els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 22 de setembre de 2016

TARDOR 2016

bona tardor per tothom!
 Josep
CANÇÓ DE TARDOR - NOÉ RIVAS

Ja ha arribat la tardor
 
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

EL ARBOLILLO - Mª DOLORES CAMPUZANO

Con hojas doradas,
De color amarillo,
Estaba en otoño
El triste arbolillo.
La lluvia caía,
El viento sopló,
Y el pobre arbolillo
Sin hojas quedó.

LA TARDOR - F. BOFILL; A. PUIG; F. SERRAT 

Els arbres es muden 
de roig i de groc, 
les fulles tremolen
sota un sol de foc. 
El vent les fa caure, 
les duu fins al port.
Quan surtis de casa, 
trepitja-les fort!
Les mosques s'amaguen, 
l'hivern és a prop.
Les flors, espantades,
es tanquen de cop.

POEMA DE TARDOR - GLÒRIA CASALS

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.


OTOÑAL - NELA RÍO 

Inocentes en su caída
desnudas
se entregan al charco
con suavidad de humo.

Ahora peces,
las hojas nadan hacia el invierno.

TOT PLOVENT - JOAN JOSEP ROCA LABÈRNIA

Trenca el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre encara
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!

LA TARDOR - ISABEL BARRIEL 

Ens atrapa la tardor
Amb la pluja i la frescor,
Un cistell de rovellons,
La magrana i sa dolçor.

CANCIÓN ORIENTAL (fragment) - FEDERICO GARCÍA LORCA

Las castañas son la paz
del hogar. Cosas de antaño.
Crepitar de leños viejos, 
peregrinos descarriados.

TEMPS DE CASTANYES - ISABEL BARRIEL

Has sentit el vent com bufa?,
has vist avui el gris al cel?.
És ja temps d'encendre l'estufa
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...

LA CASTANYERA DE LA PORXADA - ÀNGEL DABAN 

A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.
Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.
Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.

EL VENT - JOANA RASPALL

Bufa, bufa, vent!

Treu la polseguera 
i les fulles seques 
de la carretera. 

I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà demà!

TARDOR - JORDI PINYOL I MERCADÉ

Bufa el vent
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat

Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror

Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor

MANTELLS DE FOC - ALBA PANISELLO

Us esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit. 


TARDOR: TEMPS I RITME - ANTONI CATALÀ

Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.

OTOÑO - MARIO BENEDETTI

Aprovechemos el otoño
antes de que el invierno nos escombre
enfrentemos a codazos en la franja del sol
y admiremos a los pájaros que emigran

ahora que calienta el corazón
aunque sea de a ratos y de a poco
pensemos y sintamos todavía
con el viejo cariño que nos queda

aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele
y no haya sitio para la belleza
porque el futuro se nos vuelve escarcha.


AMANECER DE OTOÑO - ANTONIO MACHADO

Una larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.

Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.

Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.

GOIG DE TARDOR - JOAN BARCELÓ SUBIRANA

La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.


 OTOÑO - JUAN RAMÓN JIMÉNEZ

Esparce octubre, al blando movimiento
del sur, las hojas áureas y las rojas,
y, en la caída clara de sus hojas,
se lleva al infinito el pensamiento.

Qué noble paz en este alejamiento
de todo; oh prado bello que deshojas
tus flores; oh agua fría ya, que mojas
con tu cristal estremecido el viento!

¡Encantamiento de oro! Cárcel pura,
en que el cuerpo, hecho alma, se enternece,
echado en el verdor de una colina!

En una decadencia de hermosura,
la vida se desnuda, y resplandece
la excelsitud de su verdad divina.


PAISAJE - FEDERICO GARCÍA LORCA

La tarde equivocada
se vistió de frío.
Detrás de los cristales,
turbios, todos los niños,
ven convertirse en pájaros
un árbol amarillo.La tarde está tendida
a lo largo del río.
Y un rubor de manzana
tiembla en los tejadillos.

LA TARDOR - JOSEP CARNER

A l'arbre hi ha una fulla
que ja està a punt de caure
i l'últim raig del dia, 

que ho sap encar la daura.