El semàfor del pas de vianants està en vermell, m’espero desprès de prémer el boto, arriben dues dones xerren que xerren... sense meditar-ho per inèrcia tornen a prémer el boto, ho fan les dues, el boto no para de cridar el verd. El verd n’és gansoner ¿està adormit? Un senyor gran deu tenir pressa (...) creua en vermell. A l’altre costat sols hi ha una dona de mitjana edat, fa molt de goix, cabell negra, negra... porta un abric curt vermell, enrotllada el coll una bufanda blanca, faldilla negra, mitges fines i sabates de taló vermelles, un llustrat conjunt que no passa desapercebut (...) almenys per mi.
De cop i amb sorpresa (...) distret repesant la dona. Tots els que tenia rere m’avancen, un senyor li llença una floreta en forma de pirop! La dona passa el seu costat molt seriosa (...) però quant ens creuem em mi se l’escapa el riure. (a quien le amarga un dulce) Dues monges corren per agafar-ho verd, no hi son a temps. Ara s’esperen les dues i un senyor amb un gos petit lligat pel coll. Tots han premut el boto, menys el gos.
Perquè quant vols creuar el semàfor sempre està vermell?
Perquè la gent perd la paciència i prem les vegades que faci falta, independent si hi ha gent que s’espera?
Perquè es creua estan el semàfor en vermell?
Perquè es parla per el mòbil creuant un semàfor?
Perquè van amb tanta pressa (...) On van?
Perquè m’ha donat temps d’observar tantes coses?
Perquè el passos de vianants no estan adaptats?
Anava assegut a la *McLaren venia de portar unes fotos a revelar, ara faré un passeig per fer temps, cap pressa, en una hora estaran llestes, les passaré a recollir, ja podré regalar-les. Espero la cara de sorpresa quant els i doni, retratada tota una família veïna de casa (...) mirant la proba... de II Lliga Intercomarcal "d'enganches" Amateurs 2008 el diumenge 30 de novembre, a les 11h a la Plaça dels Tres Tombs de La Garriga. El nen a collibè duia una pastanaga a cada ma, eren per els cavalls i la boca plena. Que bones son les pastanagues oi! Els cavalls no tenen gana va dir-me convençuda la seva mare.
.
josep rof i rof
.
*McLaren = nom de la cadira electrònica.
De cop i amb sorpresa (...) distret repesant la dona. Tots els que tenia rere m’avancen, un senyor li llença una floreta en forma de pirop! La dona passa el seu costat molt seriosa (...) però quant ens creuem em mi se l’escapa el riure. (a quien le amarga un dulce) Dues monges corren per agafar-ho verd, no hi son a temps. Ara s’esperen les dues i un senyor amb un gos petit lligat pel coll. Tots han premut el boto, menys el gos.
Perquè quant vols creuar el semàfor sempre està vermell?
Perquè la gent perd la paciència i prem les vegades que faci falta, independent si hi ha gent que s’espera?
Perquè es creua estan el semàfor en vermell?
Perquè es parla per el mòbil creuant un semàfor?
Perquè van amb tanta pressa (...) On van?
Perquè m’ha donat temps d’observar tantes coses?
Perquè el passos de vianants no estan adaptats?
Anava assegut a la *McLaren venia de portar unes fotos a revelar, ara faré un passeig per fer temps, cap pressa, en una hora estaran llestes, les passaré a recollir, ja podré regalar-les. Espero la cara de sorpresa quant els i doni, retratada tota una família veïna de casa (...) mirant la proba... de II Lliga Intercomarcal "d'enganches" Amateurs 2008 el diumenge 30 de novembre, a les 11h a la Plaça dels Tres Tombs de La Garriga. El nen a collibè duia una pastanaga a cada ma, eren per els cavalls i la boca plena. Que bones son les pastanagues oi! Els cavalls no tenen gana va dir-me convençuda la seva mare.
.
josep rof i rof
.
*McLaren = nom de la cadira electrònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada