els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 12 d’octubre del 2009

ganes o No o Ni!!!




S'acaba el pont i el cap de setmana, la vostre haurà condit per terres llunyanes.

Mentes jo no he sortit de casa, a pesar d’estar bé, no n’he tingut ganes.

A vagades penso que recordaré els llocs viscuts en passat, el que m’espanta és què: és una realitat.

En els meus records ni hi ha places rodones.

Visc com un monjo ermità.

Fotografio lo fotografiat.

Dormo al mateix llit.

Veig les mateixes contrades.

Menjo al mateix plat.

Tinc ganes de volar, però les cansades ales no amb deixen prendre la volada.

Vull ser núvol transportat per els corre’ns dels aires.

Vull ser ocell de llarga volada.

Vull ser. Vull ser el que no soc.

I això m’espanta més que les conyes exposades.

Ara la màgia d’Internet amb te atrapat i cada dia amb transporta més lluny. Un mal consol, quant penso caminar per les muntanyes. O pujar amb bicicleta al Montseny. O remar amb barca per Noguera Pallaresa. O conduir fins al infinit. O dormir d’una tirada. O veure amb porró. O pujar les escales de la catedral de Girona. O anar a caçar bolets. O esbufegar com un cavall. O marxar com un marxaira. O passejar-me per un poble medieval.

(((O. O. O. O. // Ni. Ni . Ni. Ni)))

Ni no caure del llit o caminat. Ni respirar aire mecanitzat. Ni escanyussar-me. Ni desinflar-me. Ni esbufegar com un porc. Ni a la poca mobilitat . Ni les paraules trencades. Ni passejar-me en cadira. Ni pensar en l’escenari futur e immediat. Ni trobar-me sol a passar d’estar acompanyat. Ni conviure amb la senyora ELA. Ni somniar impossibles. Ni no valer-me per caçar mosques amb la pala. Ni. Ni. Ni. Ni fotreu-vos aquest rotlla sols meu i MEU. S’ha acabat. Vaig a veure aigua... Josep Rof i Rof

1 comentari:

Josep Rof Rof ha dit...

ei!
en Josep és un elàtic de 3.074 díes