el bressoleig dels
arbres acompanya la tarda,
misteriosa sesta.
els que he plantat
potser us diran
què us cal saber
de mi, del temps
viscut al bosc,
del feix de llum
perduda entre les fulles
en branques massa
espesses.
del foc despietat
de la travessa,
de tant desfer
camins
d’enlloc a
enlloc...
saber-ne poc, de
tot,
també saber-ne
massa ,
mesura el buit i el
ple,
caldrà pesar els silencis per conèixer
que amaguen.
el quarto fosc dels
anys quaranta
(digueu cinquanta,
si voleu seixanta...)
la por
d’un sexe confiat,
diables a les mans,
dormir, vetllar,
pregàries.
només el llop astut
tenia la mesura del
teu cos,
la nit daurada d’una
pell,
la teva.
ni uns ulls ni uns
llavis, cap desig
amb carícies noves.
ara ves a buscar les nits perdudes!
ara ves a buscar les nits perdudes!
naturalesa viva-morta
No vull ser abusiu, però l’autor
es mereix ser repetitiu,
els seus poemes m’entren
directes el cor- Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada