BOLETS
Gerard Cisneros
De les
perfeccions de l’esser
en sé l’olor del sofregit
i el silenci dit pels mestres.
Intel·ligents, sobre tot
Ho són els murs de pedra seca.
+++
Vi calent
és vi adormit
si has dinat i encara dura.
La sentència n’és ben fluixa
prò és que això ja no s’atura.
I que calli el qui va sobri.
+++
..i manta cosa més mesuren
com ganàpies gamarussos.
Jo tinc la millor arma:
un ull obert que tot ho toca
i la cullera per la sopa.
+++
Si déu és la policia i
l’esperit un tros de delme
pendent encara de pagar,
preneu el cel i la vergonya
i ofegueu-vos de virtut.
+++
La llei, la de l’estómac
la del cigar, la del cafè
l’escuradents i un bon migdia.
I l’amor, el de vritat.
<>, sí, a la
taula del fons.
+++
Una
mà
JAUME COLL
La mà roent, els buits incerts,
La mà que puny l’aire desert.
Cau el pi de la memòria
i arbreja l’ull en el desori
dels cops de mall de la
consciència.
+++
Uba!
I amb un surt surt
del sòl el sol solcant les
branques.
braman vritats entre les brostes.
fins fútils feres ho festegen:
en clar de sol, prenc la cassola.
+++
He fet un bes al cos del cos
i al fons d’un dit hi he pregat.
Mes ara, ja sol i reclòs,
deixo l’escala que he pujat.
I es torna fum. O es torna os.
+++
Formarem,
greus, una sardana
enmig del fum. La llum boscana
al mig cremat sense flama,
tant sols matí. Sense fer-ne brama
ira el silenci fent diana.
+++
La veritat
no és el caler,
no és de paper, ni és de vritat.
La veritat és en el caldre
en el terrer i la petjada.
I la suor i un bocí d’aire.
+++
Amarat de
fe dolceta,
he vist quina una ens cau.
Ni anirem al cel
ni estarem en pau.
Serem els boigs del purgatori.
+++
A pas de
gos vell,
mig vas descobrint
per on crema la cosa,
la porta de l’escorça,
el cau del misteri.
+++
Amb tu vaig
descobrir
el color de la vritat.
En tu vaig olorar
el perfum de la vritat.
Ara, sol, sóc un boig esperitat.