CONILL DE GÀBIA
anna ballbona
La
tarda és grisa i trista, sense sol, corre un aire fred que talla, no convida per fer un passeig, per omplir la tarda, després de haver fet una obligatòria
migdiada, (l'ELA que sofreixo m’obliga descansar el cos). Ja a l'estudi llegeixo poesia, fa
dies que tinc el llibre de poemes de la garriguenca Anna Ballbona, l’obro a
l'atzar i surt la pàgina cinquanta-una teclejo tots els poemes d’aquesta
secció. Josep
CAMBRA DE DISSECCIONS
I
Tu vés assajant amb les màscares,
fes de dèspota o d’asceta,
arnès, closca de tradicions
o esteta de la cosa escèptica.
Vés prenent mides i distàncies
com si el foc mai t’encalcés
o mai t’haguessin d’enfangar.
Tu vés fent trucs i saltirons
com si el barret fos sempre màgic.
En girar-te, ensopegaràs
amb els cucs de la matinada,
i del aiguabarreig humit
emergirà el conill degollat.
***
II.
El triple salt ha estat rodò.
Feta com si no, la pirueta
provoca escarafalls i “ohs”.
No t’enganyis, quant treu el cap
per entre la cortina torta
l’ovació va sempre per l’altre.
***
III.
Cuita, no temis pels gripaus,
sempre hi haurà qui obra la boca.
Tu ja en tens prou vivint el teu
ventre.
Si t’esventressin en canal
només veuríem bestioles
d’ulls perplexos davant el rama
i la comèdia beneites.
Només s’encalla, incert, el nus,
el nus que grapeja la panxa,
el nus de la corbata que assetja,
nus que som i nus que amaguem.
Cuita, no temis pels gripaus;
encara queda molta boira
per fer llevar i eliminar
i llevar un nombre etern d’aràcnids,
tant abans com després de tu.
***
IV.
Rebentes la porta pensant
“quina potència la teva!”
rebentes els cucs i t’agraden
en mil bocins a la paret
i t’agrades fent de rutina.
Tens el cap a punt d’esclatar
i l’ibuprofè casual
estén les ales, frega el cel.
***
V.
Oblida tramoies i bucs,
no facis cabal dels titelles
i de les sortides xamoses.
El grinyol farà la senyal;
mentre tu no trobes la clau
o la pena que et fa vagar,
les pedres copulen entre elles.
***
VI
No era flaire de mar i ho saps.
Esperaves una sardina
Voltant per el carrer de les Tàpies,
saltant per l’asfalt, invocant
Salvat! Però no era el mar.
Hi ha metàfores que s’entesten
a sortir a la superfície,
mentre un exèrcit de sardines
atòmiques espera l’ordre.
Sé sent remor de clavegueres.
No era flaire de mar i ho saps.
CONILL DE GÀBIA, d'Anna Ballbona - labreu Edicions
CONILL DE GÀBIA
Gràcies Anna per haver-m'he distret.
Vaig a berenar, hi estás convidada. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada