els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

diumenge, 26 de maig del 2013

Fornells-Pla i Conxa Sisquella

26/5/2013 - Cultura 
Nova exposició dedicada a Fornells-Pla i Conxa Sisquella
La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella presenta una nova exposició dedicada als dos artistes fundadors: "Epíleg o renovació" és el títol de la mostra dedicada a la darrera etapa creativa dels dos artistes, els anys noranta.
La mostra s'inaugurarà el diumenge 26 a les 12 h i es podrà veure fins el 16 de juny, dissabtes de 18 a 20h i diumenges de 11 a 13h. També es poden concertar visites.
La selecció de pintures que presentem correspon a l'etapa de maduresa d'ambdós autors, la de la dècada de 1990. Conxa Sisquella morirà el 1996 i Francesc Fornells-Pla el 1999. Són anys de reconeixement als seus respectius treballs: el 1991 es publica un estudi monogràfic de l'obra de Conxa Sisquella a càrrec de Glòria Bosch en castellà i en anglès. El 1992 són convidats a viatjar i presentar una exposició conjunta al museu Ginza de Tòquio.
Més informació:
www.fornellsplaiconxasisquella.org / Tel. 688891463 / 678630120























fins aquí de Fornells-Pla






 
fins aquí de Conxa Sisquella

vistes el pati i el portal d'entrada, on hi ha la rampa esmentada.
 les eines

Vull agrair a la direcció de La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella per l’adaptació d’una rampa per poder accedir a la sala d'exposicions. M’hi he sentit bé, he gaudit de poder-la visitar, al hora, fotografiar tota l’obre exposada, fins i tot una foto meva per gentilesa de Jaime Moroldo (gracies) per deixar-hi testimoni, de que en Josep ha estat aquí. Uns moments m’ha envaït una sensació estranya, pensant amb els autors, igual ens veuen allà on son, ves a saber si inclús estant contents, de veure part de la seva obra exposada. 


Menció especial a l’escultura que falta al pati, sembla que les arestes de ferro (per seguretat) no encaixen amb l’emplaçament “al centre de la plaça rodona a la qual s’havia destinat”. En el fons m’he alegrat, on està mes ben ubicada és al pati d’on se l’han emportada!  Josep

dames o parxís





-Juguem a dames! 
O el parxís!
- Juguem a dames ei!  Jo les negres (…) com la mateixa vida…
-Juguem el parxís! ei! Jo les verdes (…) esperança d’ase..
-Clikeu a la foto doncs un parxís avergonyit sols ens treu el nas...
-Que ens siguin els nostres colors!
-El nostre verd!
-El nostre blau!
-El nostre vermell!
-El nostre groc!
-El nostre blanc!
-El nostre negre!
Que siguin els nostres colors de la...

“Sort en el joc i en la vida”!



dissabte, 18 de maig del 2013

sempre plou sobre mullat


Sempre plou sobre mullat / Sisa


Senyora tristesa.
El món ja no volta
com abans voltava.
Els dies s'escurcen,
els anys se m'escapen.
I no hi ha racons
per on amagar-se.
Armaris veig plens.
A la terra hi falta espai.

De l'amor mestressa.
Caverna profunda.
Plena de la força.
Inconscient i cega.

Que fa bullir la sang.
Sempre plou sobre mullat.

Antiga bellesa.
M'acosto i m'allunyo.
Amb feble tendresa.
Les vies s'ajunten.
Després es separen.
El cor ens enganya.
No em creguis si et dic

que t'estimo encara.
És de no saber que fer.

De l'amor mestressa.
Caverna profunda.
Plena de la força.
Inconscient i cega.
Que fa bullir la sang.
Sempre plou sobre mullat.

Oberta i encesa.
Avui és el dia.
Que el foc es desgela
Les ànimes riuen.
Els cossos no ploren.
El sexe s'engega.
Quan s'encén la flama.
Ens àngels inventen.
Noves lleis per als humans.

De l'amor mestressa.
Caverna profunda.
Plena de la força.
Inconscient i cega.
Que fa bullir la sang.
Sempre plou sobre mullat.

""Sempre plou sobre mullat""
és cert...
el cubell resta ple d'aigua de pluja...
i, segueix plovent...




dilluns, 6 de maig del 2013

pedra i pinzell


Pedra i pinzell
Antologia de la poesia xinesa clàssica. Traducció Manel Ollé

FLOR QUE NO ÉS FLOR
BAYJUYI (772-846)
Flor que no és flor, boira sense boira.
Ve amb la nit i se’n va amb l’alba.
Arriba com un somni de primavera,
però ¿per quant temps?
Marxa com un núvol matiner.
¿I quina traça en queda?


TROBO REFUGI EN UNA NIT DE NEU AL PUIG DEL LOTUS
Liu Changqing (709-780)
El sol que es pon entre cims foscos
emblanquina el casa fred i isolat.
El gos arrenca a bordar rere la tanca:
arribo enmig de la nit, el vent i la neu.


BRINDO AMB LIU ZIYU AL TEMPLE JINSHAN,
L’ESTORA DE MEDITACIÓ DEL MONJO BAO,
A MITJANIT EM DESPERTO I ESGRAFIO AIXÒ EN EL MUR
Su Shi / Su Dongpo (1307—1101)
El mal vi és com la mala gent,
Et clava amb fúria fletxes i punyals.
M’enfonso, em redreço,
a la fi guanyo sense haver lluitat.
La veu del poeta ressona amb força.
Les paraules del monjo són clares i suaus.
Estic begut i no entenc res del que diuen,
però m’enlluernen el verd i el vermell.
Quan em desperto la lluna cau el riu
i el vent xiula entre les fulles.
Només hi ha una llanterna a l’altar.
Els dos grans homes ja no hi són.


LAMENT DE CAMBRA
Wang Changling (608-756)
Mai cap preocupació ha torbat
la jove esposa a la cambra,
però avui amb l’esclat de la primavera
es maquilla amb cura,
puja al pavelló de jade
i veu tot d’una a la llunyania
la llum dels salzes i els àlbers.
Lamenta llavors haver empès l’espòs
a percaçar títols i honors.