poemes

Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny

les mans d’un vell són sàvies

i tenen fam.

són fam,

carícia de fam,

la mà de cap el tard.

+++
--no et cuides! –diuen.

i?

--ja prou que ho fa l’atzar

li cal que arribi viu al fons del sac,

les hores desteixeixen

a poc a poc

les mans, els ulls, els peus,

el seny (pot ser que hi juguin),

i finalment el cor.

desfer el ninot que va arribar

per aplaudir les tenebres,

la feina inexcusable de la vida,

per tanta terra eixuta trepitjada,

per tants camins cap el recó dels monstres

mal retallats per mans santificades

en el temor dels clergues,

intento obrir les portes a la pluja,

que esbandeixi les planes mal llegides.

+++

apago els llums i tanco finestrons

cada dia més lent, més en silenci,

i encara queden per tancar

les portes més pesades

i els llums més alts

si fos un nen

m’enfilaria als pins.

les meves mans baldades,

i uns peus porucs no aguanten

camins de roca ni rodals d’ortigues

ja em costa tancar portes

i apagar llums.

i em sento un nen.

no ho sóc.

segur que si pogués

m’enfilaria als pins.

+++
El llibre es prestat per la biblioteca municipal Núria Albó. La poesia és planera, senzilla, diu coses i t’entra directe al cor. M’agrada tant, què just n’he llegit la meitat (n'he comprat ‘Tornar és lluny’ és l’últim (2012), i dos més ‘Ragtime’ (2011) ‘Camins de serp’ (2009) són del mateix autor.

La Garriga 07/09/2013 estic al meu estudi, de tant en tant miro per la finestra, i veig coses com unes gotes grosses de pluja i la vida!, jo la anomeno la finestra de la VIDA! ho és per mi, maldestra, a tolit per l’ELA que pateixo des de fa uns llargs dotze anys compateixo lo que diu el poeta “les meves mans baldades” tot el poema és deliciós! gracies Francesc per acompanyar-me i ferma sentir “segur que si pogués m’enfilaria als pins.” Josep Rof Rof

la finestra de la VIDA!

fotos del meu arxiu jrrof, menys les mans que son de la xarxa