els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimarts, 18 de novembre de 2008

Miquel Martí i Pol! "La Fàbrica"


Miquel Martí i Pol (1929-2003) LA FÀBRICA

L'ELIONOR

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara i deia:
"sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes i deia:
"sí, senyor", i "bones tardes".

LA RITA MIRANBELL

La Rita Miranbell
-trenta-set anys,
casada,
metxera al torn de nit,
amb el marit paleta
i tres nenes de deu,
set i cinc anys.
La Rita, dic,
Que de dies fa feines
al col·legi de monges
a canvi d’un descompte
en el preu dels rebuts
i a casa seva cuina,
renta i endreça.
La Rita repeteixo
ara s’entén a plena fàbrica
-ho sap tothom menys el marit-
amb un casat que treballa al batan;
i foraster, per postres!

I és el que diu la gent:
la feina se’n fotran
si el director se n’assabenta.

Quin poc catús,
redéu!,
els pobres.

“Miquel Martí i Pol va parlar d’un poble i d’una fàbrica que eren els seus, i en parlà amb detall i precisió perquè eren el poble i la fàbrica que ell coneixia. Això no obstant, a lo millor justament per això, avui aquell poble i aquella fàbrica han assolit una dimensió universal”
Font: La fàbrica (1970-1971) /Edicions 62 (2005)

.
Josep Rof i Rof

1 comentari:

jrrofi8més ha dit...

Hola amics, avui fa un dia trist i un fred que pela, a casa reclòs, emporugit per fer un passeig, m’entretinguin lleguin poesia i ja ho veieu el post d’avui se l’ha guanyat en Miquel Martí i Pol.
El fred, el dia tristot que fa i el confort de la casa han set els determinats per fer els honors i fullejar el llibre que ha donat el pas a el post d’avui. “BO ÉS RECORDAR PER NO OBLIDAR” amic Miquel allà on siguis una abraçada cordial per tu. Josep Rof i Rof