els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimecres, 12 d’agost de 2015

els arbres






Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar --la nostra pàtria antiga--

Màrius Torres




Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.

Màrius Torres



Els poetes

Els temps es trenquen
i els poetes escriuen:
llum sense llum.
Amb dits prims com la seda
forgen estels de ferro.

Marisa Olivera















Els arbres

Quan la vida és un bosc,
cada dia és un arbre
quan la vida és un arbre
cada dia és una branca
quan la vida és una branca
cada dia és una fulla.

Jacques Prévert



Amics Arbres

Els arbres
amaguen les mans,
si els abraces.
I escapcen la mirada
en palpar l’escorça.

- On ets? Sentiràs a dir.

La soca t’engoleix.

Miraràs enrere.

I sense ni un bri de basarda,
t’amagaràs per a sempre.

Jordi Muntané

Natura

Ens faltava valor
i va créixer una palmera de silenci
entre nosaltres,
que aleshores érem tres:
jo, remugant entre les fulles;
tu, penjada
del múscul d’una branca;
i nosaltres: clavats
des del tronc fins a la soca
al patiment.

Sota terra, les arrels engrapaven
la foscúria.

Oriol Prat




Ara que els plataners estan malalts, avui m’he fitxat en els arbres que m’envolten en el meu passeig, que no hi ha cap arbre igual, uns són esvelts, ofenosos, altres mostren cicatrius, marcades a través dels anys, altres moren sense saber perquè, segueixen el cicle de la VIDA! seguin les quatre estacions... també hi ha data de caducitat per ells.

He resseguit el poemari on parlen dels arbres i m’he quedat sorprès en veure’l tan ric. Ara sortiré a caçar-los amb la meva Canon, em podria estendre molt, basta de fer un petit tomb, només cal saber veure’ls, ells son allà i m’esperen. Josep


dijous, 6 d’agost de 2015

francesc garriga barata


el bressoleig dels arbres acompanya la tarda,
misteriosa sesta.
                    
els que he plantat potser us diran
què us cal saber
de mi, del temps viscut al bosc,
del feix de llum perduda entre les fulles
en branques massa espesses.

del foc despietat de la travessa,
de tant desfer camins
d’enlloc a enlloc...

saber-ne poc, de tot,
també saber-ne massa ,
mesura el buit i el ple,

caldrà pesar els silencis per conèixer
que amaguen.


el quarto fosc dels anys quaranta
(digueu cinquanta, si voleu seixanta...)
la por

d’un sexe confiat, diables a les mans,
dormir, vetllar,
pregàries.

només el llop astut
tenia la mesura del teu cos,
la nit daurada d’una pell,
la teva.

ni uns ulls ni uns llavis, cap desig
amb carícies noves.

ara ves a buscar les nits perdudes!  

 naturalesa viva-morta 
No vull ser abusiu, però l’autor es mereix ser repetitiu,
els seus poemes m’entren directes el cor- Josep