els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimarts, 31 de març de 2009

somni!



-somni!
-Anit vaig somniar, la cosa més normal del món somniar, va ser un
Somni - rar i mai repetit en els meu somnis.

-Érem a la tarda i anava repartint a les botigues, d’una illa de vianants, els carrers vuits, feia un aire fred, rere el finestral del bar ple de gent mirant al carrer, jo anava per feina i no vaig posar-hi massa atenció.

-De cop la gent de dintre el bar agitaven les mans, fens senyals de no amb el cap, vaig fer una ullada i res de nou ocorria al costat meu, tret d’una parella uniformada que s’acostava, anava tant atrafegat per la feina que no vaig adonar-me’n i ja els tenia rere meu. Els del bar inclòs varen sortir a fora, no, No repetien. La parella amb demanen si “vull col·laborar” davant la necessitat han sortit el carrer per recaptar sang ¿? Quina cosa més estranya vaig pensar? Els del bar no paraven de dir no, NO.

-Així els hi vaig dir no, estic enfeinat i ara no toca. Encara no havia carregat la cistella al camió vaig sentir una punxada al brac esquerre, d’una estirada me’l vaig fer meu i vaig continuar amb la tasca de repartir, ells callats i complaents em següent, de cop m’adono que del braç i penja un fil, ells somreien de maldat, m’apujo la manega i Ho! -Una agulla clavada que em xopava la sang, no se com reaccionar, ells ja no somreien, surto corrents, es trenca l’agulla, mig tros a la carn del braç. Corro i corro. Fins que m’adono que surt la punteta de l’agulla trencada l’estiro i aconsegueixo abstraure-la (...) surt un raig de sang que deu nido, faig compressió em el mocador i al final s’atura, a les hores m’adono que la parella ha desaparegut. Entro al bar per netejar-me el braç. Tots xerren del fet. Ningú però m’aclareix res. La ferida s’ha inflat un munt. No fa mal. Estic acollonit i desperto tocant-me el braç, NO, no i tinc res.

-Recordo que avui tinc una analítica al CAP, m’hauré de donar pressa per no fer tard. Per el camí encara pateixo del somni.

-L’extracció fou de lo més normal. En sortir m’acosto al bar per esmorçar una miqueta. Ningú fa cas de la meva arribada. L’entorn és normal. No tinc gana. Sols un cafè en llet. Recolzat a la taula, trec de dins la bossa el bloc que sempre porto, junt a la Canon. Escric, escric concentrat per no perdre el somni, de tant que m’hi faig no m’adono que rere meu hi ha la parella somniada, eren les noies del parquímetre, tocant-me l’espatlla dient Hola Josep! Vaig tornar a reviure el somni fent “un crit d’espant”, al mateix temps tots els clients del bar varen riures de mi.

-He dit anit, doncs si era anit i és ara quant l’escric a l’ordinador ja som el cap vespre. Bon abril per tothom!
josep rof i rof és jrrof

dissabte, 28 de març de 2009

dissabte, 21 de març de 2009

primavera!

Que sigui la primavera per la Pau!


¡Primavera!

¡Hem vençut l’hivern!

¡Visca la primavera!

Però compteu...
avui al sol ha entrat
a casa a cercar la bufanda!




dissabte, 21 / març / 2009
07:53:37........... rofrofjosep

dimecres, 11 de març de 2009

11-M cinc anys!

11-M 2004
ja fa 5 anys
d'aquella barbàrie
"bo és recordar per no oblidar"

Cinquè aniversari de la matança de Madrid
Només 15 persones a la presó a Espanya per l'atemptat
.
.
Menéndez Salmón novelÿÿla l'11-M a 'El corrector'
L'autor asturià reconstrueix la terrible jornada
cinc anys després dels fets

dilluns, 9 de març de 2009

renfe = ten-fe!










Canon EOS 400D DIGITAL 8/3/2009 13:06 h. jrrof
RENFE = TEN-FE
Arbres despuntant brots, ametllers florits, alzines de tres pams, pals segats, ravenisses florides i una entranya antena sobre la catenària son els elements que acompanyen el tren, al seu pas per La Garriga línia Barcelona - Puigcerdà.
El massís del TAGAMANENT també hi ha volgut participar. jrrof

divendres, 6 de març de 2009

el mateix camí!



Canon EOS 300V analogica feta el 6/10/2008 per jrrof "El Passeig"

EL MATEIX CAMÍ
Cada dia faig
el mateix camí.
Passant pels jardins
sento cantar ocells
que han de tenir un nom
però no sé quin.
Quan plou hi ha bassals
per ficar-hi els peus.
Però no plou gaire.
El meu poble és sec.
Més aviat fa sol
i un airet que talla.
Hi ha sauló als camins
Dels boscos de pins.
I tot de records
penjats a les branques.


Del llibre “La Garriga submergida”

QUAN EM PASSEJO PEL MEU POBLE, SOVINT VEIG tot el que ja no hi és, com si fos una petita Atlàntida que les ones de mar s’haguessin empassat. A les hores tinc ganes de fer-la reviure en les paraules i aquests són alguns dels poemes en què he anat evocant i enyorant paisatges i persones perdudes en el temps que tot s’ho endú.

Núria Albó una garrigenca.

Canon EOS 300V analògica feta el 6/10/2008 per jrrof "flors"

diumenge, 1 de març de 2009

torre de Pisa!

Canon 300V analògica feta el 6/10/2008 per jrrof
TORRE DE PISA AL MERCAT, UNES CAIXES FEN IMATGE DE MARCA "AGABES" ESPEREN SER VUIDADES AL MERCAT SETMANAL DEL DISSAPTE A LA GARRIGA

Torre de Pisa - Wikipedia, la enciclopedia libre