els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimarts, 3 de gener del 2017

dia 1 del 17



Diumenge començava el nou any el 2017, malgrat ser NOU! la VIDA! molt viscuda per a mi, continua en la Vellesa!, a l’abril m’esperen caure els 74 anys, el maig els 16 anys del diagnòstic i de convivència amb l’ELA.

Tot son dates per recordar. Les viscudes, per ja ser un passat llunyà i les per VIURE!, les viuré per moments, donant sempre gracies per estar tant be amb sintonia ballem cada dia, l’ELA és la meva balladora, la més lletja del ball, dansem i dansem cada dia!

La convivència i resignació amb l’ELA ha set total. Visc i vivim amb Pau. Em deixa VIURE!  lo qual l’estic molt agraït.

El dia 1, vàrem fer estada una estona a Sant Pol, un poble acollidor, per cert xocava al ser tot tancat.

La mar encalmada anava i venia, tenia un bramar fàcil i reconfortant d’escoltar, el sol lluïa intensament, vaig prendre un bany de sol, tot llegint poemes de Josep Mª Fulquet  “Morir com un riu” son poemes llargs, profunds, els quals et transporten a pensar. El vaig començar i vaig arribar a llegir-ne VII, quasi tots dues vegades i em caldrà rellegir-los de nou, per assaborir total-ment la seva bellesa!

Una manera guapa de començar l’any 17, poesia, mar i Sant Pol.

Contents férem el camí cap a casa, a la carretera hi circulava poc transit. Josep