els 8 néts
"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!
divendres, 25 de desembre del 2009
Nadal Pau!!!
que
aquest món tant esvalotat!!!
dimarts, 15 de desembre del 2009
festes,,,
Potser el millor adorn de Nadal és un gran somriure.
Tal vez el mejor adorno de navidad es una gran sonrisa.
El Nadal no és un moment ni una estació, sinó un estat de la ment. Valorar la pau i la generositat i tenir mercè és comprendre el veritable significat de Nadal. (Calvin Coolidge)
Per els bons moments, gratitud.
Per als dolents, molta esperança.
Per a cada dia, il.lusió.
I sempre, sempre, felicitat.
Això és el que et desitjo per al 2010.
Para los buenos momentos, gratitud.
Para los malos, mucha esperanza.
Para cada día, ilusión.
Y siempre, siempre, felicidad.
Esto es lo que te deseo para el 2010.
dissabte, 5 de desembre del 2009
nubes, cielos
dissabte, 28 de novembre del 2009
LLuis Llach 'A cavall del vent'
on no manquen plors
ni el soroll dels mots.
Sé que el temps llevarà
un mur silenciós
d'oblits i records.
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
Sé que hem tingut la raó
i, només per això,
tornaria a estimar-te.
Sé que els acords que escric
són per tenir aquí
la teva semblança.
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
Sé que això és un adéu
on no manquen plors
ni el soroll dels mots.
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
dijous, 26 de novembre del 2009
"no se lo contéis a nadie"
dimecres, 25 de novembre del 2009
TARDOR!
Camprodon Passeig Maristany
dimarts, 24 de novembre del 2009
traducciones_traduccions
dilluns, 23 de novembre del 2009
pedres, cels, fulles!
Avui passejant per el voltant de casa a La Garriga i just al barri de Querol m’he entretingut fotografiant pedres, cels, fulles i de tornada a casa, el semàfor restava en vermell i el cel una petita lluna, tant petita que no ha sortit a la foto del semafor...
Josep Rof i Rof
dimecres, 4 de novembre del 2009
plataners!
divendres, 30 d’octubre del 2009
potser?
Potser fer mes deport del que faig...impossible dels impossibles!
Potser hauria sols menjar pomes i encara poquetes!
Potser seguir una dieta estricta!
Potser berenar ara no ho faig!
Potser sols amanides en poc oli!
Potser sols viure d’aires de cels!
Potser sols menjar núvols!
Potser somniar que m’aprimo!
Potser hauria de beure vi, ara no en bec!
Potser tornar a néixer en una casa de prims!
Potser ja ho he trobat dons si tornaré a néixer en una casa de prims!
Potser abans m’hauré de morir! Quin ÿuÿu!
Potser deixar-ho tal com soc i que la vida faci el que hagi de fer en mi!
Potser ¡Botifarres!..............llargues fins aquí.
Potser s’ha finit!
Potser !Que tingueu un bon dia aquet i tots els restants Si Potser esta clar!
Potser soc en Josep Rof i Rof Potser?
No llores, No te rindas!
Hay noches largas? Creo que sí. Ahora son las 02:06, levanté… me ahogaba en cama, sentía calor y a la vez frío, levantado unos bostezos que no puedo controlar, mis barras están dolorosas por el esfuerzo realizado, anoche cené uva en el primer grano me atraganté, delante mi nieta, hija y mujer, palmaditas a la espalda, un poco de agua, lagrimas en los ojos, babas por toda la cara, repitió varias veces el ahogo, me quedé tembloroso como un flan y mi cuerpo como una batería sin carga, limpié mi boca, una erupción me alivió mi cansado respiro, mis medicinas y a la camita.
No conseguía ver
Acompaño este insulso echo de mi vida, con un bello poema, escrito por Antoni Barneda un elático que ya se nos ha ido. Cuelgo el POST y mi camita me espera 02:47
No llores, pierde la tristeza,
No vuelvas, ves siempre de ida,
No acabes, siempre empieza,
No te rindas, vive la vida
No llores, no te rindas. Mi lucha por vivir.
((Ediciones dedalo)) http://nolloresnoterindas.blogspot.com/
Compre dos libros uno para regalar, deben estar de camino, los espero cual chico los zapatos nuevos.
dissabte, 24 d’octubre del 2009
eláticos ELA
sencillo
sencillamente una fotografía
sencillamente un corto escrito
sencillamente un corazón pensando
sencillamente una palabra
sencillamente un sentimiento
sencillamente un sufrimiento
sencillamente una juventud
un sencillo os quiero...
Raúl, Mikel, Javier, Antonio, Samuel, Manel, Mª Carme y Son
Josep Rof i Rof un elático más
divendres, 23 d’octubre del 2009
marca!
ooooooo!!!! Marca de cotxe que mai conduiré Buffffffff... El qui i el perquè... ara m’haig de conformar conduir una cadira electrònica i per molt anys Josep Rof i Rof
aquí hi ha vida!
dijous, 22 d’octubre del 2009
hechos de vida!
GELATINAS
(de 2 en 2)
PERFUMES
(a mano)
(de fondo)
EL PAISAJE
(de color ocre)
EL AGUA
(helada, que moje)
LAS MIRADAS
(en blanco y negro)
UN SILENCIO
(para todo)
LA PENA
(una letra la eLa)
LA FELICIDAD
(de qué color es?)
EL CAFÉ
((cada día) como un ritual)
(“constante...”)?