dimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat...
Companys de feina 33 anys...
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present...
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres...
Inés i fills acompanyo el vostre dol...
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada