els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 16 de febrer de 2015

ponç pons

velles fotos de jrrof i 
uns vells poemes de ponç pons
m'han entretingut a la tarda d'avui

Hi ha poemes tan breus que fa falta una vida per trobar el darrer mot. 
Ponç Pons (Alaior, Menorca 1956)
***

"Perquè escriure és també donar un sentit al món
I salvar del neguit un temps mortal absurd
Persever en la nit tot cercant fervent mots
Que emotius m’apuntalin fent versos la vida”
***

La vida té atzaroses coincidències, i el món dels blogs, les potencien. Fa uns dies vaig sentir que tustaven la porta:
- Toc, toc
–Sí…?
Ponç Pons
És ver que mai no strunc que nic però
turnà mecim anyí singà enyorós
delvar antic empal endal i dol
***
 [...] amor que et trobes
també com jo perdut i humiliat, magre
al marge enfront d'aquest present negat [...]
***
On s'acaba el sender i comença l'enyor
cant miratge esplendent, el paisatge de l'ànima
que han romput i que ara evoc amb el cor ple
de tinta.
***
És llavors que, feliç,
m'avinenç amb el món
perquè viure és, a més
de llegir i passejar,
menjar en pau cada fruit
generós que hem sembrat
i ens ofrena agraïda,
amorosa, la terra.
***
Somii aquell Son Bou immens d'infant
M'estic fent vell i torn a llegir Shakespeare
***

Poema “A la poesia”, Ponç Pons
El poeta menorquí Ponç Pons. Fotografia: ILC
A la poesia
Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Ponç Pons