poruc

Soc un poruc i un gallina, tenia visita al metge i no soc capaç de sortir de casa per anar-hi, trona, el cel està negra... NEGRA, quasi tant com jo, es un dir, no corre cap pressa la visita, vull dir que no es res urgent, uns ajustos a les medecines i al carrer. Faré visita mes endavant si s’aclareix el cel, ara mateix plou.

Dit això faré un balanç a la meva progressió de l’ELA

1-      Estic cansat, a vagades molt CANSAT. Em noto sempre cansat.

2-      Per les nits desperto ADOLORIT, bessons, muscles i cos.

3-      A vagades m’entra un SOFOCO que em deixa abatut. Això es inesperat, voler tossir i no poder, la respiració s’altera, això és molt angoixant.

4-      Les mans sobretot l’esquerra, queda sense tacte per agafar qualsevol cosa, sense FORCA, els dits amb queden rígids.

5-      Perdo la concentració per l’ABALTIMENT, la respiració s’altera, són sen cessions d’angoixa.

6-      Els SOROLLS m’atabalen, fins el punt de descompensar el meu cos i la respiració.

7-      Procuro distraurem, a vegades no ho aconsegueixo, no trobant l’aparcament necessari els meus pensaments o el meu cos CANSAT.

Petites coses m’omplen de FORÇA, un poema, una frase, una ombra, el refilet dels ocells, escoltar els néts petits, en les seves converses rere la cadira, tot fen camí cap a casa, rebre un e-mail o un comentari al blog o al facebook, sentirem útil en fer una petita compra, obsequiar em fotografies sorpresa de coneguts, ara mateix escrivint aquestes paraules, el gran secret de la VIDA! nodrir-te de petites coses per donar-li sentit al dia a dia i com no distreure la BESTIA que en tot moment furga el cos, no para, ella sempre es aquí, i, jo em ella, ara que he aconseguit equilibrar el jo malalt i el jo que lluita contra la malaltia, una Esclerosis Lateral  Amiotròfica ELA, convivim des de fa més de tretze anys. Josep

  

estranya ombra

***

la cadira mostrant-nos els passamans torçats per una bolcada d'esquena