els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

divendres, 6 d’abril de 2012

aforismes


Ralph W. Emerson
Mai no s’ha fet res de gran sense entusiasme.
***
Res no s’obté sense esforç, i tot es pot aconseguir
amb l’esforç degut.
***
L’èxit consisteix a obtenir el que es desitja.
La felicitat, a gaudir del que s’obté.
***
La confiança en un mateix és el primer secret de l’èxit.
***
La naturalesa és un núvol que canvia incessantment
i que el hora sempre és el mateix.
***
La naturalesa treballa seguin un mètode basat
en ‘tots per un i un per tots’.
***
El pensament és la llavor de l’acció.
***
Són conqueridors aquells que creuen
que podran conquerir.
***
No hi pot haver grandesa si no sabem deixar anar.
***
La fe que es basa en l’autoritat no és fe.
***
Ser gran suposa ser incomprès.
***
Fes sempre allò que tenies por de fer.
***
El bon lector fa bon llibre.
***
Les èpoques d’heroisme
són sempre èpoques de terror.
***
No escullis paraules en què no ho vegis
clarament la veritat.
***
La vida no és mai tant breu per no impedir-nos
practicar la cortesia.
***
L’única manera de tenir un amic és ser-ho.
***
Encara que viatgem per tot el món
per trobar la bellesa, si la volem trobar
l’haurem de dur amb nosaltres.
***
L’avantpassat de tot acte és un pensament.
***
L’escepticisme és un suïcidi lent.
***
Un heroi acaba convertint-se en algú molest.
***
Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persones intel·ligents
i l’estima dels nens; merèixer l’elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les tradicions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que el menys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra; això és haver triomfat.
.
***

Avui fa un dia plujós, més aviat fa fred, tinc lumbàlgia, estic adolorit, m’entretinc lleguin aforismes i com no picar-los lletra a lletra, els braços adolorits, però la insistència d’aconseguir l’objectiu pot més per vèncer el mal, per la finestra de l’estudi veig la grisó del cel i el balanceig de las plantes a mercè de l’aire, el til·les estant encara adormits, sols unes petites fulles denoten l’imminent brotada, per el pati comunitari d’on veig tot lo descrit no hi ha cap moviment veïnal, mentes de fondo sona la música de Luz ‘Un Ramo de Rosas’, us confesso que m’agrada la seva veu trencada i l’acompanyament musical, tot plegat fa una aureola que et distreu del món tant esvalotat que tenim, a la televisió tots son desgracies i la pluja que desllueix les processons de setmana santa arreu del país, fins hi tot he vist gent plorant per no haver sortit el pas de la seva devoció, mai he sabut si és devoció, tradició o folklore, que em perdonin els creients si és que niant, quin silenci perquè s’ha acabat el CD1 quinze cançons (han durat lo que jo escriure tot això, m’aixeco adolorit per posar el CD2, m’esperen altres quinze cançons per acabar de penjar el post i triar una foto per adornar-lo. Un moment dolç de VIDA a pesar del dolor en una tarda gris i plujosa. Josep   

2 comentaris:

ASSOCIACIO "EL FAR". LA GARRIGA ha dit...

hola Josep..un dia realment de setmana santa i de dolor, com t'ho dius. Sort que ting la néta per casa i ens distreu molt, té 6 anys i es la única que ting.Esperem demà sortir al carrer i passejar un xic. Que tinguis bona Pasqua i no t'empatxis de mona ¡¡¡

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Josep:
Mira m´ha fet ilu-lusió aquest blog.
Amb unes frases tant sabies i escrit en català.
Jo de petita vareig estar varies vegades a la Garriga amb els meus pares, hi vareig visitar a Mossen Ramón Garriga, l´ermitá de Samalús.
Va ser una delicia coneixer aquell ermitá vellet que tenía construit tot el any el Pessebre amb les figuretes fetes amn les seves propies mans.
Veig que t´has fet seguidor del meu blog, amb teu permís amb quedo de seguidora del teu.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat