COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis
I
Un home sense arrels és un ser
mort
Una illa de ciment un flac
infern
Els estornells suosos tenen
fam
Emigren solidaris cap al sud
Els faunes fugen farts de
veure gent
Que crida i deixa nafres dins
el bosc
No dic que fos millor cap
temps passat
Escric només que em dol ser
menorquí
La terra magra engreixa
estranys i murs
L’oblit ha sepultat màrtirs i
herois.
PONÇ PONS
COM UN RENEC
Perquè les estàtues
No són ja despulles;
Nosaltres som les ruïnes.
Yorgos Seferis
II
Un llast de solitud mentre els
conreus
S’assequen fa feixuc el llarg
camí
Que es va esborrant i dur no
mena aumon
El dia s’ha acurçat Els
primers freds
Redossen caderneres entre els
pins
Com poden els illencs no
escoltar el vent
Que es queixa amarg i plora
avergonyit
Els bàrbars s’han fet seu tot
el present
Una altra llengua imposa el
seu destí
El mar té un postmodern tel de
betum
Ja s’ha acomplert el temps
dels assassins
PONÇ PONS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada