els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 25 d’abril de 2016

ponç pons


COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis
I
Un home sense arrels és un ser mort
Una illa de ciment un flac infern
Els estornells suosos tenen fam
Emigren solidaris cap al sud
Els faunes fugen farts de veure gent
Que crida i deixa nafres dins el bosc
No dic que fos millor cap temps passat
Escric només que em dol ser menorquí
La terra magra engreixa estranys i murs
L’oblit ha sepultat màrtirs i herois.
PONÇ PONS

COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis

II
Un llast de solitud mentre els conreus
S’assequen fa feixuc el llarg camí
Que es va esborrant i dur no mena aumon
El dia s’ha acurçat Els primers freds
Redossen caderneres entre els pins
Com poden els illencs no escoltar el vent
Que es queixa amarg i plora avergonyit
Els bàrbars s’han fet seu tot el present
Una altra llengua imposa el seu destí
El mar té un postmodern tel de betum
Ja s’ha acomplert el temps dels assassins
PONÇ PONS