els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 23 de juliol del 2009

€i! Compteu!

10/7/2009 - Participació ciutadana

El projecte guanyador de la rahabilitació del centre, en una exposició

La Biblioteca de la Garriga acollirà, des d'aquest divendres 10 de juliol, una exposició sobre el projecte guanyador de la rehabilitació del centre del municipi. La mostra es podrà visitar fins al 31 de juliol i, fins aquest dia, les persones que ho vulguin podran fer arribar els seus suggeriments sobre el projecte a l'Àrea de Participació Ciutadana de l'Ajuntament. (participacio@ajlagarriga.cat) o a l'Àrea d'Acció Territorial i Sostenibilitat.

El jurat del concurs per a la rehabilitació del centre - format per representants polítics, de l'ASIC, de l'Agenda 21 i per tècnics- va seleccionar el despatx d'arquitectes guanyador el passat 15 de juny. Així, el projecte escollit va ser el de Sala-Sánchez Arquitectes SLP, Societat Professional d'Arquitectura i Urbanisme de Granollers.

A l'exposició, que s'ubicarà a l'entrada de la Biblioteca, el públic hi trobarà tot el material referent al projecte.


€i! Compteu...

Partint de la base que tot canvi comporta un temps d’adaptació, visual i de confort, des de la meva modesta critica veig que el nou projecte tot tendeix a línees rectes. Al nostre centre no és modern, ni rectilini.

El nou projecte

Te els bancs rectilinis, freds i sense espatller, (m’imagino l’home assegut i donant-se la esquena fent-la servir d’espatller) No m’agraden ni m’han agradat mai.

La plaça de l’Església

Ara es de sorra o sauló, genial, fantàstica! Ara no niant en lloc (la plaça de Vic ho és) El ciment és fred, embrutadís enseguida s’emplena de taques i xiclets enganxats. (vegeu el restaurat carrer del Negociant, està ple de taques d’oli, hi ha peces sobresortides, els escocelles plens de burilles i caques de gos, la font torta i pintada, però els bancs els millors de tot el poble) que passaria si s’adeqüessin aquet model al nou projecte, en ves de els freds bancs de ciment sense espatlleres? Mantenint la plaça amb sauló?

Els carrers

Sols aixecant els carrers a l’altura de les voreres, mantenint trossos de llambordes, el carrer desaiguant l’agua de pluja al mig (una reixa al mig del carrer) Axó sempre que no vulguem refer el clavegueram, a les hores s’ha de rebentar tot i que algú ens agafi confessats, estem en crisi. Firmaria que pogués passejar-m’hi per tot sense impediments, tot planer (passejo amb cadira electrònica)

BONA FESTA MAJOR!!!

jrrof

dimarts, 21 de juliol del 2009

la lluna!



L’arribada de l’home a la Lluna segueix figurant com un d’aquells estranys moments en què la gran majoria de la gent es va atrevir a somniar desperta”.

La Lluna llunyana i enigmàtica, l’ únic que hem fet amb la Lluna és posar-hi un peu a sobre”.

“Nascuts al 69 “Es varen trobar un món que llavors era impossible entendre del tot i que, transcorreguts els anys, entenc encara menys. ¿Algú l’entén?”.

La Lluna és un globus que se’ns ha escapat”.

La Terra segueix sent immensa i incomprensible”.

“Si l’home colonitza la Lluna és per treure’n profit” Duncan Jones

“Estic convençut que els russos faran tot el possible per guanyar-nos amb Mart” Buzz Aldrim

La Lluna, segons els qui hi ha estat, no fa olor de formatge ni de mantega ni de crema ni de cap de les coses que ens imaginem quan la veiem plena, les nits d’agost. La Lluna fa olor de pólvora cremada. Sembla mentida.

“Una de les coses que ens semblen més fascinants de l’arribada del home a la Lluna és la teoria que l’home no va arribar a la Lluna, que la cosa va ser un muntatge per fer la guitza als russos”.

Hergé visionari. AVENTURA FANTÀSTICA. Tintín el primer astronauta. La conquista de la Lluna per Tintín està narrada en dos àlbums del 1953 i el 1954 de Casterman (a Espanya, Joventut). El segon, On a marché sur la Lune (Hem trepitjat la Lluna) és el més venut de les aventures del reporter. A dalt, els primers passos de Tintín sobre el satèl-lit. Ça y est!...J’ai fait quelques pas!...Pour la primière fois sans doute dans a l’histoire de l’humanité ON A MARCHE SUR LA LUNÉ!

Clara lluna és a l'agost, però la de gener és millor. // El porc mort en lluna vella, fa dolenta l'escudella. // En la nova lluna, talla l'arbre que perd la fulla. // En lluna minvant no sembris ni un gra. // Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat. // La foscor de la lluna assenyala pluja. // La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer. // La lluna setembral és la més clara de l'any. // Lluna blanca, cobrellit i manta. // Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana. // Lluna nova en dimecres, boira i tempestes. // Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa. // Mata el porc en lluna creixent, si no vols que es torni dolent. // Nadal amb lluna, any de fortuna. // Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna. // El bon mariner, mirant la lluna, ja sap que fer. // Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella. // Lluna blanca, mar en calma. // Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada. // Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol. // Plou i fa sol, la lluna pel juliol. // Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar. // Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os.

Visualitza la imatge a mida completa // Resultats d'imatges per a la lluna // www.caxigalines.net/.../lallunalapruna.html // LA LLUNA // Per què canvia la Lluna? // La nostra lluna

diumenge, 5 de juliol del 2009

natura!



Canon EOS 400D DIGITAL 2/7/2009 per jrrof 18:12 hores

A La Garriga hi ha el barri QUEROL és un barri tranquil, on conviuen varis horts, de bon matí barrets de palla o gorres de colors ens fan referència dels horts que hi ha, tothom, cavant, cullin o simplement regant del afluent antic rec Monar.

Sembla que ningú treballi però els horts estan a la seva màxima esplendor.

Cases alineades per un estret carrer de pocs veïns.

Un tancat on pasturen unes cabres i el cavall de nom GITANO son del senyor Antonio que a part de treballar a la fabrica, cuida amb esmero els animals i l’horta, els diumenges enganxa el Gitano a una carreta, el cavall embogeix d’alegria per fer un passeig, el senyor Antonio sempre convida amics, es passegen cofois cavall, carreter i convidats vaig la mùsica dels picarols i el soroll dels cascos del cavall.

Ai! La vinya està en el seu màxim esplendor. Fixeu-vos be que l’encanyissat s’ha permès arropar la senyal. Un lloc on i passejo moltes vegades, on és respira natura i de fons el brunzir dels cotxes de l’autovia.