els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dilluns, 6 de maig de 2013

pedra i pinzell


Pedra i pinzell
Antologia de la poesia xinesa clàssica. Traducció Manel Ollé

FLOR QUE NO ÉS FLOR
BAYJUYI (772-846)
Flor que no és flor, boira sense boira.
Ve amb la nit i se’n va amb l’alba.
Arriba com un somni de primavera,
però ¿per quant temps?
Marxa com un núvol matiner.
¿I quina traça en queda?


TROBO REFUGI EN UNA NIT DE NEU AL PUIG DEL LOTUS
Liu Changqing (709-780)
El sol que es pon entre cims foscos
emblanquina el casa fred i isolat.
El gos arrenca a bordar rere la tanca:
arribo enmig de la nit, el vent i la neu.


BRINDO AMB LIU ZIYU AL TEMPLE JINSHAN,
L’ESTORA DE MEDITACIÓ DEL MONJO BAO,
A MITJANIT EM DESPERTO I ESGRAFIO AIXÒ EN EL MUR
Su Shi / Su Dongpo (1307—1101)
El mal vi és com la mala gent,
Et clava amb fúria fletxes i punyals.
M’enfonso, em redreço,
a la fi guanyo sense haver lluitat.
La veu del poeta ressona amb força.
Les paraules del monjo són clares i suaus.
Estic begut i no entenc res del que diuen,
però m’enlluernen el verd i el vermell.
Quan em desperto la lluna cau el riu
i el vent xiula entre les fulles.
Només hi ha una llanterna a l’altar.
Els dos grans homes ja no hi són.


LAMENT DE CAMBRA
Wang Changling (608-756)
Mai cap preocupació ha torbat
la jove esposa a la cambra,
però avui amb l’esclat de la primavera
es maquilla amb cura,
puja al pavelló de jade
i veu tot d’una a la llunyania
la llum dels salzes i els àlbers.
Lamenta llavors haver empès l’espòs
a percaçar títols i honors.