els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 9 de febrer del 2012

Jordi Cervera


 Tauró
He conegut una bèstia;
un tauró d’aire metropolità
que s’aferra,
erecte i ben pentinat,
a la gola amarada dels fèrtils,
dels qui no tenen l’art de la rebel·lió
mesclat amb les identitats de la pell.
Com crema l’estómac
aquest perfum violent,
atapeït i tenaç,
embolcallat per regal
amb la tovallola blanca de l’esperança,
com crida sota el cel estirat
de les fronteres desades.
Continuar vivint és un exercici
Ben gris, força desorbitat.

+++

Viatge
Em donaré amb neguit al desig de l’aire,
a l’atracció madura del vent
i em deixaré bressar
com un polsim viatger,
encarat a la certesa
dels camins sense voreres,
de qualsevol artifici absent.

+++

Tic-Tac
Sovint m’atabala el pes dels ossos,
esquelet lligat al pas d’un tic-tac
que mai no es detura,
carcassa apòcrifa, motllura  malsana,
emmalaltida pel pes gris dels anys tebis.
Jordi Cervera 
.

Apunt: Aquests dies de fred intents no em be de gust sortir, he recuperat costums oblidades, escriure a ploma i llegir poesia, n’he escollit tres d’en Jordi Cervera que ens diuen coses, una foto acompanya els poemes, trobada a l’atzar d’autor desconegut, si jo l’hagués de titular li posaria “L’equilibri de la vida” m’agraden les pedres, tocar-les i tenir-les a prop, de fet tinc una capsa de vidre transparent plena de pedres, de tant en tant sento la necessitat de acariciar-les i ho faig, son rodonetes, mollejades per la mar a la platja de Sa Tuna (Begur) ara mateix les acarono, les palpo, sempre em carreguen d’energia, proveu-ho i veureu com hi quedeu enganxats sempre més. Mireu si es fort en mi que a la Plaça del Silenci ni ha una de gran, fa vorera a l'enjardinat, doncs no hi ha dia que passi per allí que la toqui, els avis amics asseguts fent petar la xerrada ho saben i se me’n fumen de mi, però a mi no m’importa, segueixo tocant-la. Igual em passa amb els arbres grans. Ara son les 16:37 del 09/02/2012 quant en Josep penja el post.   
.

1 comentari:

Josep Rof Rof ha dit...

tiburón
He conocido una bestia;
un tiburón de aire metropolitano
que se aferra,
erecto y bien peinado,
en la garganta empapada de los fértiles,
de quienes no tienen el arte de la rebelión
mezclado con las identidades de la piel.
Como quema el estómago
este perfume violento,
apretado y tenaz,
envuelto para regalo
con la toalla blanca de la esperanza,
como llama bajo el cielo tumbado
de las fronteras guardadas.
Continuar viviendo es un ejercicio
Ben gris, bastante desorbitado.

+ + +

viaje
Me daré con desazón al deseo del aire,
a la atracción madura del viento
y me dejaré mecer
como una pizca viajero,
encarado a la certeza
los caminos sin aceras,
de cualquier artificio ausente.

+ + +

Tic-Tac
A menudo me agobia el peso de los huesos,
esqueleto ligado al paso de un tic-tac
que nunca se detiene,
carcasa apócrifa, moldura malsana,
enferma por el peso gris de los años tibios.
Jordi Cervera
.

Apunte: Estos días de frío intentos no me apetece salir, he recuperado costumbres olvidadas, escribir a pluma y leer poesía, he escogido tres de Jordi Cervera que nos dicen cosas, una foto acompaña a los poemas, encuentro en el azar de autor desconocido, si yo lo tuviera que titular le pondría "el equilibrio de la vida" me gustan las piedras, tocarlas y tenerlas cerca, de hecho tengo una caja de vidrio transparente llena de piedras, de vez en cuando siento la necesidad de acariciarlas y lo hago, son redonditas, moldeadas por el mar en la playa de Sa Tuna (Begur) ahora mismo las acaricio, las palpo, siempre me cargan de energía, pruébelo loy veréis como quedáis pegados siempre. Mirad si es fuerte en mí que en la Plaza del Silencio hay una grande, hace acera a la ajardinado, pues no hay día que pase por allí que la toque, los abuelos amigos sentados charlando lo saben y se me fuman de mí, pero a mí no me importa, sigo tocándola. Igual me pasa con los árboles grandes. Ahora son las 16:37 del02/09/2012 en cuanto Josep cuelga el post.