els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimecres, 1 d’abril del 2009

Marta Pessarrodona


POOR JOHN RAN AWAY

No s'arna el dolor, no.
Hi ha, però, una herència subtil
que ens llança cap al que tu voldries.
Tot ha estat viscut i cal acomplir els dies.

Se m'acudeix la protecció de la ciència
amb tota una terminologia: els arbres
de derivació sé que, alguna vegada, són finits
i que no podem pas tornar enrere.

Hi ha, també, tantes converses impossibles
(hauries de conèixer la meva saviesa
per veure la mala fe de la gent bona
i la crueltat insidiosa dels febles).

Tot això, és clar, són tristos pretextos
per emplenar l'impossible -aquest munt
d'anys no sabre, penso, què fer-ne-.

M'he arrapissat a la primavera nostra
que prometia escalf i, tot d'una,
s'ha disparat amb neu i pluja i recança.

La lletra "fi" a sota: grup nominal i verbal;
més avall encara: l'adjectiu, el nom, el verb
i el que en diuen adverbi. A la fi,
el dibuix es tanca i he de seguir sense mirar,
potser, tot el que queda enrere.

Marta Pessarrodona


Perdoneu la meva ignorància, just ara i per casualitat he descobert la Marta, va ser l’altre dia al entrar a la biblioteca de La Garriga on hi havia una taula parada em llibres de poesia, el primer que amb va cridar l’atenció va ser la data (Poemes 1969/2007: Antologia), els vaig fullejar, per endur-me prestat. Una vagada llegit, n’estria’t alguns, un és aquet que he volgut penjar de post entronca amb la primavera d’aquet any “M'he arrapissat a la primavera nostra / que prometia escalf i, tot d'una, / s'ha disparat amb neu i pluja i recança”. En fi que us puc dir més... que si us agrada la poesia gaudireu llegint els poemes de la Marta Pessarrodona. jrrof
.
setembre 30 // vida privada // memòria i // a favor meu, nostre // berlin suite // homenatge a walter benjamin // eros més que thànatos // l'amor a barcelona // fragments d'una conversa // fauna // vull fer l'amor més que mai i ara (muntatge poètic)