ginesta i fonoll

RIERA

Canalitzada i seca,

va per fora del poble fins al mar

amb el terra i els murs de formigó,

ampla i blanca a la llum de la lluna.

Les vores, sobre els murs, entre les canyes,

són plens de ginesta i fonoll.

De tant en tant, la fosca perfumada

l’adornen en silenci les finestres

enceses entre els horts.

Per la riera vaig fins a la platja.

Ni carrers, ni camins, només l’amplària

nua i abandonada esperant l’aigua

furiosa i brutal de les riuades.

P/490 Tots els poemes (1975-2012) Joan Margarit

fotos: els horts i el riu Congost al seu pas per la Garriga