Tauró
He conegut una bèstia;
un tauró d’aire metropolità
que s’aferra,
erecte i ben pentinat,
a la gola amarada dels fèrtils,
dels qui no tenen l’art de la rebel·lió
mesclat amb les identitats de la pell.
Com crema l’estómac
aquest perfum violent,
atapeït i tenaç,
embolcallat per regal
amb la tovallola blanca de l’esperança,
com crida sota el cel estirat
de les fronteres desades.
Continuar vivint és un exercici
Ben gris, força desorbitat.
+++
Viatge
Em donaré amb neguit al desig de l’aire,
a l’atracció madura del vent
i em deixaré bressar
com un polsim viatger,
encarat a la certesa
dels camins sense voreres,
de qualsevol artifici absent.
+++
Tic-Tac
Sovint m’atabala el pes dels ossos,
esquelet lligat al pas d’un tic-tac
que mai no es detura,
carcassa apòcrifa, motllura malsana,
emmalaltida pel pes gris dels anys tebis.
Jordi Cervera
.
Apunt: Aquests dies de fred intents no em be de gust sortir, he recuperat costums oblidades, escriure a ploma i llegir poesia, n’he escollit tres d’en Jordi Cervera que ens diuen coses, una foto acompanya els poemes, trobada a l’atzar d’autor desconegut, si jo l’hagués de titular li posaria “L’equilibri de la vida” m’agraden les pedres, tocar-les i tenir-les a prop, de fet tinc una capsa de vidre transparent plena de pedres, de tant en tant sento la necessitat de acariciar-les i ho faig, son rodonetes, mollejades per la mar a la platja de Sa Tuna (Begur) ara mateix les acarono, les palpo, sempre em carreguen d’energia, proveu-ho i veureu com hi quedeu enganxats sempre més. Mireu si es fort en mi que a la Plaça del Silenci ni ha una de gran, fa vorera a l'enjardinat, doncs no hi ha dia que passi per allí que la toqui, els avis amics asseguts fent petar la xerrada ho saben i se me’n fumen de mi, però a mi no m’importa, segueixo tocant-la. Igual em passa amb els arbres grans. Ara son les 16:37 del 09/02/2012 quant en Josep penja el post.
.
+-+copia.jpg)
+-+copia.jpg)
He estat uns dies sense el portàtil, per una errada meva, vaig enviar a la paperera certs documents a més de eliminar-ne d’altres. Una vegada restablert del ensurt, escanejo el documents que varen servir-me per temperar la meva ofuscació. Dues pàgines d’en J.V. Foix copiades a ploma. La meva lletra és tremolosa, des-igual, escric a poc a poc, amb molt de cansament, he agut d’agafar-me tot el temps del món per acabar la fita per assolir, ho he aconseguit, feia dies que no practicava, ha fet falta una errada per obrir la llibreta un xic oblidada de les meves copies a ploma. Diuen que en les adversitats és troben oportunitats, en el meu cas ha set així. Lletraferida com jo, anem junts cap el desastre imminent total, junts fem el camí amb la més lletja “una ELA” us ho volia dir i ara ja ho he fet, m’adono que la meva costosa lletra, a ploma, encara que canviada no està gens malament, ves tu “qui no és conforme es perquè no vol”. Conformitat a la vida, resignació amb la salut de per vida, content d’haver pogut escriure a ma hi ha ploma, de poder gaudir del escrit, d’haver dedicat un gran esforç i per mi, el que és més important ocupar una estona d’esforç i distracció. Josep
