els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimecres, 31 de desembre del 2008

fi del 2008 envoltat de lletres! Bon Any 2009!



M’he fet d’unes lletres de diferents format i colors molt divertides del abecedari són 26 en total (s’ha omès la LL i la Ñ) Des del dia 6 de desembre cada dia n’he usat una de pantalla a l’ordinador i avui just acabant l’any amb la Z.

M’ha agradat acabar l’any amb les lletres del nostre abecedari, jo ho he volgut així… no per res, si per retre un homenatge (a la lletra L) em la qual m’hi sento identificat, des d’aquell regal/diagnosticat del maig 2001 de la malaltia de per vida l’ELA esclerosis lateral amiotròfica.

Dos mil set-cents noranta eles 2.790 L tantes com dies han passat! Només perxo he volgut acabar l’any al arrop de les lletres.

La L és el meu coixí, la meva parla, el meu respir, les ennuegades, els tremolors de mans i cames, els vidres a la sang, les rampes, la meva L per medi d’un agosarat cansament s’ha apoderat qual lladre del meu cos…mica a mica, pas a pas…repetint-me constantment, segon a segon! Ei! Ep! Conta-hi què soc aquí! A totes hores és fa sentir! M’ha tirat per terra 48 vegades!

Ja veieu que n’és de simple. Tota la vida que algú em vulgui regalar acompanyat de la senyora ELA, acompanyat de la lletra L l L l L l L l L l L l L L l L l L l L l L l L l L l així fins a 2.790 eles! Tantes com dies que l’ELA i jo som U anem com bons amics o emants juntetes a tot erreu..


“Feliç 2009…en la mesura del possible”

Per tots els que amb llegiu abraçades! Us demanaria que divulgueu la noticia! Què un elàtic que ha volgut acabar l’any envoltat de lletres, en especial la L.

Josep Rof i Rof

Apunt:
Si us bé de gust sintonitzeu el canal de TV el 33 a les 23:30 hores del dia 7 de gener, on coneixereu de primera mà per afectats d’ELA la seva lluita diària amb i per la malaltia. Hi esteu tots convidats. Des aquí vull agrair el nostre 33 la valentia per la divulgació d’ una malaltia que tan poc se’n sap i menys es coneix. Jo a l’ELA li he posat un nom “La Gran Desconeguda” ho és, ningú en sap res, o quasi res, tret del entorn dels afectats.”

en la meva pantalla del ordinador la Z posa fi a l'any 2008
Avui corre l'homme dels nassos!
Mentres el nou any 2009 treu el nas a la cantonada!
Abraceu-lo! Mimeu-lo! Estimeu-lo!
Ens acompanyará tot un any més de vida!
I per mi serà un altre any ple de lletres L!

dimarts, 30 de desembre del 2008

víctimes!

+ 5 sense provar (...) han set 74 víctimes! totes víctimes de la violència domèstica durant el 2008 (...) Sols 1 amb semblaria una barbaritat (...) doncs 74 barbaritats. Els aficionats a les estadístiques poden comparar VS les víctimes del terrorisme i tant que se’n parla (...) ni una cosa ni l’altre NO haurien d’haver existit mai.

Tenim una espècie de terrorisme a dins de casa (...) sense parar-hi massa atenció (...) gota a gota, dia a dia va fent estralls i sempre o quasi sempre és la dona. Quina merda (...) fins a on anirem a parar (...) ja nià prou d’aquet color.

Escoltant i llegint aquesta terrible noticia/estadística m’he sollevat en la mateixa (...) des de la meva modèstia vull prodigar ven alt què...

JA NIÀ PROU D’AQUEST COLOR

“Feliç 2009...en la mesura del possible”.
Josep Rof i Rof

diumenge, 28 de desembre del 2008

TeN Fe (...) iNoNoCeNT!



EI! cOntAr hOy Es 28 Y cElEbrAmOs El dÍA dE lOs SAntOs InOcEntEs (…)Ah! lEs llUfEs dE pApEl dE pErIÓdIcO pOr fA!
.
Ei! CoMPTeu-Hi aVui SoM 28 i CeLeBRreM el Dia DeLs SaNTS iNNoCenTS (…)aH! Les LLuFeS De PaPer De DiaRi PoR Fa!
EstEU AvIsAts (…) rOf rOf jOsEp


EI! cOntAr hOy Es 28 Y cElEbrAmOs El dÍA dE lOs SAntOs InOcEntEs (…)
Ah! lEs llUfEs dE pApEl dE pErIÓdIcO pOr fA!
.
Ei! CoMPTeu-Hi aVui SoM 28 i CeLeBRreM el Dia DeLs SaNTS iNNoCenTS (…)
aH! Les LLuFeS De PaPer De DiaRi PoR Fa!

EstEU AvIsAts (…) rOf rOf jOsEp





+*+*+*+*+*+*+*+*+*+*CoMeNÇaMeNT+*+*+*+*+*+*+*+*+*+*+ +*+*+*+*+*+cOmEnçAmEnt *+*+*+*+*

divendres, 26 de desembre del 2008

ton!



protectors originals i retocats sols de ton
al carrer La Sinia a La Garriga
.
24/12/2008 13:59 hores CANON EOS400D DIGITAL
.
(són els meus primers retocats) Josep Rof i Rof

dimecres, 24 de desembre del 2008

pau al món!
















TORNA NADAL
L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
.
(Miquel Martí i Pol)

Pau al món! Pau a casa!
Que el món sigui una empastifada de Pau! jrrof

divendres, 19 de desembre del 2008

felices festes!

HIVERN
Grisor de boira
Filo el somni al capvespre
Flonja flassada.
.
Pluja a les mans,
Estels de purpurina
Damunt el glaç.
.
Blanc abrigall
La neu a la codina
Guarda un secret.
.
Cerç inclement
Arrossegues misteris
I mots feixucs.
.
Borrons petits
Amaguen noves vides
Entre el brancall.
.
Erms del temps mort
Prats on la vida passa
Sempre de llarg.
.
Sobre els camins
El silenci s’arrapa
Als còdols vells.
.
Júlia Costa. Poemes inèdits
.
amb aquest bonic poema
us vull donar!
us volem donar! unes felices festes!
Josep Rof i Rof i família!
.
12/12/2008 12:12 hores CANON EOS400D DIGITAL
(és el meu primer collage,
està compost de 4 fotos)

dilluns, 15 de desembre del 2008

aquí hi ha vida!

aquí hi ha vida! immoble al carrer Sant Ramon, a falta de vida les plantes l’han donat

07/09/2008 12:39 hores CANON EOS400D DIGITAL
La Garriga Josep Rof i Rof

nítxol nº 12!

nítxol nº 12! estrany nínxol!
(12 apostols la creu i el sepulcre quin ÿuÿu)
24/10/2008 10:59 hores CANON EOS400D DIGITAL
La Garriga Josep Rof i Rof

dissabte, 13 de desembre del 2008

tardor/hivern




tardor/hivern fotos de la Plaça de can Dachs i carrer Cardedeu on treu el nas el Tagamanent 25/11/2008 13:00 hores CANON EOS400D DIGITAL La Garriga Josep Rof i Rof

divendres, 12 de desembre del 2008

lluna!

Vol entrar per la xemeneia!
19/11/2008 11:25 hores
CANON EOS400D DIGITAL
La Garriga Josep Rof i Rof

dimecres, 10 de desembre del 2008

estranya senyal!

estranya senyal! de perill: ves per on encara passen maquines de vapor per la descuidada línia de Barcelona a Puigcerdà
11/11/2008 12:38 hores
CANON EOS400D DIGITAL
La Garriga Josep Rof i Rof

cavall de ferro!

cavall de ferro! reflectides les meves cames assegudes a la cadira de rodes electrònica 13/07/2008 10:42 hores
CANON EOS400D DIGITAL
La Garriga Josep Rof i Rof

cel!

cel! dona “ÿuÿu” veure un cel amenaçador!
el vaig veure el 13/07/2008 12:30 hores
CANON EOS400D DIGITAL
La Garriga Josep Rof i Rof

dimarts, 9 de desembre del 2008

Setcases!




Setcases, agosto del 2006
Allí...
Soy hijo del agua que sale de la fuente.
Soy piedra acariciada por el bruñir del rió
Soy arbusto salvaje que crece en los lindares.
Soy pino nuevo, soy madera vieja, piedra de colores.
Soy mata juguetona que envuelve el lindar.
Soy un trozo de plástico atrapado entre piedras.
Soy dulcemente acariciado por la riada.
Soy un fardo paseado por los mercados.
Soy ceniza esparcida haciendo camino río abajo.
Soy pino nuevo, soy madera vieja, piedra de colores.
Soy a la fuente al lado del río y, con… ¡¡¡Vuestra compañía lo soy TODO!!!

dissabte, 26 / agost / 2006
9:06:06............. rofrofjosep

El día después…
“Soy ceniza transportada rió abajo, chocando con las piedras, me escurro entre ellas, juego mientras escucho el agua, miro al cielo, de fondo las montañas”
¡Acaricio todo con la mirada! ¡Pienso en vosotros! ¡En los 7 nietos que dejo!

¡SIETE FELICES! ‘Com el seu avi’ Como su abuelo.

Web de Setcases http://www.setcases.org/

El nacimiento del río Ter se encuentra al NW del termino municipal de Setcases, dentro del nacimiento d'Ulldeter, bajo las tarteras del Puig de Bastiments rodeado por el Pic de la Dona y el Grà de Fajol. El tipo de vegetación que podemos encontrar a la cabecera del Ter corresponde a zona subalpina y hasta 2300 m.s.m. y la zona alpina que llega hasta la cima. A grades rasgos, les comunidades de vegetales más típicas de esta zona son les siguientes:

El bosc de pi negre // Els matolls i landes // Les formacions megafòrbiques // Els prats // La vegetació a les roques // La vegetació de fonts i els rierols // La vegetació de les tarteres // La vegetació ruderal

dijous, 4 de desembre del 2008

semàfor en vermell!



El semàfor del pas de vianants està en vermell, m’espero desprès de prémer el boto, arriben dues dones xerren que xerren... sense meditar-ho per inèrcia tornen a prémer el boto, ho fan les dues, el boto no para de cridar el verd. El verd n’és gansoner ¿està adormit? Un senyor gran deu tenir pressa (...) creua en vermell. A l’altre costat sols hi ha una dona de mitjana edat, fa molt de goix, cabell negra, negra... porta un abric curt vermell, enrotllada el coll una bufanda blanca, faldilla negra, mitges fines i sabates de taló vermelles, un llustrat conjunt que no passa desapercebut (...) almenys per mi.

De cop i amb sorpresa (...) distret repesant la dona. Tots els que tenia rere m’avancen, un senyor li llença una floreta en forma de pirop! La dona passa el seu costat molt seriosa (...) però quant ens creuem em mi se l’escapa el riure. (a quien le amarga un dulce) Dues monges corren per agafar-ho verd, no hi son a temps. Ara s’esperen les dues i un senyor amb un gos petit lligat pel coll. Tots han premut el boto, menys el gos.

Perquè quant vols creuar el semàfor sempre està vermell?
Perquè la gent perd la paciència i prem les vegades que faci falta, independent si hi ha gent que s’espera?
Perquè es creua estan el semàfor en vermell?
Perquè es parla per el mòbil creuant un semàfor?
Perquè van amb tanta pressa (...) On van?
Perquè m’ha donat temps d’observar tantes coses?
Perquè el passos de vianants no estan adaptats?

Anava assegut a la *McLaren venia de portar unes fotos a revelar, ara faré un passeig per fer temps, cap pressa, en una hora estaran llestes, les passaré a recollir, ja podré regalar-les. Espero la cara de sorpresa quant els i doni, retratada tota una família veïna de casa (...) mirant la proba... de II Lliga Intercomarcal "d'enganches" Amateurs 2008 el diumenge 30 de novembre, a les 11h a la Plaça dels Tres Tombs de La Garriga. El nen a collibè duia una pastanaga a cada ma, eren per els cavalls i la boca plena. Que bones son les pastanagues oi! Els cavalls no tenen gana va dir-me convençuda la seva mare.
.
josep rof i rof
.
*McLaren = nom de la cadira electrònica.

dimecres, 3 de desembre del 2008

10 años sin Gloria Fuertes!




BIOGRAFIA
Gloria Fuertes nació en Madrid A los dos días de edad, Pues fue muy laborioso el parto de mi madre Que si se descuida muere por vivirme. A los tres años ya sabía leer Y a los seis ya sabía mis labores. Yo era buena y delgada, Alta y algo enferma. A los nueve años me pilló un carro Y a los catorce me pilló la guerra; A los quince se murió mi madre, se fue cuando más falta me hacía. Aprendí a regatear en las tiendas Y a ir a los pueblos por zanahorias. Por entonces empecé con los amores, -no digo nombres-, gracias a eso, pude sobrellevar mi juventud de barrio. Quise ir a la guerra, para pararla, Pero me detuvieron a mitad del camino. Luego me sali una oficina, Donde trabajo como si fuera tonta, -pero Dios y el botones saben que no lo soy-. Escribo por las noches Y voy al campo mucho. Todos los míos han muerto hace años Y estoy más sola que yo misma. He publicado versos en todos los calendarios, Escribo en un peridico de niños, Y quiero comprarme a plazos una flor natural Como las que le dan a Pemán algunas veces.

LA GENTE DICE
La gente dice: «Pobres tiene que haber siempre» y se quedan tan anchos tan estrechos de miras, tan vacíos de espíritu, tan llenos de comodidad.
Yo aseguro con emoción que en un próximo futuro sólo habrá pobres de vocación.

SE SUICIDÓ LA ESTATUA DEL DICTADOR
Se suicidó la estatua del dictador. La estatua vivía en el centro del estanque. Una noche de viento la estatua se lanzó al agua. La estatua del dictador murió ahogada.
Sólo las gaviotas la echaron de menos.

EN LAS NOCHES CLARAS
En las noches claras, resuelvo el problema de la soledad del ser. Invito a la luna y con mi sombra somos tres.

EL CORAZÓN DE LA TIERRA
El corazón de la Tierra tiene hombres que le desgarran. La Tierra es muy anciana. Sufre ataques al corazón —en sus entrañas—. Sus volcanes, laten demasiado por exceso de odio y de lava.
La Tierra no está para muchos trotes está cansada. Cuando entierran en ella niños con metralla le dan arcadas.

AUTOEUTANASIA SENTIMENTAL
Me quité de en medio por no estorbar, por no gritar más versos quejumbrosos. Me pasé muchos días sin escribir, sin veros, sin comer más que llanto.

15 de MAYO
San Isidro, estoy cansada,

Yo te dejo mi herramienta.
Tú, que nunca fatigado estuviste
-ni en tormenta-,
tú, que todo lo rezabaslo
labrabaslo sembrabastú,
que hablabas
con los santos
con el trigo
con el ave.
Toma, planta mi bolígrafo,
A ver qué coño son sale.
San Isidro, estoy cansada.
(De Sola en la Sala, Javalambre, 1973).

ARTE POÉTICA
Escribo como escribo,
A veces deliberadamente mal,
Para que os llegue bien.
(De Historia de Gloria, Madrid: Cátedra).

-
Quiero recordar en el décimo aniversario de su muerte a Gloria Fuertes, de voz grave, fuerte, sus poemas eran jóvenes y tiernos como ella. ¿quien no la recuerda explicando sus cuentos a los niños? Josep Rof i Rof