Can Raspall i Can Maiol

Canon EOS 400D DIGITAL 23/4/09 17:30 h per jrrof
.

restauracions d’edificis emblemàtics
La Garriga aprofitaran la diada de Sant Jordi per presentar públicament amb unes jornades de portes obertes, la restauració de les cases modernistes ´´Can Raspall i Can Maiol´´.La restauració de les cases modernistes 'Can Raspall-Maiol' de la Garriga, finançada per la Generalitat i l'Ajuntament ha tingut un cost d'1,3 milions d'euros.Les obres de rehabilitació de ´´Can Raspall-Maiol´´ han consistit en la restauració de les dues cases modernistes Can Raspall (1903) i la casa Mercè Maiol (1920) a través d'un projecte conjunt per integrar les dues cases en un únic edifici i executat per Incasòl per encàrrec del departament de Cultura de la Generalitat, amb la col·laboració econòmica de l'Institut Català de Sòl mitjançant el programa 1% Cultural.La casa modernista 'Can Raspall-Maiol' situada al carrer Banys 38-40, disposa de més de 700 metres quadrats i acollirà les àrees de Turisme, Patrimoni i Cultura de l'Ajuntament, així com una de les seus de la Fundació Universitària Martí l'Humà i les diferents sales d'exposicions. Tex publicat El 9 Nou el 27/4/09. On s’hi ha suprimit la referència feta de Sant Celoni.

.

Apunt: Malgrat la inversió feta no s’ha tingut en compte l’adequació d’accessibilitat, per l’entrada principal no és possible dons hi han escalons i per la part del pati, on si vaig poder entra-hi, males herbes envaïen el prototip de l’enjardina’t i un llistó impedia la meva entrada amb cadira electrònica.

Ja he passat nota a l’ajuntament.

Hauran d’ampliar el pressupost per l’adequació, doncs per el que sembla aquest s’ha quedat curt.
La foto següent avala lo que us he dit, la ombra és el meu cap reflectit per el sol de ponent. jrrof

bosc!

A La Garriga al final del Passeig hi ha el Bosc del Mal Hivern on
unes atapeïdes i espesses alzines no deixen passar la llum del Sol! Asta fa ÿuÿu! Sobretot els dies nuvolats.

.

.

Canon EOS 400D DIGITAL 21/4/2009 10:36 h. per jrrof

esquerra + PSC ¿?

cuinar el partit, moldre el partit, moscajar-se amb el partit...

"donar peixet" té les seves conseqüències...

"cada u pensi la seva opció política" jrrof

records!

L'endemà d'haver complert

¡66 primaveres!

"Recordo tantes coses!

I m’adono que dins el cos

tinc més records

que cabells al cap"

jrrof és Josep Rof i Rof

66!

a la vida fot-li pebrots!

AVUI...
“Despertar-m'hi amb
esgarips d’oreneta,
perquè ja és primavera"
Sentir pessigolles al cos!
perquè és...
¡El Meu Aniversari!
Anys plens de records,
flors i 66 primaveres i com no
moments de FELICITAT!”
Josep

tapiat!

Canon 400D Digital 8/4/2009 H.13,00 per jrrof

Mitja paret de pedra i mitja de maons, al mig un balcó que mai ha ser balcó, una finestra que mai ha set finestrer, maons tapiadors de llibertats, al hora forat de llibertats pardalesques, herbes aferrades al maó lluitant per la vida, balco perillós a falta de baranes, pedres anyeres fent paret, pedres enyorades del riu on l’om les var agafar, maons a les cantoneres talla’n l’aire com un gabinet, suporta’n vents, fredes pluges i solejades, fang enyorant la terra don va ser extret, canal feta amb el perillós amiant, cables de transport de llum, fent corbes per no envair la balconada, no fos que un dia volguessin obrir el balcó tapiat. Tot axó en un espai ven petit als números imparells del Carrer de Bonaire a La Garriga Barcelona. jrrof

cielos!

13:05 Horas

12:33 Horas

Canon EOS 400D DIGITAL 8/4/2009 por jrrof
Nubes! Cielos!

flor en llibertat!

Canon EOS 400D DIGITAL 4/4/2009 14:34 H. per jrrof

.
És una flor de nap o de col?
No ho se, el que si se és que és bellíssima, ha nascut al mig d’una vorera on grosses pedres fan paret a un parc, el de Can Caralt, de fet el fondo de la flor és una pedra de les moltes que fan paret, poca terra per aquesta bella flor en llibertat. jrrof

Marta Pessarrodona

POOR JOHN RAN AWAY

No s'arna el dolor, no.
Hi ha, però, una herència subtil
que ens llança cap al que tu voldries.
Tot ha estat viscut i cal acomplir els dies.

Se m'acudeix la protecció de la ciència
amb tota una terminologia: els arbres
de derivació sé que, alguna vegada, són finits
i que no podem pas tornar enrere.

Hi ha, també, tantes converses impossibles
(hauries de conèixer la meva saviesa
per veure la mala fe de la gent bona
i la crueltat insidiosa dels febles).

Tot això, és clar, són tristos pretextos
per emplenar l'impossible -aquest munt
d'anys no sabre, penso, què fer-ne-.

M'he arrapissat a la primavera nostra
que prometia escalf i, tot d'una,
s'ha disparat amb neu i pluja i recança.

La lletra "fi" a sota: grup nominal i verbal;
més avall encara: l'adjectiu, el nom, el verb
i el que en diuen adverbi. A la fi,
el dibuix es tanca i he de seguir sense mirar,
potser, tot el que queda enrere.

Marta Pessarrodona

Perdoneu la meva ignorància, just ara i per casualitat he descobert la Marta, va ser l’altre dia al entrar a la biblioteca de La Garriga on hi havia una taula parada em llibres de poesia, el primer que amb va cridar l’atenció va ser la data (Poemes 1969/2007: Antologia), els vaig fullejar, per endur-me prestat. Una vagada llegit, n’estria’t alguns, un és aquet que he volgut penjar de post entronca amb la primavera d’aquet any “M'he arrapissat a la primavera nostra / que prometia escalf i, tot d'una, / s'ha disparat amb neu i pluja i recança”. En fi que us puc dir més... que si us agrada la poesia gaudireu llegint els poemes de la Marta Pessarrodona. jrrof
.
setembre 30 // vida privada // memòria i // a favor meu, nostre // berlin suite // homenatge a walter benjamin // eros més que thànatos // l'amor a barcelona // fragments d'una conversa // fauna // vull fer l'amor més que mai i ara (muntatge poètic)