els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimarts, 1 de novembre de 2016

ja no hi ha ningú

 Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA! 
Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA!  
 Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA! 
Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA! 

PEDRES ALS TANCS
                        Contra l’atac dels Estats Units a l’Irak

La gent no llença pedres als tancs.
No senten crits.
Tot és pau.

Una pau escrita amb sang.
No és la pau de cap acord,
és l’adéu dels innocents,
és el silenci dels morts,
la pau blanca d’hospital...
un colom al cementiri.

Què són la llei i el respecte,
sinó enganys?
On van a parar
les opinions esclafades?
On, els crits ofegats?

Tot són paraules mai dites,
ulls que no volen mirar.
Potser hi quedin orfes respirant odi.
No hi ha pau.
Sols lladrucs,
famèlics cans carronyaires
devorant cervells podrits.

Ningú no sent
l’esgarrifós silencis dels imams.
Algú, plorant,
comença a gestar un suïcidi.

Ningú no resa.
Ningú no espera.
Ningú no fa res,
perquè ja no hi ha ningú.

                                    SERGI CLEOPÉ


Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA! 
 Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA! 
 Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA! 
Malgrat a tot en el nostre país, les herbes s’aferren a la VIDA!