abandó, deixat...

En versos

Mal que no ho vulgui,

ara només sé parlar de tu

en versos:

               te’n vas anar com un vaixell

que abandona el fons del mar

la seva àncora.

                      ¿O vaig ser jo

que no sé quin punt del viatge

superbament

vaig llençar el mapa?

Ara tot ho veig

quiet. La vida

pot ser una diana a la paret

d’on no penja cap dard.

            Manuel Forcano

            Ciència exacta

abandó, deixat... 

avui comença la Tardor, a casa reclòs, endreço calaixos, passejo per el FB, twitter, el correu, llegeixo els diaris, obro el llibre de poesia, el  llibre és de: Manel Forcano ‘CIÈNCIA EXACTA’ s’obre per la pàgina 11 m’agrada el poema...el penjo al bloc, adornat per fotos de la tardor...Josep

Com pluja erràtica

Com pluja erràtica,

de temps en temps

em véns a la memòria.

I què si va ser amb subterfugis,

amb arteries,

que el meu cos encès

hi vas tirar més llenya?

El vi glatia per sortir de l’ampolla,

anar ràpid a la copa

als llavis.

              Quants taps

van rodolar per terra?

I el record em fa somriure.

De temps en temps,

com pluja erràtica.

panallets tradicionals per tots sants