els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dijous, 20 d’agost de 2009

poema!


La iaia Dolores

Entonava cançons d’amor

per cabdellar les hores.

Dibuixava un somriure absent

i ondes de setí blanc

en un monyo perfecta.

Ara dorm sola a Montjuïc,

sense cap mortalla de Sort

ni terra roja d‘Estac.

Arpegis rere els vidres

del vel de la memòria.

Què en fem, dels morts?

Del llibre de poesia de M.Dolors Millat

Al batec de la terra

1 comentari:

zel ha dit...

Preciós i tendre, fa plorar...