els 8 néts

"Viure és envellir" ¡Força! Endavant sempre!

dimarts, 30 de setembre de 2008

els colors de la vida!


Amb el permís agafat al vol de... º·._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.·º

Des d'aquí et donc gràcies! I et demano disculpes.

Vull honorar amb aquest teu poema els companys i amics l’Assumpció i en Manel ells dos i jo en el "dia a dia anem empenyem la vida" convivint llurs malalties.

Calla tot

Ploren les nits com les meves paraules

i plora el silenci de tanta buidor,

ploren els ulls de la meva ceguesa,

de tanta tristesa, de tant de dolor.
.

Crida la pluja com tots els meus mots

i crida la pena, i crida tan fort...

com criden els somnis de tanta foscor

en aquesta tempesta que s'ho està emportant tot.
.

Calla la sort, calla com jo

i callen l'alegria, la tendresa i l'amor.

Calla, tot calla... com sempre he fet jo!

i llavors és quan sento el meu crit i el meu plor.


Una abraçada d’en Josep el “tendríssimament tonto” per l'
ASSUMPCIÓ I MANEL CORATGE I ENDAVANT!
rofrofjosep és jrrof
*******