els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 30 d’octubre de 2008

castanyes i panellets



Intercanvi d'experiències. Quins panellets farem!
Per Anna i Mª Dolors Casellas Serrat. Vic, Osona

Què necessitarem?
Per fer la massa:½ kg. d'ametlla picada½ kg. De sucre llustre (com farina) 150 grs de boniato o patata (també hi podem posar la meitat de carbassa: 75 grs de boniato i 75 de carbassa!)1 oula ratlladura d'una llimona
Per farcir i "engalanar" els panallets:¼ kg. de pinyonets¼ kg. d'ametlla picada ( trossejada )¼ kg. membrillo de codony ¼ kg. de coco ratllat3 cullaradetes de cafè sol.lubleun oulàmines de pa d'àngel
Quan ho treballem amb els nens i nenes a l'escola sempre procurarem que toquin, olorin, tastin, experimentin, en definitiva, amb tots i cada un dels ingredients. Podem treballar-los durant vàries sessions. Col·locarem en un racó de l'aula la fotografia (millor si està una mica més ampliada) dels diferents ingredients que hem utilitzat per fer els panellets.


Com fem la massa?
Es bullen els boniatos, les patates o la carbassa, (segons el que hàgim triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous!), seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica i ho deixem refredar.Barregem l'ametlla picada molt fina, el sucre llustre, els ous i seguidament hi afegim els boniatos xafats, ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada.

Als nens i nenes els donarem a cada un/a una mica dels diferents ingredients per que també provin d'amassar. Si són gaire petits acabarem donant-els una mica de massa ja lligada. Abans però d'experimentar amb els diferents ingredients, treballarem alguns hàbits de neteja!: rentar-se les mans, posar-se un bata o davantal o bossa... i, quan acabin la "tasca", també els podem donar un petit fregall o bayeta a cada un i una per que netegin les taules! Ah! I si proveu de posar-hi (a les bayetes) una goteta de sabó, encara disfrutaran més amb la neteja!

Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona.

Com fem les diferents classes de panellets? Agafarem una mica de massa i... És l`hora de fer boletes: això és millor que fer plastilina!. Un cop fetes les sucarem a l'ou batut i seguidament les rebossarem en pinyonets o ametlles picades.

Per fer els de coco també agafarem una mica de massa, hi afegirem el coco ratllat , ho amassarem una mica i farem una "butifarra" que seguidament tallarem a trossets més petits. A cada un d'ells li darem forma de cono i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre ("com una muntanya nevada", diran els nens i nenes!).

Per fer els de cafè, primer el disoldrem amb una mica d'aigua i ho afegirem a la massa, seguidament ho amassarem una mica, en farem també boletes i les rebossarem en sucre llustre. Què negres ens quedaran les mans!

Farem una altra "butifarra" i la farcirem amb membrillo de codony. Com ens lleparem els dits!. Llavors haurem de fer-ne trossets petits i tirar-hi una mica de sucre llustre a sobre de cada un dels trossets.

Quan els tinguem fets, els posarem damunt d'una safata de pa d'àngel, d'aquesta manera un cop cuïts si queden una mica enganxats al pa no passa res, també ens el menjarem!. Els posarem al forn (gratinador) a 250 graus durant uns 7 minutets (controlarem però que no se'ns rosteixin massa!).

Mireu que macos ens han quedat. Vinga, quan sigui el temps de les castanyes i panallets prove-ho de fer amb els vostres nens i nenes, com aprendran tot llepant-se els dits!

apunt: des del desconeixement per publicar alguna cosa referent a la festa de Tots Sants i en concret els panellets m’he pres la llibertat de comptar em lo publicat a Intercanvi d'experiències. Quins panellets farem! Per Anna i Mª Dolors des d’aquí els demano disculpes i els hi dono les gràcies.

Que ens aprofitin! Bona Festa! ei! Compteu amb els traguinyols de moscatell entre be i engata. rofrofjosep és jrrof

diumenge, 26 d’octubre de 2008

ELA "LA GRAN DESCONEGUDA"

“La decisión de Manel”

Des del meu blog vull agrair a Informe Semanal de TVE el reportatge amés aquet cap de setmana “La decisión de Manel” Un cas dur, molt dur i a la vegada emocionant! Humà! Convincent i convençut en Manel va escollir prescindir d’ajudes en la seva malaltia degenerativa l’ELA esclerosi lateral amiotròfica desconnectant-se de l’aparell que l’ajudava a respirar, posant fi diguin-ne “plàcidament” a la seva esgotadora vida.

Casos com aquests emmalaltits d’ELA niant per tot el país, però no es coneixen, som pocs els elàtics i som masses a la vegada a "Catalunya uns 500 a Espanya uns 5.000"

Penso que la divulgació en un medi tant poderós com l’Informe Semanal TVE ha col·laborat en la seva divulgació, perquè es coneix-hi i no sigui “La gran desconeguda” En Josep és una persona que viu i conviu em una ELA de fa 2.725 dies o set i pico d’anys, des de fa molt de temps m’he atrevit a catalogar-la com “LA GRAN DESCONEGUDA”

En Manel feia bona cara” jo faig bona cara” i quant amb pregunten ¿com estàs? sempre contesto què... “Estic en el millor del pitjor possible” i que soc de la collita del 2001

Aquet link us acostarà al colpidor video del humà i valent Manel. rtve.es/television - Vídeos - Informe Semanal: La decisión de Manel
.
rofrofjosep és jrrof
*******
Versión en castellano “La decisión de Manel”

Desde mi blog quiero agradecer a Informe Semanal de TVE el reportaje pasado este fin de semana “La decisión de Manel” Un caso duro, muy duro i a la vez emocionante! Humano! Convincente i convencido en Manel escogió prescindir de ayudas en su enfermedad degenerativa la ELA esclerosis lateral amiotrófica desconectándose de la aparato que le ayudaba a respirar, dando fin diluimos “placidamente” a su sufrida vida.

Casos como estos enfermos de ELA hay por todo el país, pero no se conocen, son pocos los eláticos y son demasiados a su vez en "Catalunya unos 500 en España unos 5.000"

Pienso que la divulgación en un medio tan poderoso como Informe Semanal TVE ha colaborado a su divulgación, por qué se conozca i no sea “La gran desconocida” En Josep es una persona que vive i convive con una ELA de hace 2.725 días o siete i pico de años, des de hace mucho tiempo me he atrevido a catalogar la ELA como “LA GRAN DESCONOCIDA”

En Manel hacia buena cara” yo hago buena cara” y cuando me preguntan ¿como estoy? siempre contesto qué...“Estoy en lo mejor del peor posible” y que soy de la cosecha del 2001.
.
Este link os acercara al fuerte y a la vez humano video del valiente Manel.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

hora de rellotge!


La propera matinada s'haurà d'endarrerir el rellotge una hora

Guanyarem 60 minuts! Ves per on diuen que “guanyarem 60 minuts” i que el març els haurem de tornar... NO SE, no se si l’importa a la vida aquesta manera de comptar.

Si quant em d’endarrerir una hora de rellotge, sols de rellotge, si duran aquesta hora endarrerida em patit un malt de panxa l’haurem de tornar a patir” si un nadó ha nascut haurà de tornar a néixer" i si un s'ha mort tornarà a la vida" no ho entenc.

Una hora de rellotge enrederida o augmentada res a veure te amb una hora de vida perxo no entenc això de “guanyar-la o perdre-la”

La vida per el sol fet de ser VIDA passa de rotlles i de rellotges, ella fa el seu curs, gastant el temps que algú ens te assignat.

Tant li fa com ho vulguem mirar! Res a veure VS la VIDA de “guanyar-la o perdre-la”

La vida és el millor rellotge camina segon a segon, minut a minut, hora a hora, dia a dia, mes a mes, any a any, dècada a dècada, fins el finit o fi de la mateixa. Res a veure de
“guanyar-la o perdre-la” una HORA.

Sigueu feliços i gaudiu cada moment de vida independentment si heu de
“guanyar-la o perdre-la” una hora de rellotge.

josep rof i rof és
jrrof


dimarts, 21 d’octubre de 2008

poemes just despertar!


SONS DIFERENTS
El plor d’un nadó.
Un telèfon sonant.
El nadó segueix plorant.
El telèfon ha callat.
*****

DE COLORS, VA LA COSA
No menjo maduixes, taquen la boca.
No prenc cafè, és massa negre.
Arriba la néta, color cafè amb llet.
Me la menjo a petons!
*****

L’ÀNIMA
Jo l’ànima del mar que fa remor.
Jo l’ànima de l’horitzó besant el cel.
Jo l’ànima del vent què...
dolçament vol acariciar-vos.
*****

LA PLUJA ESPERADA
Núvols grisos, amb to amenaçant,
tenen el sol, totalment amagat.
Mentes jo al llit adormissat, la
necessitada pluja estic esperant!
*****

SÀVIA NATURA
Unes fulles mogudes pel vent, al pati jugant.
Uns ocells buscant l’esmorzar, a la fresca gespa.
Un murmuri d’abelles a les flors. Jo al llit, mig
adormissat. Porto la mascareta posada. És un regal!
poder-ho contemplar pel finestral. Sàvia natura.
*****

dimarts, 21 / octubre / 2008
rofrofjosep és
jrrof

dissabte, 18 d’octubre de 2008

poema J:V:Foix


SOL, I DOL

Ver és _em dic quan soliu per la duna
Despull la ment i em trop _, que l’acollença
De tantes mans sense do i remença
M’obra deserts en la terra comuna

Per què sovint, entre fonolls i lluna,
En nits flairants que la mar clara agença,
Deman a Déu si el Tot és aparença:
M’ignor a mi, i menyspreu la fortuna.

Dic: _La mar, és? I tu? ¿I la platjola
On fórem u? I el calabrot, i el bot?
Àvid de cants n’oblit el primer mot.

Sol entre tants i entre tants jo, tu, sola!
Orb entre llums, als segles só present;
Sord entre sons, a l’hora d’ara absent.
.
(un cinc estrelles) *+*+*+*+*+

(Frases d’en Foix d’altres versos o poemes)
.
-Ans el present; i amb ell, l’hora i el lloc...
-Viure l’instant i obrir els ulls al demà...
-Entre negrors veig mil camins oberts...
-Me exalta el nou i m’enamora el vell...

Despull la ment i em trop _, que l’acollença
De tantes mans sense do i remença
M’obra deserts en la terra comuna

-Ens cal veure i saber donar-li valor el que tenim al nostre costat? l’acollença!
-Sobretot en dies d’hores baixes. En dies, que són materialment destrossats per els batzacs que la vida ens dona Viure l’instant!
-Conformitat per el que la vida ens depara Entre negrors veig mil camins oberts!
-Ulls vius! Ans el present; i amb ell, l’hora i el lloc

Llegint a Foix:
M’adono de lo reconfortant que pot ser. Hi poder trobar-hi un xic de consol...
N’he escollit unes frases, estant incloses dins els versos o poemes d’en Foix.
A mi m’han agradat, si més no, son frases reals i ens donen en que pensar?

dissabte, 18 / octubre / 2008
.........rofrofjosep és
jrrof
.

dijous, 16 d’octubre de 2008

melangia de tardor!


Melangia de tardor!

Cauen els dies grisos...
Cauen les hores mortes...
Cauen les fulles dels arbres...

Fulles juganeres de tardor
trobeu consol arremolinades
o arrossegades per el vent
tot fen grans volades.

Fulles juganeres de tardor...
per gaudir la llibertat en la volada
heu de ser naturalesa morta
despenjada dels arbres.

Ara sols em queda contemplar-les,

com vaguegen en el temps
i com arriben a la seva fi,
si pogués amb una abraçada
acaronar-les ho faria.

I si les pogués tornar-les a la vida
les penjaria totes,

però com sempre
l’enemic és més valent
i jo ja no tinc força…

Cauen els dies grisos...
Cauen les hores mortes...
Cauen les fulles dels arbres...
Cau també
la Melangia de tardor!
Esperant una altre estació!

rofrofjosep és
jrrof
********

dimecres, 15 d’octubre de 2008

plou i fa Sol...i




-Avui fent camí cap a casa m’he creuat amb uns joves pares, el seu nen petit just caminava però ja entonava la cançó “Plou i fa Sol, les bruixes es pentinen, plou i fa Sol les bruixes porten Dol” el pares reforçaven el seu precoç vocabulari.
-Durant una bona estona el nen del meu interior també la ha cantada, de cop m’he parat a pensar ¿quants anys deu tindre aquesta cançó? De petit ja la sabia, ara el nen l’aprèn i l’ensenyarà un altre dia i així sucessivament, m’he preguntat ¿perquè porten dol les bruixes? No he arribat a cap conclusió. Sols deuen portar Dol per la rima amb el Sol i tant panxons i ens l’anem passat de pares a fills.
-Us ho diu un avi de 8 néts. I la vida malgrat tot, ens va continuant i entra ella generació en generació les cançons.
-l’avi Josep és jrrof
------------------------

dilluns, 6 d’octubre de 2008

un vermut en llibertat!


Els Pinetons, el bar/rest. _ _ _pals de llum i cebes!

casa pairal del plantador i les cebes arrenglerades!
quant creixin s'hauran de calçar i seran dolços ceballots!

un vermut en llibertat qual el peixos a la mar!

-Avui fa un dia preciós, cap nuvolada per enlloc, el cel es blau, blau, llueix un sol espatarrant, des del meu interior en faig preguntes surto o no surto estic sol a casa, són les 10 tocades, m’envalenteixo i sense pensar-m’ho, tanco l’ordinador i camí de la dutxa, refrescat net i polit faig escàpol cap Els Pinetons (a La Garriga lloc d’esbarjo on les famílies és reuneixen per fer a la brasa, o lo que se’ls i posi per davant o els vingui de gust)

-A l'arribar al lloc molt a prop de casa, entro al petit bar/rest on els homes juguen la partida de cartes o domino, hi ha una gatzara que espantaria a un mort. M’acosto a la meva taula... sempre està lliure, però plena d’envasos de cervesa buits, son els procedents de les taules de joc. A la barra està plena, tots repenjant el colze i l’altre ma la beguda. Xerren que xerren, criden que criden, hi ha un noi i una noia servint i no donen abast, edemes atenen per una finestreta que dona al parc, les begudes demanades, el lloguer de taules i la venda de llenya. A la cuina elaborant niant dos més. Que faré jo amb tanta gatzara edemes del fum dels cigars. Veig el noi que s’acosta carregat de cerveses per la taula del costat, li demano una copa de vi blanc i una bossa de patates però que m’ho posi a la finestreta.

-Des de dintre veig que hi ha una taula just davant i està ocupada per un senyor mes gran que jo. Surto del guirigall del bar i m’acosto a la taula.. el saludo i si em permet fer-li companyia “faltaria mas sientese Vd” mentes el noi cambrer... treu per la finestreta el que seria el meu vermut, i valent-se d’un senyor que esperava, m’ho acosta a la taula. Els senyor beu cervesa, té un got buit, la veu a canya. Com tots els de dintre ningú fa servir el got o la copa.

-Allà degusto sense presses les patates, acompanyant d’un glop de vi sec i blanc. Saludo un veïns, què almenys van dues famílies, el nen petit uns dos anys ajuda al seu tiet a portar una cadira, s’hi agafa fort, van recollint-les per on poden... son una collada, li falta una i el senyor que compartia taula amablement els hi cedeix la seva. Apura d’un trago la cervesa l’acosta a la finestreta i se’n va dient un “hasta luego”.

El tragi és constant, els que arribant carregats de fato, els que transporten la taula llogada per parar-la, els que van a la finestreta... és on no parar. M’imagino que som peixos el llibertat per la mar. Veig una senyora molt gran que fa panys i maneges per penjar la seva bossa a l’escorça d’un pi tocant la seva taula. No ho aconsegueix mira que és perseverant però els anys li pesen, una noia jove l’agafa i a la primera penjada, ni compto cinc de colors diferents. Que hi haurà a dintre les bosses? Vet i aquí la qüestió? I pot haver de tot lo imaginable. No ho heu pensat mai quins secrets amagant les bosses?

-Els nens perduts per el parc, on campen sense cap perill a “sus anchas” bicicletes, pilotes, un no parar qual peixos en llibertat. Observo entaulats tres joves en samarreta imperi lluint els tatuatges...no paren de fot-li a la litrona. Mantenen una acolorada conversa i fumen.

-Deixo el parc, el vermut i els peixos, torno a casa per camins diferents, mentes faig camí. Veig un pal de fusta doble... de corrent que hi ha tres mans repenjades. Són en Josep Baldich, en Josep Mas i en Jordi, feien petar conversa. M’hi acosto sense que s’adonin. Avera si caurà el pal quant traieu les mans? No, no pas. Tres Josep’s concentrats? Com podem anar be si tres s’ho miren i l’altre que ha de treballar descansa? En Jordi és madur però valent i no para... el diumenge i tot planta cebes quant creixin (seran dolços ceballots), demà sortiré amb la càmera i faré unes fotos, en Jordi s’ho mareix, els socs son drets com rails de tren.

-Ens varem acompanyar un trosset amb en Mas. Enfilo el camí de casa... on m’esperava la taula parada, tomàquet amanit i pollastre rostit. Dinàvem sols la dona i jo ens cruspiríem en un tres i no res. Ah! manteníem conversa en la menja.

-Un cafè i acabaria de veure la carrera de GP estirat al llit a punt de fer la migdiada. A la tarda escriuria tot això per vosaltres i penjaria el post, pendent d’una foto de les cebes. Ja estan fetes avui dilluns 7 a mig matí. Ja il-lustren l'escrit!

=
un vermut en la llibertat
qual els peixos a la mar!
Els Pinetons acompanyat!
la cadira electrònica és
la que m’hi ha portat!

-diumenge, 5 / octubre / 2008
-18:25:27 rofrofjosep és
jrrof

********

divendres, 3 d’octubre de 2008

l'Assumpció ens ha deixat!




josep rof 03/10/08 l’últim mail per tu…

l’Assumpció ens ha deixat!

Assumpció amiga i companya
et tinc present on ens varem conèixer.
Ara tot fen camí pel desert poble,
a cada pas sento que tu m’acompanyes
i que m’agafes de la mà.

Josep Rof i Rof
*******

La Assumpció era una malalta d'ELA esclerosis lateral amiotròfica com jo. L'A.S. Núria fou la que ens aproparia perquè comencéssim les nostres converses, sempre a través de mail.
El 19 de novembre de 2007 iniciàvem les que serien "les nostres converses". No ens han durat un any, però ha set bonic coneixents, han set converses sinceres, converses plenes de temors i d’esperança a l’hora, converses de tu a tu, de malalt a malalt.

Quant no em sabíem res l’un de l’altre ens temíem sempre el pitjor, a les hores quasi no gosàvem iniciar de nou les converses, mig atemorit jo t’enviava un poema curtet meu o d’atri o una foto plena de flors i avera si responies.

El primer poema, va ser aquest que repeteixo per tu ara que no hi ets, que sigui ell qui tanqui les nostres converses, allà on siguis a lo millor tel trobes en Miquel Martí i Pol, ell sempre somreia com tu.

A la festa de Sant Jordi de enguany, va ser "l’atzar adornat amb les millors senyeres” què va fer possible saludar-nos físicament. Amb el teu somriure amb vull quedar t’ho prometo el passejaré per tot arreu. Sempre anirà en mi.

Vull acomiadarem de tu com he fet sempre en les nostres converses… Fins aviat…fins ara mateix! Ara últimament l’havia canviat per Coratge i endavant!

PARLEM DE TU
Parlem de tu, però no pas amb pena,
senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar
del sofriment llarguíssim que va anar marfonent-te
de les teves coses parlem
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te.
A poc a poc seràs un gest,
un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-ho ni pensar-lo

Miquel Martí i Pol
-
Apunt clarificador: "les nostres converses" eren sempre per mail, des de feia temps a ella la malaltia l’havia robat la veu, el caminar, el deglutir i el valer-se per ella mateixa, sols portava dos anys i mesos del diagnòstic d’”aquesta terrible malaltia anomenada ELA” que jo li he posat el sobrenom de "la gran desconeguda" és això que m’empeny a penjar-la al blog penso que a part de buidar el pap col·laboro a la seva divulgació, mentes la malaltia m’ho permeti seguiré fent-ho per tots vosaltres. Espanya som uns cinc mil els afectats a Catalunya uns cinc cents. Fundació Catalana d’ELA “MORRIE”