els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 3 de setembre de 2015

però el paràsit tenia fam





error PARÀSIT

La roda  EMMA Riverola el Periódico del 22 agost 2015

MORIR EN L’EXILI DE LA  TEVA VIDA
   Viure al límit de l’abisme. En el cercle llòbrec  d’un morat. En l’eco dels crits. En l’àcid dels insults. Viure en l’exili del cos. Intentar pensar,parlar, caminar o simplement respirar sentint cada gest, cada paraula, rebota en el buit de tu mateixa. Ja ni recordes quan va començar tot. Potser va ser des del principi. Des que el vas conèixer. Llavors era una por petita. Com una estella d’os. Com la pols de vidre. Un temor que et feia vestir-te per a ell, parlar com a ell li agradava, fer el que ell volia. Llavors et vas desprendre de la pell. No va doldre gaire. Vas creure que el teu cor, el teu ventre i el teu cervell estaven fora de perill. Però el paràsit tenia fam. I buscava un lloc. I tu eres el seu recer i el seu aliment.

Creies que el teu cor,
el teu ventre i el teu cervell
estaven fora de perill.
Però el paràsit  tenia fam

   La invasió es va desenvolupar en la frontera de la consciència. Com sempre que un perd el control. Et vas desprendre de la sang, de la carn, dels pensaments. Tot era per a ell. Per la seva fam insaciable. Que ell no vegi que he gastat massa. Que no sàpiga que he trencat la seva copa preferida, que s’ha espatllat l’aspirador, cada dia sóc més barroera. Que no senti plorar el nen. Que no descobreixi els meus ulls ullerosos, ni els meus quilos de més, no que em sento tant lletja. Que no sàpiga que soc tan tonta... I així, plena de por, buida de voluntat, vas seguir llevant-te cada dia. Intentant recordar com es vivia quant tenies vida, com reia quan no llegies el teu reflex a les cròniques negres dels diaris.
   Busques els noms de les víctimes. Fas càlculs amb les seves etats. I alguna en tu que no saps on habita es nega a desaparèixer amb elles, a morir apunyalada, apallissada, asfixiada.
Extingida en l’eco dels crits. En l’àcid dels insults. Defallida en un cos que ja no és teu. Morir en l’exili de la teva vida. Un tòrrid dia d’agost.

Llanars 25 d’agost del 2015
El tex el vaig escriure a ploma el passat 22,
 i avui 25 l’he reviscut el picar-ho de nou.
En quant sigui a casa o publicaré en un post.
El de ma a ploma i aquest.

"Paraules o KMSX per L'ELA"  Josep