españa afilan...
els sabres de brossa
els sabres de brossa
pinten nous aires
per un vell poema
Ve de ponent com sempre aquest mal vent,
però no somiquem, plorem a voltes
amb els ulls ben oberts;
d’altres, irats
tanquem els ulls i els
punys per treure forces
del pou profund de la sang
i el neguit.
Parlo de mi i de tots, i
del meu temps
i d'altres temps esclaus
de la mateixa
mesura de silencis i
d'oblit.
Parlo
d'uns ulls que escruten l'horitzó
perquè
una nit s'hi ha d'ofegar la lluna.
Miquel
Martí i Pol
a la nostra terra,
ei compteu...estém alerta II*II
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada