros uno para regalar, deben estar de camino, los espero cual chico los zapatos nuevos.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

eláticos ELA


sencillo

sencillamente una fotografía

sencillamente un corto escrito

sencillamente un corazón pensando

sencillamente una palabra

sencillamente un sentimiento

sencillamente un sufrimiento

sencillamente una juventud

un sencillo os quiero...

Raúl, Mikel, Javier, Antonio, Samuel, Manel, Mª Carme y Son

Josep Rof i Rof un elático más

divendres, 23 d’octubre de 2009

marca!

Canon EOS 400D DIGITAL 23/10/2009 12:49 per jrrof

ooooooo!!!! Marca de cotxe que mai conduiré Buffffffff... El qui i el perquè... ara m’haig de conformar conduir una cadira electrònica i per molt anys Josep Rof i Rof

aquí hi ha vida!


Canon EOS 400D DIGITAL foco 17-85mm. 12:03 per jrrof

dijous, 22 d’octubre de 2009

hechos de vida!

hechos de vida!

GELATINAS

(de 2 en 2)

PERFUMES

(a mano)

LA MÚSICA

(de fondo)

EL PAISAJE
(de color ocre)
EL AGUA

(helada, que moje)

LAS MIRADAS
(en blanco y negro)

UN SILENCIO
(para todo)
LA PENA
(una letra la eLa)
LA FELICIDAD
(de qué color es?)
EL CAFÉ
((cada día) como un ritual)
LA VIDA

(“constante...”)?

Josep Rof i Rof un elático de 3.082 días

dimarts, 13 d’octubre de 2009

un giro a la vida!


Hay 400 Catalunya 4.000 España (((eláticos ELA)))

UN GIRO A LA VIDA

R_e_a_l_i_d_a_d.

M=i=e=d=o.

A”c”e”p”t”a”c”i”ó”n.

L¨¨u¨¨t¨¨o.

S*o*l*e*d*a*d.

D:o:l:o:r.

S^u^f^r^i^m^i^e^n^t^o.

C.o.n.f.u.s.i.ó.n.

R-e-c-h-a-z-o.

C·a·n·s·a·n·c·i·o.

P+é+r+d+i+d+a.

Donde empieza y donde acaba el sufrimiento?

En los enfermos de ELA (((esclerosis lateral amiotrófica)))

Un enigma _ = ” ¨¨ * : ^ . - · + y la vida se acaba.

No hay solución ni medicina que lo remedie.

Josep Rof i Rof un elático más...

dilluns, 12 d’octubre de 2009

ganes o No o Ni!!!




S'acaba el pont i el cap de setmana, la vostre haurà condit per terres llunyanes.

Mentes jo no he sortit de casa, a pesar d’estar bé, no n’he tingut ganes.

A vagades penso que recordaré els llocs viscuts en passat, el que m’espanta és què: és una realitat.

En els meus records ni hi ha places rodones.

Visc com un monjo ermità.

Fotografio lo fotografiat.

Dormo al mateix llit.

Veig les mateixes contrades.

Menjo al mateix plat.

Tinc ganes de volar, però les cansades ales no amb deixen prendre la volada.

Vull ser núvol transportat per els corre’ns dels aires.

Vull ser ocell de llarga volada.

Vull ser. Vull ser el que no soc.

I això m’espanta més que les conyes exposades.

Ara la màgia d’Internet amb te atrapat i cada dia amb transporta més lluny. Un mal consol, quant penso caminar per les muntanyes. O pujar amb bicicleta al Montseny. O remar amb barca per Noguera Pallaresa. O conduir fins al infinit. O dormir d’una tirada. O veure amb porró. O pujar les escales de la catedral de Girona. O anar a caçar bolets. O esbufegar com un cavall. O marxar com un marxaira. O passejar-me per un poble medieval.

(((O. O. O. O. // Ni. Ni . Ni. Ni)))

Ni no caure del llit o caminat. Ni respirar aire mecanitzat. Ni escanyussar-me. Ni desinflar-me. Ni esbufegar com un porc. Ni a la poca mobilitat . Ni les paraules trencades. Ni passejar-me en cadira. Ni pensar en l’escenari futur e immediat. Ni trobar-me sol a passar d’estar acompanyat. Ni conviure amb la senyora ELA. Ni somniar impossibles. Ni no valer-me per caçar mosques amb la pala. Ni. Ni. Ni. Ni fotreu-vos aquest rotlla sols meu i MEU. S’ha acabat. Vaig a veure aigua... Josep Rof i Rof

dijous, 8 d’octubre de 2009

flor!

Canon EOS 400D Digital 2/10/09 por jrrof
Allà m'esperaba
amb tota la seva bellesa!!!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

poema de Toni Ibañez!


amb el temps

… amb el temps
tot esdevé no res
i l’oblit s’ensenyoreix
de la nostra disbauxa.

Mar, amor, la por
i la mort que ens assetja
cada segon…

Vida i poema
travessen el cor.

Naufragi de mots.
Màscares i silencis.

La Nit ens ha fet
captius de l’enyor.

I encara que sembli mentida…
No, no estic boig.

con el tiempo

… con el tiempo
todo se vuelve nada
y el olvido se apodera
de nuestro desenfreno.

Mar, amor, el miedo
y la muerte que acosa
a cada segundo…

Vida y poema
atraviesan el alma.

Naufragio de palabras.
Máscaras y silencios.

La Noche nos ha hecho
cautivos del recuerdo.

Y aunque parezca mentira…
Todavía estoy cuerdo.

Toni Ibañez ENTRELLUM POESIA