els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

diumenge, 16 de novembre de 2008

berenar!


"somos los conguitos resava la cançó"
doble 6 + doble 4 = "10 preses de xocolata

Berenar o no berenar veta aquí la qüestió!

Recordo a la meva infància que a la sortida d’escola a casa m’esperava un pa amb vi i sucre, o un pa amb oli i sucre o un tros de pa i una presa de xocolata gruixuda, negre molt negra d’un gust gens dolcenc mes aviat ferreny, no amb podíem menjar-ne gaire… la butxaca no ho permetia i ens deien que feia malt de panxa. Jo que voleu que vos digui mai havia tingut malt de panxa per la menja de xocolata. Amb el berenar a la ma fen cap enseguida al carrer a jugar fins l’hora de sopar.

Els meus fills sortien del col·legit i de regrés a casa dintre el 600 berenaven una poma o pastanagues i el 600 feia camí a tota candela cap al Club Natació Granollers.

Ara els meus néts berenen cada dia igual que els fills i l’avi, el dia que el berenar li toca posar-lo l’avia seguin la tradició predomina una poma o un panet de formatge o pernil o un batut de llet o un suc.

Malgrat els anys el berenar segueix sen el berenar. Els nens ara no juguen al carrer sols com abans, màxim vigilats una estoneta al parc, mentes esperen classe de música o qualsevol activitat extra escolar.

La vida segueix per tots i el berenar persisteix de generació en generació. Avui hi he pensat amb el pa en xocolata hi he pensat tan profundament que m’ha entrat salivera! Bons anys viscuts bons berenars cruspits BON PROFIT!

Josep Rof i Rof