els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimarts, 13 de novembre del 2012

conill de gàbia

 

CONILL DE GÀBIA
anna ballbona


La tarda és grisa i trista, sense sol, corre un aire fred que talla, no convida per fer un passeig, per omplir la tarda, després de haver fet una obligatòria migdiada, (l'ELA que sofreixo m’obliga descansar el cos). Ja a l'estudi llegeixo poesia, fa dies que tinc el llibre de poemes de la garriguenca Anna Ballbona, l’obro a l'atzar i surt la pàgina cinquanta-una teclejo tots els poemes d’aquesta secció. Josep


CAMBRA DE DISSECCIONS

I
Tu vés assajant amb les màscares,
 fes de dèspota o d’asceta,
arnès, closca de tradicions
o esteta de la cosa escèptica.
Vés prenent mides i distàncies
com si el foc mai t’encalcés
o mai t’haguessin  d’enfangar.
Tu vés fent trucs i saltirons
com si el barret fos sempre màgic.
En girar-te, ensopegaràs
amb els cucs de la matinada,
i del aiguabarreig humit
emergirà el conill degollat.

***
II.
El triple salt ha estat rodò.
Feta com si no, la pirueta
provoca escarafalls i “ohs”.

No t’enganyis, quant treu el cap
per entre la cortina torta
l’ovació va  sempre per l’altre.

***
III.
Cuita, no temis pels gripaus,
sempre hi haurà qui obra la boca.
Tu ja en tens prou vivint el teu ventre.
Si t’esventressin en canal
només veuríem bestioles
d’ulls perplexos davant el rama
i la comèdia beneites.
Només s’encalla, incert, el nus,
el nus que grapeja la panxa,
el nus de la corbata que assetja,
nus que som i nus que amaguem.
Cuita, no temis pels gripaus;
encara queda molta boira
per fer llevar i eliminar
i llevar un nombre etern d’aràcnids,
tant abans com després de tu.

***

IV.
Rebentes la porta pensant
“quina potència la teva!”
rebentes els cucs i t’agraden
en mil bocins a la paret
i t’agrades fent de rutina.
Tens el cap a punt d’esclatar
i l’ibuprofè casual
estén les ales, frega el cel.

***
V.
Oblida tramoies i bucs,
no facis cabal dels titelles
i de les sortides xamoses.
El grinyol farà la senyal;
mentre tu no trobes la clau
o la pena que et fa vagar,
les pedres copulen entre elles.

***
VI
No era flaire de mar i ho saps.
Esperaves una sardina
Voltant per el carrer de les Tàpies,
saltant per l’asfalt, invocant
Salvat! Però no era el mar.
Hi ha metàfores que s’entesten
a sortir a la superfície,
mentre un exèrcit de sardines
atòmiques espera l’ordre.
Sé sent remor de clavegueres.
No era flaire de mar i ho saps.

CONILL DE GÀBIA, d'Anna Ballbona - labreu Edicions

CONILL DE GÀBIA


Gràcies Anna per haver-m'he distret. 
Vaig a berenar, hi estás convidada. Josep

divendres, 9 de novembre del 2012

missatges



fotos con mensaje: Canon PowerShot G12 por jrrof

m'agrada Colnago










M'agrada Colnago, sempre m'ha agradat, les clàssiques son una passada, estant d’acord amb el meu temps de ciclista, ara malauradament no i puc anar, una ELA m’ho impedeix, m’ha pres el plaer de paladejar de entra altres coses, ara però la cadira elèctrica Kite és les meves cames, ella em du allà on no podria haver pensat mai, m’és fidel una bella amiga, ella i jo anem junts per tot. Amics ciclistes bones pedalades i compteu amb el transit. Josep 

dijous, 1 de novembre del 2012

vida


18/06/2012 17:50 (post atrasado)

Hola estoy escribiendo desde mi patio, con el viejo ordenador acer, recién puesto al día, escucho el cantar de los pájaros, me acompañan en mi cansino respirar, ahora todo es nuevo y no encuentro el corrector, pero que importa será más real, más mío, ahora acaban de entrar mis nietos traían los juguetes del colegio para limpiar, a punto para el próximo curso, los tratan con cariño e ilusión, son los que jugaron todo el curso P/3 y P/5, mientras su hermana mayor de segundo A, lo supervisa. Recogidos en su correspondiente caja, descansaran hasta el próximo curso.

Ellos están creciendo y nosotros con ellos.

Así es la esencia de la VIDA.

Dice el mayor que: el meu avi és un pilota.


La entrada de Montjuïc Barcelona por José Sender