els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dissabte, 27 de febrer del 2010

i ens ha deixat!!!

I...

I es despullen els arbres,

i se'n va el sol...

i s'amaguen els dies rere la lluna

per por a il·luminar un món que ningú vol veure

i les estrelles s'apaguen

lentament, molt lentament.

I l'aire s'acaba,

i l'aire m'ofega.

I tot és massa dur per obrir els ulls

i vull tancar-los i no mirar

per no sentir tant de mal.

º•._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.•º

En el record d’una elàtica, bona persona, que ens ha deixat aquesta setmana, allà on siguis una abraçada per tu…Josep

2 comentaris:

ev@ ha dit...

Si, ens ha deixat, però continuarà viva en el nostre cor, i pensament.
Moltes gràcies pel teu post en record a la meva mare.
Em sento molt orgullosa d'haver conegut una persona tant maca com tu Josep.
La mare em va prometre que cuidaria de nosaltres desde allà on fos, estic convensuda que també cuidarà de tu, abans de tancar els seus ulls per sempre també va tenir un record per tu.

Albert Rof ha dit...

Molt maco el poema PaPa!.

Ànims a tots els elàtics i les seves famílies!