els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 2 de març de 2015

cel i mar


RES NO ÉS MESQUÍ 
A Josep Obiols 

Res no és mesquí 
ni cap hora és isarda, 
ni és fosca la ventura de la nit. 
I la rosada és clara 
que el sol surt i s'ullprèn 
i té delit del bany: 
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. 

Res no és mesquí, 
i tot ric com el vi i la galta colrada. 
I l'onada del mar sempre riu, 
Primavera d'hivern — Primavera d’estiu. 
I tot és Primavera: 
i tota fulla verda eternament. 

Res no és mesquí, 
perquè els dies no passen; 
i no arriba la mort ni si l'heu demanada. 
I si l'heu demanada us dissimula un clot 
perquè per tornar a néixer necessiteu morir. 
I no som mai un plor 
sinó un somriure fi 
que es dispersa com grills de taronja. 

Res no és mesquí 
perquè la cançó canta en cada bri de cosa. 
—Avui demà i ahir 
s'esfullarà una rosa: 
i a la verge més jove li vindrà llet al pit. 

(L'irradiador del port i les gavines) 
* * * 

DÓNA'M LA MÀ 

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret. 

Dóna'm la mà i arrecera ta galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant. 

(L'irradiador del port i les gavines) 
* * * 

TORNADA 

Cel i mar 
cel i mar 
i la costa plomosa de Garraf 
el camp i la muntanya com l'abraç de la mar 
—qui deixava Castella no hi voldria tornar 

el garcés Montjuïc 
i el Port gonflat de pals 
atxes de vent —rendits a la ciutat 
qui té una Rambla amb cor 
amb flam 
i amb sang 

un Estadi batent per Camp de Març 
amb llançadors del disc 

mil sagetes al vent que clamen llibertat. 

(Les conspiracions) 

Joan Salvat-Papasseit