llarg i prim, parent d'en bufa

llarg i prim, parent d'en Bufa 

DEFINICIÓ+EXEMPLE:

Referit a algú que és espigat, esprimatxat, molt alt i prim.
   El seu xicot és llarg i prim, parent d'en Bufa, i juga a l'equip de bàsquet de la universitat.

ETIMOLOGIA DE PARENT:

Del llatí parens, -ntis, 'el pare o la mare', participi present de parĕre, 'parir, engendrar', aplicat inicialment al pare i la mare indistintament, sobretot en plural, conjuntament, passà després a designar els familiars.

PASSATGES QUE IL·LUSTREN L'ÚS DEL MOT:

Algú feia un discurs i els dos homes passaren en silenci, sense fer soroll. Els convidats tenien els rostres vermells i els ulls brillants. Parlava un individu alt i prim, parent d'en Bufa, i ho feia en francès.
Jaume Fuster, De mica en mica s'omple la pica (1971)

«Llarg i prim, parent d’en Bufa» (la cançó)

La Trinca

Llarg i prim, parent d'en Bufa,
el seu pare és un pagès
carallot, que s'estarrufa
i s'enfarina com si res,
perquè sa filla Riteta
s'ha fet la resolució,
no vol pasturar cabretes,
no, no, no.

A sa filla grans molèsties
els promesos li han portat,
i tots tenen noms de bèsties,
que ja és prouta qualitat.

El fill gran de cal oruga,
el noi de cal escorpí,
el mitjà de can tortuga
i l'hereu de cal garrí.
Per això s'ha casat
amb un potentat.

Llarg i prim, parent d'en Bufa,
el seu pare és un pagès ...
«Llarg i prim, parent d’en Bufa» (cançó popular catalana, versionada per La Trinca al disc L’orgue de gats, 1971)

ENLLAÇOS:

Per què diem 'llarg i prim, parent d'en Bufa'?

L’arribada de la llum de gas a Barcelona

La dita es refereix a un personatge molt conegut a Barcelona en una època en què la popularitat es guanyava en base a la insistència, no pas per sortir uns quants dies en qualsevol programa televisiu. En aquesta ocasió parlem d’en Bufa, un beneitó que es passejava per la ciutat quan tot just s’instal·lava l’enllumenat públic de gas, durant la dècada de 1840-1850.

Barcelona va ser la primera ciutat de l’Estat espanyol a utilitzar gas per il·luminar els carrers, gràcies al fluid subministrat per la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas, empresa fundada el 1843. La conducció del gas ja es feia de manera subterrània, amb canonades emplaçades sota les voreres, des d’on partien ramals per arribar als fanals, la majoria dels quals eren penjats d’un suport fixat a les façanes de les cases. També n’hi havia de columna, que esdevindrien els més populars.

El gas va ser decisiu per al desenvolupament de l’economia moderna catalana, que d’aquesta manera podia superar la dependència del vapor. Amb la industrialització, Barcelona va créixer espectacularment: si l’any 1847 el cens de la ciutat era de cent vint-i-cinc mil habitants, dos anys després s’havia incrementat de quaranta-mil, procedents dels grans contingents d’immigrants atrets per l’obertura de fàbriques i tallers de tota mena. El gremialisme menestral anava desapareixent, per donar pas a les iniciatives industrials de gran envergadura, potenciades per una nova classe social, la burgesia.

Tornem, però, al nostre personatge, en Bufa, un home tan alt que arribava sense dificultat a la flama dels fanals i podia apagar-les d’una simple bufada, especialitat que li va donar el malnom. Es diu que, quan estava engrescat, seguia els fanalers que encenien l’enllumenat, per mitjà d’una llarga perxa amb un ble encès al capdamunt, i els apagava sistemàticament, activitat que li costà més d’una estomacada. La canalla el seguia, l’aclamava i repetia amb insistència la cantarella: bufa!, bufa!

Albert Vidal, Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Albertí Editor, 2016), pàg. 101-102

Avui no fa sol, cau un amago de pluja o un xirimiri, no convida a passejar,

reclòs a casa he rellegit el Rodamots de ahir i n'he penjat un post. Josep